TV3 TAMPOC NO TINDRÀ ELS PARTITS DEL BARÇA: I ARA QUÈ ? COM ENGANXAREM LA GENT AL CATALÀ ?

Ramon Serra, editor

Cansa ja de repetir sempre el mateix, però cal dir-ho una i una altra vegada: no sé com es pot esgrescar que la canalla i el públic en general aprengui o s'interessi pel català si ni tan sols es pot veure o no es podrà veure en català el Barça de futbol (tampoc l' Espanyol i el Girona o ja no diem equips de les altres terres de parla catalana), de bàsquet, handbol, futbol sala (sí també futbol sala) i gairebé res d'hoquei patins per TV3.

És decebedor veure que com més va menys en volem. Un tema que hauria de remoure cel i terra i que, a part de la Plataforma per la Llengua, sembla interessar poques persones, si hem de fer cas del poc ressò que té una notícia com aquesta. A llavors hi haurà qui es queixarà que TV3 és cada cop més residual. Precisamentt els grans pics d'audiència de TV3 han coincidit amb els partits més importants del Barça. Per tant, deixem-nos de romanços i posem el dit a la nafra.

No s'hi val l'excusa que dóna Movistar en el sentit que ja ofereix el Barça en segona o tercera opció en català quan si més no els partits del Barça a Catalunya haurien de ser oferts en català com a primera opció . En fi, m'magino que algú deu pensar que la gent potser s'enganxarà al català amb els diacrítics...

El PÀNIC DEL GOVERN ESPANYOL PER APLICAR EL 155 HA DE SER LA NOSTRA GRAN FORTALESA

"El pànic "
«Potser si ens miràssem aquest canvi sobtat de posició del govern espanyol respecte del 155 com la mostra de pànic desesperat que és en realitat, tots entendríem millor on està la nostra fortalesa»

Per: Vicent Partal

Que la situació que vivim és transcendental poca gent és capaç de discutir-ho. D’ací a setanta-dues hores ens trobarem amb la campanada final i és lògic i comprensible que els uns i els altres senten una gran responsabilitat, fins i tot que resten aclaparats pel pes de les seues decisions. La vida canviarà divendres: sabent-ho, qui seria capaç d’acostar-s’hi irreflexivament?

Reflexionar sobre això que passa, especialment els qui tenen les responsabilitats més altes, és molt necessari. I s’entén que hi haja dubtes sobre com anar-hi. Espanya ha reaccionat amb pànic. És un error monumental. Però compte, que aquestes darreres hores una part de l’independentisme també en sent, de pànic. I d’això cal que en siguem conscients.

Fa mesos vaig escriure que el 155 era inaplicable i fa setmanes vam explicar tots que no s’atrevien a aplicar-lo, quan el PP oficialment va anunciar que no ho faria. Algú ho pot interpretar com un error d’anàlisi, però crec que es pot raonar d’una manera comprensible. El 155 efectivament era inaplicable i d’ací ve que no l’apliquen. Això que ens proposa Mariano Rajoy no és l’aplicació de l’article 155, com qualsevol jurista afeccionat sap. Això és una altra cosa, fora de la constitució i de les lleis. Per una altra banda, si ho recordeu, quan s’acostava el període mínim de quatre mesos que eren necessaris per a aplicar el 155, Rajoy i els seus van afirmar que no el farien servir. Rajoy és un personatge estrany, però té l’estat al cap i sap que això que ara és a punt de fer el dinamita. És extremadament perillós per a ell i per a Espanya i per això no volia arribar-hi.

Però ho ha fet. Forçat. Forçat sobretot pel rei. És el rei qui desencadena el punt on som. Desconcertat, no sé si rabiós, per allò que va veure a Barcelona durant la manifestació contra l’atemptat gihadista. No ens enganyem: el seu discurs televisat és l’origen i la justificació del canvi de ritme i de voluntat del primer ministre espanyol. Això, i evidentment el pànic que sent la Moncloa per allò que veu al carrer. Llegeix més...

Visites Rebudes

06431331