NO OBLIDEM QUE EL NOSTRE MAL NO VOL SOROLL

És natural que en el govern del dia a dia passin coses com aquesta de les urnes. No passa res perquè es decideixi que les ofertes no feien el pes. Fins i tot una de les dues companyies que s'hi presentaven ha estat inspeccionada per la guàrdia cvivil .Com diu un meu veí, els xinesos ens ho faran per quatre duros si cal. Per tant, res de tràgic i menys considerar que el procés s'ensorra. Que més voldrien els nostres enemics!

Amb tot, el Govern ha de ser conscient que els nostres poderosos enemics aprofiten qualsevol incidència per destruir l'independentisme. Per tant, han d'apamar molt bé cadascún dels passos que faci fins al referèndum.

Nosaltres sempre hem de tenir una actitut crítica, però constructiva. D'aquí ve que ara mateix veiem amb preocupació, per exemple, que els catalans de l'exterior no podran votar o gairebé. Encara hi ha temps per esmenar-ho.

Res no és perfecte. Aquest govern té molts fronts oberts i sempre hi haurà fuites. Ajudem-lo denunciant la cosa que vagi malament. Però sobretot els qui volem la independència hauríem de recordar allò de " el nostre mal no vol soroll"...

(28-6-2017)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07877936