NO OBLIDEM QUE EL NOSTRE MAL NO VOL SOROLL

És natural que en el govern del dia a dia passin coses com aquesta de les urnes. No passa res perquè es decideixi que les ofertes no feien el pes. Fins i tot una de les dues companyies que s'hi presentaven ha estat inspeccionada per la guàrdia cvivil .Com diu un meu veí, els xinesos ens ho faran per quatre duros si cal. Per tant, res de tràgic i menys considerar que el procés s'ensorra. Que més voldrien els nostres enemics!

Amb tot, el Govern ha de ser conscient que els nostres poderosos enemics aprofiten qualsevol incidència per destruir l'independentisme. Per tant, han d'apamar molt bé cadascún dels passos que faci fins al referèndum.

Nosaltres sempre hem de tenir una actitut crítica, però constructiva. D'aquí ve que ara mateix veiem amb preocupació, per exemple, que els catalans de l'exterior no podran votar o gairebé. Encara hi ha temps per esmenar-ho.

Res no és perfecte. Aquest govern té molts fronts oberts i sempre hi haurà fuites. Ajudem-lo denunciant la cosa que vagi malament. Però sobretot els qui volem la independència hauríem de recordar allò de " el nostre mal no vol soroll"...

(28-6-2017)

El PÀNIC DEL GOVERN ESPANYOL PER APLICAR EL 155 HA DE SER LA NOSTRA GRAN FORTALESA

"El pànic "
«Potser si ens miràssem aquest canvi sobtat de posició del govern espanyol respecte del 155 com la mostra de pànic desesperat que és en realitat, tots entendríem millor on està la nostra fortalesa»

Per: Vicent Partal

Que la situació que vivim és transcendental poca gent és capaç de discutir-ho. D’ací a setanta-dues hores ens trobarem amb la campanada final i és lògic i comprensible que els uns i els altres senten una gran responsabilitat, fins i tot que resten aclaparats pel pes de les seues decisions. La vida canviarà divendres: sabent-ho, qui seria capaç d’acostar-s’hi irreflexivament?

Reflexionar sobre això que passa, especialment els qui tenen les responsabilitats més altes, és molt necessari. I s’entén que hi haja dubtes sobre com anar-hi. Espanya ha reaccionat amb pànic. És un error monumental. Però compte, que aquestes darreres hores una part de l’independentisme també en sent, de pànic. I d’això cal que en siguem conscients.

Fa mesos vaig escriure que el 155 era inaplicable i fa setmanes vam explicar tots que no s’atrevien a aplicar-lo, quan el PP oficialment va anunciar que no ho faria. Algú ho pot interpretar com un error d’anàlisi, però crec que es pot raonar d’una manera comprensible. El 155 efectivament era inaplicable i d’ací ve que no l’apliquen. Això que ens proposa Mariano Rajoy no és l’aplicació de l’article 155, com qualsevol jurista afeccionat sap. Això és una altra cosa, fora de la constitució i de les lleis. Per una altra banda, si ho recordeu, quan s’acostava el període mínim de quatre mesos que eren necessaris per a aplicar el 155, Rajoy i els seus van afirmar que no el farien servir. Rajoy és un personatge estrany, però té l’estat al cap i sap que això que ara és a punt de fer el dinamita. És extremadament perillós per a ell i per a Espanya i per això no volia arribar-hi.

Però ho ha fet. Forçat. Forçat sobretot pel rei. És el rei qui desencadena el punt on som. Desconcertat, no sé si rabiós, per allò que va veure a Barcelona durant la manifestació contra l’atemptat gihadista. No ens enganyem: el seu discurs televisat és l’origen i la justificació del canvi de ritme i de voluntat del primer ministre espanyol. Això, i evidentment el pànic que sent la Moncloa per allò que veu al carrer. Llegeix més...

Visites Rebudes

06431323