SENYORS D'ÒMNIUM I DE L'ANC, URGEIX CREAR LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per Ramon Serra, editor

"Post festum, pestum"

Ahir va ser un dia màgic, de dibuixos animats, de pel·lícula. Va ser un capítol destacat en el camí del colobrot del referèndum iniciat fa uns anys amb la votació a Arenys de Munt. Com en els grans serials hi ha moments d'èxtasi amb algunes gotes negatives. Aquest és el cas de l'exconseller Baiget que ha estat fulminat pel president pels dubtes sobre la viabilitat del procès perquè tenia por d'exposar el seu patrimoni. La por és molt raonable, però ho havia de comunicar al Govern i no pas a l'opinió pública, oi? També ha estat negativa la resposta dels exconsellers Homs i Ortega solidaritzant-se amb Baiget.

Cal recordar que aquests dos exconsellers han estat inhabilitats pel 9-N i com si fos una partida d'escacs han estat sacrificats com a peons en el joc del referèndum. No sembla pas enraonat que ara vulguin tornar a treure el cap i, per tant, sembla que per patriotisme si més no haurien de callar. En els escacs no es recuperen els peons perduts precisament per salvar peces més valuoses.

Com deien els romans, després de la festa,l a pesta. Aquí la pesta espanyola és semblant a la pesta bubónica.Ep!, senyors vigilants dels webs independentistes, no he pas dit borbònica.

Un cop celebrat com cal aquest capítol tan bonic del referèndum ara cal centrar-se en l'ara i aquí. Penso que la decisió més important que s'ha de fer ara, si més no des de la societat civil, és preparar la caixa de resistència per fer front a les nombroses multes que primer cauran sobre els més importants càrrecs polítics i que després com si fos un efecte de dòmino afectarà molta més gent.

En aquest sentit el diari col·laboracionista La Vanguardia publica avui el patrimoni dels principals càrrecs catalans, que ve a ser com un avís per tal que si tiren endavant el referèndum ho poden pagar amb el patrimoni personal. Com ho poden pagar els promotor del 9-N que a més de ser inhabilitats podrien haver de sufragar les despeses. I això que algú encara diu que el 9-N que va ser una botifarrada! Sense el 9-N segurament ara no serèim aquí.

D' entrada haig de dir que l'accès per part de tothom a les dades patrimonials dels polítics i de qualsevol ciutadà particular em sembla demencial. Aquestes dades haurien de ser confidencials i només a l'abast de la justícia i del govern, quan fossin necessàries. Aquesta publicació pot facilitar o directament induir a actes de delinqüència. En fi, aquest no és el tema principal d'avui...

Ja es veu ben clar, doncs,que les sancions a particulars a més de les inhabilitacions i qui sap si la presó seran econòmiques. Per tant ningú no ha de perdre ni un cèntim del seu patrimoni per una sanció de l'estat referida al referèndum. Aleshores, senyors d'Òmnium i de l' ANC,cal començar a preparar la caixa de resistència amb urgència. Una forma d'incentivar els donatius seria vendre una samarreta amb algun lema solidari amb els sancionats. Aquesta samarreta hauria de tenir un valor sentimental per tal que els seus compradors els passessin de fils a néts per demostrar que ells també han participat en la independència.

Molta gent de forma assenyada diu que tot serà possible si som forts i tenim resistència mental. Completament d'acord. Però amb sembla que sobretot necessitarem una resistència econòmica. El temps ho dirà. Per un si de cas, cal prevenir.

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06846271