SENYORS D'ÒMNIUM I DE L'ANC, URGEIX CREAR LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per Ramon Serra, editor

"Post festum, pestum"

Ahir va ser un dia màgic, de dibuixos animats, de pel·lícula. Va ser un capítol destacat en el camí del colobrot del referèndum iniciat fa uns anys amb la votació a Arenys de Munt. Com en els grans serials hi ha moments d'èxtasi amb algunes gotes negatives. Aquest és el cas de l'exconseller Baiget que ha estat fulminat pel president pels dubtes sobre la viabilitat del procès perquè tenia por d'exposar el seu patrimoni. La por és molt raonable, però ho havia de comunicar al Govern i no pas a l'opinió pública, oi? També ha estat negativa la resposta dels exconsellers Homs i Ortega solidaritzant-se amb Baiget.

Cal recordar que aquests dos exconsellers han estat inhabilitats pel 9-N i com si fos una partida d'escacs han estat sacrificats com a peons en el joc del referèndum. No sembla pas enraonat que ara vulguin tornar a treure el cap i, per tant, sembla que per patriotisme si més no haurien de callar. En els escacs no es recuperen els peons perduts precisament per salvar peces més valuoses.

Com deien els romans, després de la festa,l a pesta. Aquí la pesta espanyola és semblant a la pesta bubónica.Ep!, senyors vigilants dels webs independentistes, no he pas dit borbònica.

Un cop celebrat com cal aquest capítol tan bonic del referèndum ara cal centrar-se en l'ara i aquí. Penso que la decisió més important que s'ha de fer ara, si més no des de la societat civil, és preparar la caixa de resistència per fer front a les nombroses multes que primer cauran sobre els més importants càrrecs polítics i que després com si fos un efecte de dòmino afectarà molta més gent.

En aquest sentit el diari col·laboracionista La Vanguardia publica avui el patrimoni dels principals càrrecs catalans, que ve a ser com un avís per tal que si tiren endavant el referèndum ho poden pagar amb el patrimoni personal. Com ho poden pagar els promotor del 9-N que a més de ser inhabilitats podrien haver de sufragar les despeses. I això que algú encara diu que el 9-N que va ser una botifarrada! Sense el 9-N segurament ara no serèim aquí.

D' entrada haig de dir que l'accès per part de tothom a les dades patrimonials dels polítics i de qualsevol ciutadà particular em sembla demencial. Aquestes dades haurien de ser confidencials i només a l'abast de la justícia i del govern, quan fossin necessàries. Aquesta publicació pot facilitar o directament induir a actes de delinqüència. En fi, aquest no és el tema principal d'avui...

Ja es veu ben clar, doncs,que les sancions a particulars a més de les inhabilitacions i qui sap si la presó seran econòmiques. Per tant ningú no ha de perdre ni un cèntim del seu patrimoni per una sanció de l'estat referida al referèndum. Aleshores, senyors d'Òmnium i de l' ANC,cal començar a preparar la caixa de resistència amb urgència. Una forma d'incentivar els donatius seria vendre una samarreta amb algun lema solidari amb els sancionats. Aquesta samarreta hauria de tenir un valor sentimental per tal que els seus compradors els passessin de fils a néts per demostrar que ells també han participat en la independència.

Molta gent de forma assenyada diu que tot serà possible si som forts i tenim resistència mental. Completament d'acord. Però amb sembla que sobretot necessitarem una resistència econòmica. El temps ho dirà. Per un si de cas, cal prevenir.

El PÀNIC DEL GOVERN ESPANYOL PER APLICAR EL 155 HA DE SER LA NOSTRA GRAN FORTALESA

"El pànic "
«Potser si ens miràssem aquest canvi sobtat de posició del govern espanyol respecte del 155 com la mostra de pànic desesperat que és en realitat, tots entendríem millor on està la nostra fortalesa»

Per: Vicent Partal

Que la situació que vivim és transcendental poca gent és capaç de discutir-ho. D’ací a setanta-dues hores ens trobarem amb la campanada final i és lògic i comprensible que els uns i els altres senten una gran responsabilitat, fins i tot que resten aclaparats pel pes de les seues decisions. La vida canviarà divendres: sabent-ho, qui seria capaç d’acostar-s’hi irreflexivament?

Reflexionar sobre això que passa, especialment els qui tenen les responsabilitats més altes, és molt necessari. I s’entén que hi haja dubtes sobre com anar-hi. Espanya ha reaccionat amb pànic. És un error monumental. Però compte, que aquestes darreres hores una part de l’independentisme també en sent, de pànic. I d’això cal que en siguem conscients.

Fa mesos vaig escriure que el 155 era inaplicable i fa setmanes vam explicar tots que no s’atrevien a aplicar-lo, quan el PP oficialment va anunciar que no ho faria. Algú ho pot interpretar com un error d’anàlisi, però crec que es pot raonar d’una manera comprensible. El 155 efectivament era inaplicable i d’ací ve que no l’apliquen. Això que ens proposa Mariano Rajoy no és l’aplicació de l’article 155, com qualsevol jurista afeccionat sap. Això és una altra cosa, fora de la constitució i de les lleis. Per una altra banda, si ho recordeu, quan s’acostava el període mínim de quatre mesos que eren necessaris per a aplicar el 155, Rajoy i els seus van afirmar que no el farien servir. Rajoy és un personatge estrany, però té l’estat al cap i sap que això que ara és a punt de fer el dinamita. És extremadament perillós per a ell i per a Espanya i per això no volia arribar-hi.

Però ho ha fet. Forçat. Forçat sobretot pel rei. És el rei qui desencadena el punt on som. Desconcertat, no sé si rabiós, per allò que va veure a Barcelona durant la manifestació contra l’atemptat gihadista. No ens enganyem: el seu discurs televisat és l’origen i la justificació del canvi de ritme i de voluntat del primer ministre espanyol. Això, i evidentment el pànic que sent la Moncloa per allò que veu al carrer. Llegeix més...

Visites Rebudes

06431251