SENYORS D'ÒMNIUM I DE L'ANC, URGEIX CREAR LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per Ramon Serra, editor

"Post festum, pestum"

Ahir va ser un dia màgic, de dibuixos animats, de pel·lícula. Va ser un capítol destacat en el camí del colobrot del referèndum iniciat fa uns anys amb la votació a Arenys de Munt. Com en els grans serials hi ha moments d'èxtasi amb algunes gotes negatives. Aquest és el cas de l'exconseller Baiget que ha estat fulminat pel president pels dubtes sobre la viabilitat del procès perquè tenia por d'exposar el seu patrimoni. La por és molt raonable, però ho havia de comunicar al Govern i no pas a l'opinió pública, oi? També ha estat negativa la resposta dels exconsellers Homs i Ortega solidaritzant-se amb Baiget.

Cal recordar que aquests dos exconsellers han estat inhabilitats pel 9-N i com si fos una partida d'escacs han estat sacrificats com a peons en el joc del referèndum. No sembla pas enraonat que ara vulguin tornar a treure el cap i, per tant, sembla que per patriotisme si més no haurien de callar. En els escacs no es recuperen els peons perduts precisament per salvar peces més valuoses.

Com deien els romans, després de la festa,l a pesta. Aquí la pesta espanyola és semblant a la pesta bubónica.Ep!, senyors vigilants dels webs independentistes, no he pas dit borbònica.

Un cop celebrat com cal aquest capítol tan bonic del referèndum ara cal centrar-se en l'ara i aquí. Penso que la decisió més important que s'ha de fer ara, si més no des de la societat civil, és preparar la caixa de resistència per fer front a les nombroses multes que primer cauran sobre els més importants càrrecs polítics i que després com si fos un efecte de dòmino afectarà molta més gent.

En aquest sentit el diari col·laboracionista La Vanguardia publica avui el patrimoni dels principals càrrecs catalans, que ve a ser com un avís per tal que si tiren endavant el referèndum ho poden pagar amb el patrimoni personal. Com ho poden pagar els promotor del 9-N que a més de ser inhabilitats podrien haver de sufragar les despeses. I això que algú encara diu que el 9-N que va ser una botifarrada! Sense el 9-N segurament ara no serèim aquí.

D' entrada haig de dir que l'accès per part de tothom a les dades patrimonials dels polítics i de qualsevol ciutadà particular em sembla demencial. Aquestes dades haurien de ser confidencials i només a l'abast de la justícia i del govern, quan fossin necessàries. Aquesta publicació pot facilitar o directament induir a actes de delinqüència. En fi, aquest no és el tema principal d'avui...

Ja es veu ben clar, doncs,que les sancions a particulars a més de les inhabilitacions i qui sap si la presó seran econòmiques. Per tant ningú no ha de perdre ni un cèntim del seu patrimoni per una sanció de l'estat referida al referèndum. Aleshores, senyors d'Òmnium i de l' ANC,cal començar a preparar la caixa de resistència amb urgència. Una forma d'incentivar els donatius seria vendre una samarreta amb algun lema solidari amb els sancionats. Aquesta samarreta hauria de tenir un valor sentimental per tal que els seus compradors els passessin de fils a néts per demostrar que ells també han participat en la independència.

Molta gent de forma assenyada diu que tot serà possible si som forts i tenim resistència mental. Completament d'acord. Però amb sembla que sobretot necessitarem una resistència econòmica. El temps ho dirà. Per un si de cas, cal prevenir.

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063064