SENYORS D'ÒMNIUM I DE L'ANC, URGEIX CREAR LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per Ramon Serra, editor

"Post festum, pestum"

Ahir va ser un dia màgic, de dibuixos animats, de pel·lícula. Va ser un capítol destacat en el camí del colobrot del referèndum iniciat fa uns anys amb la votació a Arenys de Munt. Com en els grans serials hi ha moments d'èxtasi amb algunes gotes negatives. Aquest és el cas de l'exconseller Baiget que ha estat fulminat pel president pels dubtes sobre la viabilitat del procès perquè tenia por d'exposar el seu patrimoni. La por és molt raonable, però ho havia de comunicar al Govern i no pas a l'opinió pública, oi? També ha estat negativa la resposta dels exconsellers Homs i Ortega solidaritzant-se amb Baiget.

Cal recordar que aquests dos exconsellers han estat inhabilitats pel 9-N i com si fos una partida d'escacs han estat sacrificats com a peons en el joc del referèndum. No sembla pas enraonat que ara vulguin tornar a treure el cap i, per tant, sembla que per patriotisme si més no haurien de callar. En els escacs no es recuperen els peons perduts precisament per salvar peces més valuoses.

Com deien els romans, després de la festa,l a pesta. Aquí la pesta espanyola és semblant a la pesta bubónica.Ep!, senyors vigilants dels webs independentistes, no he pas dit borbònica.

Un cop celebrat com cal aquest capítol tan bonic del referèndum ara cal centrar-se en l'ara i aquí. Penso que la decisió més important que s'ha de fer ara, si més no des de la societat civil, és preparar la caixa de resistència per fer front a les nombroses multes que primer cauran sobre els més importants càrrecs polítics i que després com si fos un efecte de dòmino afectarà molta més gent.

En aquest sentit el diari col·laboracionista La Vanguardia publica avui el patrimoni dels principals càrrecs catalans, que ve a ser com un avís per tal que si tiren endavant el referèndum ho poden pagar amb el patrimoni personal. Com ho poden pagar els promotor del 9-N que a més de ser inhabilitats podrien haver de sufragar les despeses. I això que algú encara diu que el 9-N que va ser una botifarrada! Sense el 9-N segurament ara no serèim aquí.

D' entrada haig de dir que l'accès per part de tothom a les dades patrimonials dels polítics i de qualsevol ciutadà particular em sembla demencial. Aquestes dades haurien de ser confidencials i només a l'abast de la justícia i del govern, quan fossin necessàries. Aquesta publicació pot facilitar o directament induir a actes de delinqüència. En fi, aquest no és el tema principal d'avui...

Ja es veu ben clar, doncs,que les sancions a particulars a més de les inhabilitacions i qui sap si la presó seran econòmiques. Per tant ningú no ha de perdre ni un cèntim del seu patrimoni per una sanció de l'estat referida al referèndum. Aleshores, senyors d'Òmnium i de l' ANC,cal començar a preparar la caixa de resistència amb urgència. Una forma d'incentivar els donatius seria vendre una samarreta amb algun lema solidari amb els sancionats. Aquesta samarreta hauria de tenir un valor sentimental per tal que els seus compradors els passessin de fils a néts per demostrar que ells també han participat en la independència.

Molta gent de forma assenyada diu que tot serà possible si som forts i tenim resistència mental. Completament d'acord. Però amb sembla que sobretot necessitarem una resistència econòmica. El temps ho dirà. Per un si de cas, cal prevenir.

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07848987