POSEM-HOS D'ACORD PEL PAGAMENT DE LES MULTES ALS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

És possible que la gent de Catalunya Acció tingui més raó que un sant pel que fa a les multes que Espanya ha imposat als moviments independentistes en els últims anys, especialment arran dels incidents de les finals de Copa del Rei entre el Barça i l'Athlètic de Bilbao. Hi ha hagut gairebé un silenci total i els polítics no s'han despertat fins gairebé quatre dies com aquell qui diu quan, ai las, les sancions han arribat ara sí a les seves butxaques.

Però abans de cercar la solidaritat en els altres convé moure's. Jo mateix em vaig posar en contacte amb algun afectat fa temps i més d'un cop i textualment se'm va dir que no " necessitaven cap ajut".Sigui com sigui, les multes espanyoles als independentistes cauen com mosques en els últims anys i tot i que es publiquen no tenen la difusió ni el rebombori que es mereixen. Un punt punt fosc, però molt important en la nostra lluita. Tampoc no hem d'oblidar les quantioses sancions econòmiques que han caigut sobre Òmnium i L'ANC i a hores d'ara no sé si s'han pagat o què passa.. I m'hi jugo un pesol que no ho sap gairebé ningú, malgrat la seva gran transcendència.

Pel que fa a la declaració unilateral d' independència, la famosa DUI, no els falta pas raó si hem de fer cas del programa electoral de JxSí. Ara bé, les circumstàncies són les que són i el govern s'hi ha hagut d'adaptar. S'han fet moltes gestions internacionals i s'ha arribat a la conclusió que una DUI no seria acceptada pràcticament per ningú. En canvi un referèndum, sobretot si Espanya continua posant-hi tots els obstacles i més, pot obrir les portes al reconeixement internacional de Catalunya. Lògicament els Estats no s'hi pronunciaran fins a misses dites, però fins ara només s'hi ha oposat França. No oblidem que totes les institucions europees estan a mans del PP i, per tant, com diria el president Macià, "Catalunya només ens té a nosaltres".

Cal celebrar que partits i /o entitats com la CUP i Catalunya Acció vulguin tirar del carro per tal que ningú no es desviï de la ruta. Però cal apamar cada pas per no descarrilar. Com dic sempre, que la prudència no ens faci traïdors...ni la imprudència suïcides.

(23-7-2017)

El PÀNIC DEL GOVERN ESPANYOL PER APLICAR EL 155 HA DE SER LA NOSTRA GRAN FORTALESA

"El pànic "
«Potser si ens miràssem aquest canvi sobtat de posició del govern espanyol respecte del 155 com la mostra de pànic desesperat que és en realitat, tots entendríem millor on està la nostra fortalesa»

Per: Vicent Partal

Que la situació que vivim és transcendental poca gent és capaç de discutir-ho. D’ací a setanta-dues hores ens trobarem amb la campanada final i és lògic i comprensible que els uns i els altres senten una gran responsabilitat, fins i tot que resten aclaparats pel pes de les seues decisions. La vida canviarà divendres: sabent-ho, qui seria capaç d’acostar-s’hi irreflexivament?

Reflexionar sobre això que passa, especialment els qui tenen les responsabilitats més altes, és molt necessari. I s’entén que hi haja dubtes sobre com anar-hi. Espanya ha reaccionat amb pànic. És un error monumental. Però compte, que aquestes darreres hores una part de l’independentisme també en sent, de pànic. I d’això cal que en siguem conscients.

Fa mesos vaig escriure que el 155 era inaplicable i fa setmanes vam explicar tots que no s’atrevien a aplicar-lo, quan el PP oficialment va anunciar que no ho faria. Algú ho pot interpretar com un error d’anàlisi, però crec que es pot raonar d’una manera comprensible. El 155 efectivament era inaplicable i d’ací ve que no l’apliquen. Això que ens proposa Mariano Rajoy no és l’aplicació de l’article 155, com qualsevol jurista afeccionat sap. Això és una altra cosa, fora de la constitució i de les lleis. Per una altra banda, si ho recordeu, quan s’acostava el període mínim de quatre mesos que eren necessaris per a aplicar el 155, Rajoy i els seus van afirmar que no el farien servir. Rajoy és un personatge estrany, però té l’estat al cap i sap que això que ara és a punt de fer el dinamita. És extremadament perillós per a ell i per a Espanya i per això no volia arribar-hi.

Però ho ha fet. Forçat. Forçat sobretot pel rei. És el rei qui desencadena el punt on som. Desconcertat, no sé si rabiós, per allò que va veure a Barcelona durant la manifestació contra l’atemptat gihadista. No ens enganyem: el seu discurs televisat és l’origen i la justificació del canvi de ritme i de voluntat del primer ministre espanyol. Això, i evidentment el pànic que sent la Moncloa per allò que veu al carrer. Llegeix més...

Visites Rebudes

06431293