MAI DELS MAIS NO ENS FARAN ESPANYOLS

Ramon Serra, editor

El Periódico és un pamflet engorgat pels deutes. Això no ho salva ni Planeta. Per tant, no cal ser un gran expert per veure d'on arriben les misses. D'aquesta manera s'uneix a tots els mitjans de la metròpoli en contra dels Mossos. Tot és molt senzill i fins i tot desfer l'acusació que els Mossos havien rebut un avís de la CIA sobre l'atemptat a la Rambla. Si resulta que els terroristes ho van decidir al darrer dia després que els hagués fallat tots els plans.P er tant, tan podien haver atacat la Rambla com el passeig de Gràcia. Tot és una puta mentida per desprestigiar la nostra policia i el procés. Espanya no té entranyes i per salvar la seva "unidad" estan disposats a tot. I espereu a veure encara què vindrà.

Tots recordem encara la manipulació sobre l'autoria dels atemptats de l'11-M a Atotxa (Madrid). Aznar va trucar personalment als directors dels diaris de Madrid i Barcelona dient-los que ETA n'era l'autor. Així volia salvar les pròximes eleccions que eren a tocar. Va perdre. Ningú no es va empassar la mentida, excepte el diari El Mundo al servei del terrorisme espanyol que la va repetir durant mesos. Què no faran ara amb Catalunya si tenen l'ajut de la majoria de partits i dels ciutadans d' Espanya?

Ben segur que darrera de tot això hi ha l'anomenat Centro Nacional de Inteligencia.(CNI ) Bé això d'intel·ligència... El més estrany seria que no hi fos ficat fins a les quatre potes.

Per als ,cespanyols tot s'hi val en la guerra contra Catalunya. Però mai no ens faran espanyols. És més, cada acció seva ens reafirma que mai dels mais serem com ells i gent que era indiferent es suma a la causa de la independència. Lluitarem fins al final, petit qui peti, i passi el que passi l'1-O. Espanya ha dinamitat qualsevol pont d'entesa. Ens volen seus i esclaus. Mai no ho aconseguiran i més ara que cada més els catalans en tenim consciència. Roma no pagava traïdors, esperem que Catalunya tampoc

Vosaltres espanyolistes sou els terroristes!

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024023