QUÈ PASSARIA SI EL BARÇA ABANDONÉS LA LLIGA ESPANYOLA ?

Ramon Serra, editor

Francesc Aguilar és un dels millors periodistes esportius d' Europa i, per tant, cal tenir present les seves opinions també en aquest tema gens senzill sobre què passaria al Barça en una Catalunya independent. Coincideixo totalment amb ell en el sentit que des de l'independentisme aquesta qüestió no s'ha examinat prou bé i a vegades amb massa frivolitat i per això avui voldria dir-hi la meva. Deixo a banda què passaria amb l'esport català en general perquè les federacions i les entitats ja s'hi han pronunciat a bastament i gairebé tot serien beneficis, especialment económics. Hi ha prou estudis per si alguns volen saber-ho.

Pel que fa al Barça, Aguilar ens ofereix la cara de la moneda, molt ben documentada. Jo voldria oferir la creu, girar el mitjó al revés i preguntar: què passaria amb Espanya si el Barça no juga la Liga espanyola? Algú pensa que el Reial Madrid, per exemple, es conformaria a no tenir el Barça com a rival? No seria una Lliga mutilada en què hi perderien tots? Em sembla que hi ha uns contractes amb les televisions que s'haurien de complir, oi? Els agradaria a les televisions espanyoles prescindir dels ingressos que proporciona el Barça?

D'altra banda, com ja sabem l'orgull que tenen els espanyols serien capaços de quedar cecs si aquí quedem torts. Vull dir que podrien expulsar el Barça de totes les competicions encara que ells en serien molt perjudicats. En aquest cas, Catalunya hauria de fer servir les seves armes i no quedar-se a l'escapça ni a veure-les venir. Catalunya podria tallar la recepció de totes les televisions i ràdios espanyoles per estrangeres. Estarien les televisions espanyoles disposades a prescindir d'un mercat de set milions i mig de persones per l'expulsió del Barça ? El sentit comú diu que hi hauria d'haver algun acord, però si no hi hagués acord en les negociacions en temes destacats com aquest del Barça s'hauria de prendre mesures dràstiques.Tampoc no sembla pas Florentino Pérez donés suport a l'expulsió del Barça de les competicions espanyoles perquè ell en seria el gran perjudicat en els nombrosos negocis que té a Catalunya i pel gran perjudici que en tots els aspectes seria per al Madrid.

En efecte, com assenyala bé el comentarista si s'hagués creat una Lliga europea amb els millors clubs els efectes de la ruptira serien molt menors. Florentino Pérez n'era un dels grans promotors, però el "patriota" Laporta--a qui li reconec molts mèrits-- es va abaixar els pantalons amb Platini per quatre duros i ara les competicions europees continuen com sempre i els clubs grans els més perjudicats per les federacions nacionals.

Observeu que aquest problema s'ha solventat en gran manera al básquet amb la creació de la Lliga europea. És més, avui Barça i Reial Madrid s'han reunit per veure si abandonen la Liga espanyola o en creen una de paral·lela perquè estan farts del sisterma actual, sempre a favor dels clubs petits. Es pot veure que Barça i Reial Madrid defensen conjuntament els interessos dels clubs grans que estan per damunt de "ligas nacionales" i de nacionalismes. Només hi ha en joc interessos econòmics i punt.

En resum, no voldria pas extendre'm més. Però vull recordar que el Barça i Catalunya tenen moltes cartes per continuar en la Liga espanyola si Catalunya és independent. Una bona entesa afavoriria tothom i en cas que els espanyols s'ho agafin a la tremenda Catalunya té una gran capacitat de resposta a les mans per castigar-los amb les televisions, amb alguns negocis i si fa falta amb la negociació pel deute entre els dos Estats.

I en el pitjor dels casos, recordem que el Barça va estar a punt de desaparèixer després de la guerra incivil. És probable que hàgim de passar un temps d'inseguretat, però l'objectiu final prou s'ho val.cSóc un català barcelonista i no un barcelonista català. Hem de tenir perspectiva de futur i ,sobretot, no ens deixem acollonir per les amenaces unionistes perquè tenim millors cartes que ells en aquest tema del Barça, si més no.

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024025