NOVA PUNTADA DE PEU DE L'ARQUEBISBE DE BARCELONA AL CATALÀ

Per Ramon Serra, editor

El cardenal de Barcelona Juan José--així es diu i, per tant, no s'ha de traduir el nom --- ha donat un cop més una puntada de peu al català, la llengua pròpia d'aquest país. La Missa per les víctimes dels atemptats a Catalunya a la Sagrada Família va estar bé amb l'alternança del català i del castellà. Però el senyor cardenal,ai las, s'ha oblidat de la llengua del país en la prèdica com li passa tot sovint. Ja quan va fer l'entrada a Barcelona pràcticament tot es va fer en castellà, escoltat per tot l'estol d'espanyols que fan de bisbe. Les reaccions del catolicisme d'aquí van ser molt minses en comparació amb l'entrada fa uns anys de monsenyor Marcelo que va haver de suportar la campanya " volem bisbes catalans". Eren uns altres temps i ara el catolicisme catalá té menys força que mai mentre que el catolicisme espanyol, ranci com sempre, avança ben de pressa a casa nostra.

No dic pas que només hagués hagut de predicar en català ateses les circumstàncies internacionals dels atemptats. Podia i crec que devia haver usat també el castellà i l'anglès. Però la renúncia al català el converteixen en un agent més de l'espanyolisme com ho demostren les seves paraules sobre la unitat que repeteix gairebé sempre com si fos un mantra. I no cal ser un expert per endevinar què vol dir. En canvi mai li he sentit a dir que cal respectar els drets de Catalunya. Això no entra en el seu cap.

Amb tot, de moment encara no ha aconseguit que totes les peces demanades per l'Aragó hagin sortit de Lleida. Precisament ell que n'ha estat un dels gran promotors.Un home tan acomplexat que li sobra el seu català de la Franja i es converteix en un agent destacat de l'espanyolisme contra la la nostra llengua i la nostra personalitat nacional. Això sí, sempre en nom de Déu.I tots sabem que Déu és espanyol. Oi tant!

P.S.

He enviat aquest article al senyor arquebisbe. Crec que totes les oportunitats són bones per fer activisme. El poble català no hauria de permetre aquestes ofenses per part dels representants de les delegacions espanyoles catòliques a Catalunya

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020514