NOVA PUNTADA DE PEU DE L'ARQUEBISBE DE BARCELONA AL CATALÀ

Per Ramon Serra, editor

El cardenal de Barcelona Juan José--així es diu i, per tant, no s'ha de traduir el nom --- ha donat un cop més una puntada de peu al català, la llengua pròpia d'aquest país. La Missa per les víctimes dels atemptats a Catalunya a la Sagrada Família va estar bé amb l'alternança del català i del castellà. Però el senyor cardenal,ai las, s'ha oblidat de la llengua del país en la prèdica com li passa tot sovint. Ja quan va fer l'entrada a Barcelona pràcticament tot es va fer en castellà, escoltat per tot l'estol d'espanyols que fan de bisbe. Les reaccions del catolicisme d'aquí van ser molt minses en comparació amb l'entrada fa uns anys de monsenyor Marcelo que va haver de suportar la campanya " volem bisbes catalans". Eren uns altres temps i ara el catolicisme catalá té menys força que mai mentre que el catolicisme espanyol, ranci com sempre, avança ben de pressa a casa nostra.

No dic pas que només hagués hagut de predicar en català ateses les circumstàncies internacionals dels atemptats. Podia i crec que devia haver usat també el castellà i l'anglès. Però la renúncia al català el converteixen en un agent més de l'espanyolisme com ho demostren les seves paraules sobre la unitat que repeteix gairebé sempre com si fos un mantra. I no cal ser un expert per endevinar què vol dir. En canvi mai li he sentit a dir que cal respectar els drets de Catalunya. Això no entra en el seu cap.

Amb tot, de moment encara no ha aconseguit que totes les peces demanades per l'Aragó hagin sortit de Lleida. Precisament ell que n'ha estat un dels gran promotors.Un home tan acomplexat que li sobra el seu català de la Franja i es converteix en un agent destacat de l'espanyolisme contra la la nostra llengua i la nostra personalitat nacional. Això sí, sempre en nom de Déu.I tots sabem que Déu és espanyol. Oi tant!

P.S.

He enviat aquest article al senyor arquebisbe. Crec que totes les oportunitats són bones per fer activisme. El poble català no hauria de permetre aquestes ofenses per part dels representants de les delegacions espanyoles catòliques a Catalunya

CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGIANA

 

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

 

Per Ramon Serra, editor

 

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07566153