NOVA PUNTADA DE PEU DE L'ARQUEBISBE DE BARCELONA AL CATALÀ

Per Ramon Serra, editor

El cardenal de Barcelona Juan José--així es diu i, per tant, no s'ha de traduir el nom --- ha donat un cop més una puntada de peu al català, la llengua pròpia d'aquest país. La Missa per les víctimes dels atemptats a Catalunya a la Sagrada Família va estar bé amb l'alternança del català i del castellà. Però el senyor cardenal,ai las, s'ha oblidat de la llengua del país en la prèdica com li passa tot sovint. Ja quan va fer l'entrada a Barcelona pràcticament tot es va fer en castellà, escoltat per tot l'estol d'espanyols que fan de bisbe. Les reaccions del catolicisme d'aquí van ser molt minses en comparació amb l'entrada fa uns anys de monsenyor Marcelo que va haver de suportar la campanya " volem bisbes catalans". Eren uns altres temps i ara el catolicisme catalá té menys força que mai mentre que el catolicisme espanyol, ranci com sempre, avança ben de pressa a casa nostra.

No dic pas que només hagués hagut de predicar en català ateses les circumstàncies internacionals dels atemptats. Podia i crec que devia haver usat també el castellà i l'anglès. Però la renúncia al català el converteixen en un agent més de l'espanyolisme com ho demostren les seves paraules sobre la unitat que repeteix gairebé sempre com si fos un mantra. I no cal ser un expert per endevinar què vol dir. En canvi mai li he sentit a dir que cal respectar els drets de Catalunya. Això no entra en el seu cap.

Amb tot, de moment encara no ha aconseguit que totes les peces demanades per l'Aragó hagin sortit de Lleida. Precisament ell que n'ha estat un dels gran promotors.Un home tan acomplexat que li sobra el seu català de la Franja i es converteix en un agent destacat de l'espanyolisme contra la la nostra llengua i la nostra personalitat nacional. Això sí, sempre en nom de Déu.I tots sabem que Déu és espanyol. Oi tant!

P.S.

He enviat aquest article al senyor arquebisbe. Crec que totes les oportunitats són bones per fer activisme. El poble català no hauria de permetre aquestes ofenses per part dels representants de les delegacions espanyoles catòliques a Catalunya

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674918