SERRAT O LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA

SERRAT O LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA

 

Per Ramon Serra, editor

Ja ens imaginàvem que Serrat aquesta nineta dels ulls dels socialistes no pot pas ser independentista. Però també pensàvem que una persona llegida i viatjada com ell no diria les ximpleries que ha dit referides sobretot als subsidis,a les pensions i al sistema sanitari i educatiu en el cas que Catalunya sigui independent. Si hagués llegit amb atenció tot el que ha editat, per exemple, l'Assemblea Nacional s'hauria assabentat que el perill és que tots aquestt aspectes no podran solucionar-se si continuem a Espanya. Entesos?

I sobre el darrer espectacle parlamentari, cal dir que aprovar lleis per urgència no és pas patrimoni exclusiu del Parlament català com s'ha vist a altres parlaments i al Congrés de Diputats. Aquí hi ha l'agreujant que si s'ha fet d'aquesta forma és perquè els grups a qui dóna suport el cantant van acudir abans al TC precisament perquè no es discutís res del referèndum al Parlament. Aquests grups espanyolistes d'esquerra van fer el mateix que la Lliga en temps de la II República quan van recòrrer la llei de Conreus aprovada pel Parlament. Per tant, la traïció no és solament una cosa de dretes.

Amb la negació del dret a decidir del seu propi país Serrat entra a formar part dels traïdors a Catalunya i no pas perquè vulgui continuar a Espanya, opció molt legítima sobretot ell que ha fet diners a cabassos cantant en castellà, sinó per la negació que Catalunya sigui un subjecte polític. L'autoodi i l'intoxicació informativa acostumen a ser mals companys de viatge, especialment en persones importants que en lloc de donar llum donen fum.

ADÉU EUROPA: UN DIA MÉS AMB ESPANYA UN DIA MENYS DE VIDA

Per Ramon Serra, editor

Europa és a mans dels Estats i dels grans interessos internacionals. Tota la resta és pura demagògia. Drets humans? "Ne connais pas". Catalunya ho té tot en contra. Juncker ha dit clarament que la independència de Catalunya podria obrir les portes a altres " regions" a independitzar-se. Vet aquí la qüestió! Seria bonic que precisament tinguèssim una Europa dels Pobles i no pas una Europa dels Estats, però el poder d'aquests ho tritura tot, oi?.

D'altra banda, Rajoy mai no admetrà cap mediació perquè seria posar el " separatismo" catalán a la seva mateixa alçada. I això seria una "deshonra". També Macron ha assenyalat que no es pot posar en un pla igual dues coses diferents: l 'amo i l'esclau, Espanya i Catalunya, la força bruta i el pacifisme.

Diguem-ho una i mil vegades, mai dels mais hi pot haver cap acord amb Espanya. O marxem o quedem residualitzats, en el camí cap a la mort inevitable. Una " reforma" de la Constitució és una broma de mal gust, sobrtetot a mans del PP, PSOE i Albert (Primo de ) Rivera. En tot cas acabarem en un reformatori.

I encara que hi tarambanes, per dir-ho amb paraules suaus, que no ho poden o no volen veure-ho. Sortirem al carrer les vegades que faci falta. El carrer és la nostra gran arma contra la repressió, que serà inevitable. Per tant val més que plantem cara amb la DUI i amb una vaga general, si s'escau..

Veurem si després aquests panxacontents d' Europa continuen mirant-se el melic ben pagats pels Estats del terror en el qual s'ha convertit Europa. Només mouran fitxa si els forcem.

És pesar dir-ho tantes vegades, però ha de convertir-se en el nostre mantra: un dia més amb Epanya un dia menys de vida. Entesos , president Puigdemont ?

(13-10-2017)

Visites Rebudes

06416004