SERRAT O LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA

SERRAT O LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA

 

Per Ramon Serra, editor

Ja ens imaginàvem que Serrat aquesta nineta dels ulls dels socialistes no pot pas ser independentista. Però també pensàvem que una persona llegida i viatjada com ell no diria les ximpleries que ha dit referides sobretot als subsidis,a les pensions i al sistema sanitari i educatiu en el cas que Catalunya sigui independent. Si hagués llegit amb atenció tot el que ha editat, per exemple, l'Assemblea Nacional s'hauria assabentat que el perill és que tots aquestt aspectes no podran solucionar-se si continuem a Espanya. Entesos?

I sobre el darrer espectacle parlamentari, cal dir que aprovar lleis per urgència no és pas patrimoni exclusiu del Parlament català com s'ha vist a altres parlaments i al Congrés de Diputats. Aquí hi ha l'agreujant que si s'ha fet d'aquesta forma és perquè els grups a qui dóna suport el cantant van acudir abans al TC precisament perquè no es discutís res del referèndum al Parlament. Aquests grups espanyolistes d'esquerra van fer el mateix que la Lliga en temps de la II República quan van recòrrer la llei de Conreus aprovada pel Parlament. Per tant, la traïció no és solament una cosa de dretes.

Amb la negació del dret a decidir del seu propi país Serrat entra a formar part dels traïdors a Catalunya i no pas perquè vulgui continuar a Espanya, opció molt legítima sobretot ell que ha fet diners a cabassos cantant en castellà, sinó per la negació que Catalunya sigui un subjecte polític. L'autoodi i l'intoxicació informativa acostumen a ser mals companys de viatge, especialment en persones importants que en lloc de donar llum donen fum.

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674920