NO PERDEM NI UN MINUT: ARA TOCA PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA

Per Ramon Serra, editor

Els esdeveniments van tan de pressa que ja no hi ha temps ni d'assaborir les grans victòries dels darrers dies tant a les urnes com al carrer. Ara sí que arriba l'hora de la veritat. Ningú no oblidi que estem sols. Ni Europa ni ningú no ens donaran un cop de mà. Com deia Macià, Catalunya només ens té a nosaltres.

Cal declarar la independència al més aviat possible perquè d'aquí pocs dies ja no serem en el primer pla de l'actualitat internacional. El tren només passa una vegada. No esperem gran cosa de la sessió del Parlament europeu d'aquesta tarda, dominat pel PP i el PSOE europeus. La Comissió Europea ja ha dit que no vol fer de mitjancer. L'orgull d'Espanya no admet cap ingerència exterior en un assumpte considerat intern.

Per tot plegat ,no sembla adient que els advocats de Barcelona vulguin posar pau ara quan una de les dues parts s'hi nega. Res de diàleg quan s'ha de parlar amb una paret. Encara no hem escarmentat? No hem vist que és impossible ? Si algú en tenia alguna esperança el discurs de Felipe VI la va matar. Fixeu-vos que de Felip V a Felip VI només hi ha un número ordinal...

És possible que més endavant sigui necessària una mediació internacional, però ara mateix cal anar als fets consumats i això passa necessàriament per una declaració urgent d'independència. Altra cosa és la proclamació definitiva. Cal anar a pams. Com més retardem la declaració més difícil ho tindrem.

Puigdemont es declara decebut amb la UE. Doncs, què esperàveu, president? Per cert, el president va respondre en castellà a l'entrevista en anglès a la BBC, idioma que ell domina. Espero que sigui una anècdota.

Si us plau, no perdem ni un minut més: ara toca declarar la independència.

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07541589