NO PERDEM NI UN MINUT: ARA TOCA PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA

Per Ramon Serra, editor

Els esdeveniments van tan de pressa que ja no hi ha temps ni d'assaborir les grans victòries dels darrers dies tant a les urnes com al carrer. Ara sí que arriba l'hora de la veritat. Ningú no oblidi que estem sols. Ni Europa ni ningú no ens donaran un cop de mà. Com deia Macià, Catalunya només ens té a nosaltres.

Cal declarar la independència al més aviat possible perquè d'aquí pocs dies ja no serem en el primer pla de l'actualitat internacional. El tren només passa una vegada. No esperem gran cosa de la sessió del Parlament europeu d'aquesta tarda, dominat pel PP i el PSOE europeus. La Comissió Europea ja ha dit que no vol fer de mitjancer. L'orgull d'Espanya no admet cap ingerència exterior en un assumpte considerat intern.

Per tot plegat ,no sembla adient que els advocats de Barcelona vulguin posar pau ara quan una de les dues parts s'hi nega. Res de diàleg quan s'ha de parlar amb una paret. Encara no hem escarmentat? No hem vist que és impossible ? Si algú en tenia alguna esperança el discurs de Felipe VI la va matar. Fixeu-vos que de Felip V a Felip VI només hi ha un número ordinal...

És possible que més endavant sigui necessària una mediació internacional, però ara mateix cal anar als fets consumats i això passa necessàriament per una declaració urgent d'independència. Altra cosa és la proclamació definitiva. Cal anar a pams. Com més retardem la declaració més difícil ho tindrem.

Puigdemont es declara decebut amb la UE. Doncs, què esperàveu, president? Per cert, el president va respondre en castellà a l'entrevista en anglès a la BBC, idioma que ell domina. Espero que sigui una anècdota.

Si us plau, no perdem ni un minut més: ara toca declarar la independència.

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674922