NO PERDEM NI UN MINUT: ARA TOCA PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA

Per Ramon Serra, editor

Els esdeveniments van tan de pressa que ja no hi ha temps ni d'assaborir les grans victòries dels darrers dies tant a les urnes com al carrer. Ara sí que arriba l'hora de la veritat. Ningú no oblidi que estem sols. Ni Europa ni ningú no ens donaran un cop de mà. Com deia Macià, Catalunya només ens té a nosaltres.

Cal declarar la independència al més aviat possible perquè d'aquí pocs dies ja no serem en el primer pla de l'actualitat internacional. El tren només passa una vegada. No esperem gran cosa de la sessió del Parlament europeu d'aquesta tarda, dominat pel PP i el PSOE europeus. La Comissió Europea ja ha dit que no vol fer de mitjancer. L'orgull d'Espanya no admet cap ingerència exterior en un assumpte considerat intern.

Per tot plegat ,no sembla adient que els advocats de Barcelona vulguin posar pau ara quan una de les dues parts s'hi nega. Res de diàleg quan s'ha de parlar amb una paret. Encara no hem escarmentat? No hem vist que és impossible ? Si algú en tenia alguna esperança el discurs de Felipe VI la va matar. Fixeu-vos que de Felip V a Felip VI només hi ha un número ordinal...

És possible que més endavant sigui necessària una mediació internacional, però ara mateix cal anar als fets consumats i això passa necessàriament per una declaració urgent d'independència. Altra cosa és la proclamació definitiva. Cal anar a pams. Com més retardem la declaració més difícil ho tindrem.

Puigdemont es declara decebut amb la UE. Doncs, què esperàveu, president? Per cert, el president va respondre en castellà a l'entrevista en anglès a la BBC, idioma que ell domina. Espero que sigui una anècdota.

Si us plau, no perdem ni un minut més: ara toca declarar la independència.

L'ANC I UN FUTUR INCERT: LA RESPOSTA NOMÉS LA SAP EL VENT...

 

Per Ramon Serra, editor

 

 

Malament rai si com era d'esperar la premsa col·laboracionista espanyola se n'alegra de l'absència d'actes de protesta al Rei per part de l'ANC. És evident que la premsa espanyola/espanyolista és un bon termòmetre per saber l'abast dels nostres actes. Com més ens critiquen vol dir que més mal els fem i a l'inrevés com passa ara.

En resum, un pas en fals de l'ANC molt important..Bé està el respecte als morts---per cert, encara circula la hipòtesi d'un possible atemptat d' Estat per evitar el referèndum--, però també per als vius sobretot si han estat atonyinats, viuen a l'exili o són a la presó.

Encara és d'hora per fer-nos la pregunta: quo vadis ANC? Dic això no solament per mostrar la meva disconformitat. Al capdavall tot és opinable i la meva opinió és una més. No per això deixaré de donar suport a l'ANC. Com en la mili, primer cal complir i després protestar. La meva inquietud rau en el fet que l'ANC sembla molt llançada per anar de pet cap a la independència sense valorar-ne els possibles morts, ferits, empresonats o exiliats. És molt fàcil fer proclames maximialistes... quan ens referim als polítics o als altres. Per tant, si s'arronsa davant d'una oportunitat d'or com aquesta, què farà els moments difícils?. Quina credibilitat tindrà ? Ara per ara, com diu una cançó de Bob Dylan "això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent ".

(11-8-2018).

Visites Rebudes

07998441