SENYORS D'EDITORIAL PLANETA: NO PUC PAGAR A L'ESTRANGER

Benvolguts senyors d' Editorial Planeta:

Fa uns mesos vaig comprar-vos un robot per cuinar. És una joia. Posteriorment he tingut algun contacte comercial més amb vosaltres i sempre m'heu atès bé. Us felicito pel nostre nas comercial i professionalitat.

També us felicito perquè veig que finalment heu reconegut la independència de Catalunya en traslladar la vostra seu central a Madrid. José Manuel Lara en deu estar molt orgullós. Ell que es moria de ganes de fer-ho i que no s'hi va atrevir!

Jo sóc un client normal i no m'agrada tenir cap problema i menys amb hisenda. Vull dir amb això que com que us heu traslladat a l'estranger-- els fets canten i no pas les meves paraules--potser podria tenir alguns problemes amb la hisenda catalana si els meus pagaments amb vosaltres a través dels Banca se'n van a Espanya. Com sabeu, sempre he pagat tots els rebuts, però ara hauré d'ordenar al Banc que no us en pagui més, llevat que em presenteu una autorització de la hisenda catalana en què m'ho autoritzi. De cap de les manres voldria ser acusat de traficar amb diners a l'exterior.

Que tingueu un bon viatge en el camí cap a la vostra nova casa.

Cordialment,

RAMON SERRA

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08321978