PUIGDEMONT L'HA VESSADA EN EL MOMENT DECISIU O NO HA SABUT EXPLICAR-SE BÉ

Ramon Serra, editor

Els esdeveniments van tan de pressa que potser quan llegiu aquest comentari ja estarà desfasat. Segurament ens haurem de centrar un cop més en la política del terror de l'Estat que serà impecable, perquè considera que a tots els efectes Puigdemont ja ha declarat la independència. Per a ells això és el més important i no la demora en l'aplicació. I amb les ganes que tenen d'atonyinar-nos...

Ja hem tingut termps de dormir, mal dormir en el meu cas, després del discurs de Puigdemont acollit majoritàriament amb gestos de decensís i d'escepticisme, d'acord amb les imatges que vam veure per televisió per part dels milers de persones congregades al passeig Lluís Companys de Barcelona o a Girona. Amb tot, hi hagué un moment de gran eufòria quan el president va declarar la independència abans de posar-hi el fre de mà. L'èxtasi va durar vint segons. Vint segons que passaran a la història de Cataluna, sigui quin sigui el resultat final de tot plegat. Esperem, però, que no entrin en els llibres del futur com un capítol més de les frustracions catalanes al llarg de la nostra tormentada vida.

Alguns analistes consideren que Puigdemont amb aquesta actitud vol guanyar temps perquè Europa hi intervingui com a mitjancer, que el discurs ha estat en clau internacional, o bé per entomar la repressió espanyola que amb tota probabilitat arribarà avui mateix i després tenir raons per justificar la independència. Tot és discutible, però el president que és un bon periodista no ha sabut explicar-se bé. L'ha vessada. Que el ple comencés amb una hora de retard no té cap justificació i ha estat un pèsim exemple de Catalunya de cara al món. Els deures s'havien d'haverr fet abans i no arribar al final amb un canvi del full de ruta per moltes pressions internacionals que hi hagi hagut.

Si Puigdemont espera la mediació internacional perd el temps i demostra que no coneix l'enemic. Espanya MAI DELS MAIS, i perdoneu que ho posi en majúscules, no negociarà encara que li ho demani el Papa, la Merkel o el rei d'Aràbia Saudita a qui l'Estat li ven nombroses armes que li serveixen per propagar el terror. Espanya prefereix quedar cega si nosaltres perdem tan sols un ulls. Ensorrar la nostra economia no els importa gens ni mica. Tan li fa que ells també en rebin les conseqüències. Per tant, qualsevol català que parli de negociació és un ingenu i si és el president encara és més incomprensible.

Potser el segon aspecte sigui que passat un temps Europa vegi el terror espanyol i assumeixi de forma més facticle la independència. En aquest cas Puigdemont s'hauria d'haver explicat més bé. Com si fos un partit de bàsquet Puigdemont va demanar temps mort quan l'equip anava embalat i mai cap entrenador demana temps mort quan les coses van bé. És més, el temps mort és d'un minut que traduït al procés podria ser d'un mes més d'acrod amb la CUP. I Puigdemont no ens ha dit res tampoc sobre el temps que pensa allargar el partit.

En resum, potser Puigdemont ha actuat amb intel·ligència, però el missatge no ha arribat al poble com cal. Per conservar la unitat de l'independentisme té un mes, el termini que li ha donat la CUP. En cas contrari els cupaires abandonaran el Parlament i Puigdemont es quedarà en minoria. I si hi ha unes noves eleccions autonòmiques ja s'ho poden confitar del tot. No podem com Penélope teixir i desteixir o com Sísif arribar al cim de la muntanya ben carregats i estimbar-nos una i altra vegada. O pàtria o gairebé mort.I el temps s'acaba, perquè hem entrat en una pròrroga totalment inesperada. Generalment la pròrroga la guanyen els equips amb més resistència mental.

(11-10-2017)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020518