PUIGDEMONT L'HA VESSADA EN EL MOMENT DECISIU O NO HA SABUT EXPLICAR-SE BÉ

Ramon Serra, editor

Els esdeveniments van tan de pressa que potser quan llegiu aquest comentari ja estarà desfasat. Segurament ens haurem de centrar un cop més en la política del terror de l'Estat que serà impecable, perquè considera que a tots els efectes Puigdemont ja ha declarat la independència. Per a ells això és el més important i no la demora en l'aplicació. I amb les ganes que tenen d'atonyinar-nos...

Ja hem tingut termps de dormir, mal dormir en el meu cas, després del discurs de Puigdemont acollit majoritàriament amb gestos de decensís i d'escepticisme, d'acord amb les imatges que vam veure per televisió per part dels milers de persones congregades al passeig Lluís Companys de Barcelona o a Girona. Amb tot, hi hagué un moment de gran eufòria quan el president va declarar la independència abans de posar-hi el fre de mà. L'èxtasi va durar vint segons. Vint segons que passaran a la història de Cataluna, sigui quin sigui el resultat final de tot plegat. Esperem, però, que no entrin en els llibres del futur com un capítol més de les frustracions catalanes al llarg de la nostra tormentada vida.

Alguns analistes consideren que Puigdemont amb aquesta actitud vol guanyar temps perquè Europa hi intervingui com a mitjancer, que el discurs ha estat en clau internacional, o bé per entomar la repressió espanyola que amb tota probabilitat arribarà avui mateix i després tenir raons per justificar la independència. Tot és discutible, però el president que és un bon periodista no ha sabut explicar-se bé. L'ha vessada. Que el ple comencés amb una hora de retard no té cap justificació i ha estat un pèsim exemple de Catalunya de cara al món. Els deures s'havien d'haverr fet abans i no arribar al final amb un canvi del full de ruta per moltes pressions internacionals que hi hagi hagut.

Si Puigdemont espera la mediació internacional perd el temps i demostra que no coneix l'enemic. Espanya MAI DELS MAIS, i perdoneu que ho posi en majúscules, no negociarà encara que li ho demani el Papa, la Merkel o el rei d'Aràbia Saudita a qui l'Estat li ven nombroses armes que li serveixen per propagar el terror. Espanya prefereix quedar cega si nosaltres perdem tan sols un ulls. Ensorrar la nostra economia no els importa gens ni mica. Tan li fa que ells també en rebin les conseqüències. Per tant, qualsevol català que parli de negociació és un ingenu i si és el president encara és més incomprensible.

Potser el segon aspecte sigui que passat un temps Europa vegi el terror espanyol i assumeixi de forma més facticle la independència. En aquest cas Puigdemont s'hauria d'haver explicat més bé. Com si fos un partit de bàsquet Puigdemont va demanar temps mort quan l'equip anava embalat i mai cap entrenador demana temps mort quan les coses van bé. És més, el temps mort és d'un minut que traduït al procés podria ser d'un mes més d'acrod amb la CUP. I Puigdemont no ens ha dit res tampoc sobre el temps que pensa allargar el partit.

En resum, potser Puigdemont ha actuat amb intel·ligència, però el missatge no ha arribat al poble com cal. Per conservar la unitat de l'independentisme té un mes, el termini que li ha donat la CUP. En cas contrari els cupaires abandonaran el Parlament i Puigdemont es quedarà en minoria. I si hi ha unes noves eleccions autonòmiques ja s'ho poden confitar del tot. No podem com Penélope teixir i desteixir o com Sísif arribar al cim de la muntanya ben carregats i estimbar-nos una i altra vegada. O pàtria o gairebé mort.I el temps s'acaba, perquè hem entrat en una pròrroga totalment inesperada. Generalment la pròrroga la guanyen els equips amb més resistència mental.

(11-10-2017)

ADÉU EUROPA: UN DIA MÉS AMB ESPANYA UN DIA MENYS DE VIDA

Per Ramon Serra, editor

Europa és a mans dels Estats i dels grans interessos internacionals. Tota la resta és pura demagògia. Drets humans? "Ne connais pas". Catalunya ho té tot en contra. Juncker ha dit clarament que la independència de Catalunya podria obrir les portes a altres " regions" a independitzar-se. Vet aquí la qüestió! Seria bonic que precisament tinguèssim una Europa dels Pobles i no pas una Europa dels Estats, però el poder d'aquests ho tritura tot, oi?.

D'altra banda, Rajoy mai no admetrà cap mediació perquè seria posar el " separatismo" catalán a la seva mateixa alçada. I això seria una "deshonra". També Macron ha assenyalat que no es pot posar en un pla igual dues coses diferents: l 'amo i l'esclau, Espanya i Catalunya, la força bruta i el pacifisme.

Diguem-ho una i mil vegades, mai dels mais hi pot haver cap acord amb Espanya. O marxem o quedem residualitzats, en el camí cap a la mort inevitable. Una " reforma" de la Constitució és una broma de mal gust, sobrtetot a mans del PP, PSOE i Albert (Primo de ) Rivera. En tot cas acabarem en un reformatori.

I encara que hi tarambanes, per dir-ho amb paraules suaus, que no ho poden o no volen veure-ho. Sortirem al carrer les vegades que faci falta. El carrer és la nostra gran arma contra la repressió, que serà inevitable. Per tant val més que plantem cara amb la DUI i amb una vaga general, si s'escau..

Veurem si després aquests panxacontents d' Europa continuen mirant-se el melic ben pagats pels Estats del terror en el qual s'ha convertit Europa. Només mouran fitxa si els forcem.

És pesar dir-ho tantes vegades, però ha de convertir-se en el nostre mantra: un dia més amb Epanya un dia menys de vida. Entesos , president Puigdemont ?

(13-10-2017)

Visites Rebudes

06416021