PUIGDEMONT L'HA VESSADA EN EL MOMENT DECISIU O NO HA SABUT EXPLICAR-SE BÉ

Ramon Serra, editor

Els esdeveniments van tan de pressa que potser quan llegiu aquest comentari ja estarà desfasat. Segurament ens haurem de centrar un cop més en la política del terror de l'Estat que serà impecable, perquè considera que a tots els efectes Puigdemont ja ha declarat la independència. Per a ells això és el més important i no la demora en l'aplicació. I amb les ganes que tenen d'atonyinar-nos...

Ja hem tingut termps de dormir, mal dormir en el meu cas, després del discurs de Puigdemont acollit majoritàriament amb gestos de decensís i d'escepticisme, d'acord amb les imatges que vam veure per televisió per part dels milers de persones congregades al passeig Lluís Companys de Barcelona o a Girona. Amb tot, hi hagué un moment de gran eufòria quan el president va declarar la independència abans de posar-hi el fre de mà. L'èxtasi va durar vint segons. Vint segons que passaran a la història de Cataluna, sigui quin sigui el resultat final de tot plegat. Esperem, però, que no entrin en els llibres del futur com un capítol més de les frustracions catalanes al llarg de la nostra tormentada vida.

Alguns analistes consideren que Puigdemont amb aquesta actitud vol guanyar temps perquè Europa hi intervingui com a mitjancer, que el discurs ha estat en clau internacional, o bé per entomar la repressió espanyola que amb tota probabilitat arribarà avui mateix i després tenir raons per justificar la independència. Tot és discutible, però el president que és un bon periodista no ha sabut explicar-se bé. L'ha vessada. Que el ple comencés amb una hora de retard no té cap justificació i ha estat un pèsim exemple de Catalunya de cara al món. Els deures s'havien d'haverr fet abans i no arribar al final amb un canvi del full de ruta per moltes pressions internacionals que hi hagi hagut.

Si Puigdemont espera la mediació internacional perd el temps i demostra que no coneix l'enemic. Espanya MAI DELS MAIS, i perdoneu que ho posi en majúscules, no negociarà encara que li ho demani el Papa, la Merkel o el rei d'Aràbia Saudita a qui l'Estat li ven nombroses armes que li serveixen per propagar el terror. Espanya prefereix quedar cega si nosaltres perdem tan sols un ulls. Ensorrar la nostra economia no els importa gens ni mica. Tan li fa que ells també en rebin les conseqüències. Per tant, qualsevol català que parli de negociació és un ingenu i si és el president encara és més incomprensible.

Potser el segon aspecte sigui que passat un temps Europa vegi el terror espanyol i assumeixi de forma més facticle la independència. En aquest cas Puigdemont s'hauria d'haver explicat més bé. Com si fos un partit de bàsquet Puigdemont va demanar temps mort quan l'equip anava embalat i mai cap entrenador demana temps mort quan les coses van bé. És més, el temps mort és d'un minut que traduït al procés podria ser d'un mes més d'acrod amb la CUP. I Puigdemont no ens ha dit res tampoc sobre el temps que pensa allargar el partit.

En resum, potser Puigdemont ha actuat amb intel·ligència, però el missatge no ha arribat al poble com cal. Per conservar la unitat de l'independentisme té un mes, el termini que li ha donat la CUP. En cas contrari els cupaires abandonaran el Parlament i Puigdemont es quedarà en minoria. I si hi ha unes noves eleccions autonòmiques ja s'ho poden confitar del tot. No podem com Penélope teixir i desteixir o com Sísif arribar al cim de la muntanya ben carregats i estimbar-nos una i altra vegada. O pàtria o gairebé mort.I el temps s'acaba, perquè hem entrat en una pròrroga totalment inesperada. Generalment la pròrroga la guanyen els equips amb més resistència mental.

(11-10-2017)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08487489