UN GOIG SENSE ALEGRIA: ES PROCLAMA LA REPÚBLICA, PERÒ SE N'AJORNA L'APLICACIÓ

Per Ramon Serra

En el camp de la política els designis del Senyor són inescrutables. Per tant, tot és possible i canviant cada minut, sobretot en el procès d'independència català. Quan un lluita contra tots ha d'apamar molt bé cadascún dels passos. Per això la declaració del president Puigdemont d'avui ha estat un goig sense alegria. En efecte, el president ha declarat la independència, però n'ajorna l'aplicacio. Fins quan?

Puigdemont diu que ara caldrà negociar: amb qui? Aquesta és la qüestió. Espanya no vol cap mena de mediació ni tan sols, o potser sobretot, a escala internacional. Espanya mai dels mais no negociarà. Estem perdent el temps. Potser les pressions internacionals i econòmiques han deixat la declaració del president en un bany maria. Som la part més feble i cal deixar més temps per arribar segurament ...enlloc .No en culpo el president perquè segurament s'ha trobat sol davant el perill. Queda clar, però, que el gran suport del poble català no és suficient per tirar endavant. Quina mania això de dialogar amb parets!

És possible que s'hagi d'obrir un període per posar encara més el procés a tot el món, per moure tota mena de voluntats. És probable que la fruita hagi de madurar. Potser el president té alguna carta sota el braç. Cal tenir paciència. Però ara mateix la meva opinió és que és ajornar el problema. Mai dels mais no hi haurà cap diàleg amb Espanya, mai dels mais. Tal vegada no es pot fer res més. Potser. Amb tot permeteu-me dir que és com si hagués menjat una paella sense sal..

D'altra banda, a hores d'ara i en una primera impressió a raig fet, lamento també que la sessió del Parlament hagi començat una hora després quan tot el món n' estava pendent. Hem donat una imatge tercermundista que no ho faria ni Espanya.

En fi, la vida continua. Perdrem el temps uns dies, unes setmanes o uns mesos els que calgui per no sortir del pou Estaria molt content d'equivocar-me. Mentrestant, continuarem rebent els atacs i el menyspreu d' Espanya.Tan de bo que m'equivoqui i d'aquí unes setmanes o mesos--tot plegat hem esperat més de 300 anys-- la independència torni a estar al punt de la confitura. Avui la melmelada se'ns ha desfet als dits.

ADÉU EUROPA: UN DIA MÉS AMB ESPANYA UN DIA MENYS DE VIDA

Per Ramon Serra, editor

Europa és a mans dels Estats i dels grans interessos internacionals. Tota la resta és pura demagògia. Drets humans? "Ne connais pas". Catalunya ho té tot en contra. Juncker ha dit clarament que la independència de Catalunya podria obrir les portes a altres " regions" a independitzar-se. Vet aquí la qüestió! Seria bonic que precisament tinguèssim una Europa dels Pobles i no pas una Europa dels Estats, però el poder d'aquests ho tritura tot, oi?.

D'altra banda, Rajoy mai no admetrà cap mediació perquè seria posar el " separatismo" catalán a la seva mateixa alçada. I això seria una "deshonra". També Macron ha assenyalat que no es pot posar en un pla igual dues coses diferents: l 'amo i l'esclau, Espanya i Catalunya, la força bruta i el pacifisme.

Diguem-ho una i mil vegades, mai dels mais hi pot haver cap acord amb Espanya. O marxem o quedem residualitzats, en el camí cap a la mort inevitable. Una " reforma" de la Constitució és una broma de mal gust, sobrtetot a mans del PP, PSOE i Albert (Primo de ) Rivera. En tot cas acabarem en un reformatori.

I encara que hi tarambanes, per dir-ho amb paraules suaus, que no ho poden o no volen veure-ho. Sortirem al carrer les vegades que faci falta. El carrer és la nostra gran arma contra la repressió, que serà inevitable. Per tant val més que plantem cara amb la DUI i amb una vaga general, si s'escau..

Veurem si després aquests panxacontents d' Europa continuen mirant-se el melic ben pagats pels Estats del terror en el qual s'ha convertit Europa. Només mouran fitxa si els forcem.

És pesar dir-ho tantes vegades, però ha de convertir-se en el nostre mantra: un dia més amb Epanya un dia menys de vida. Entesos , president Puigdemont ?

(13-10-2017)

Visites Rebudes

06416020