UN GOIG SENSE ALEGRIA: ES PROCLAMA LA REPÚBLICA, PERÒ SE N'AJORNA L'APLICACIÓ

Per Ramon Serra

En el camp de la política els designis del Senyor són inescrutables. Per tant, tot és possible i canviant cada minut, sobretot en el procès d'independència català. Quan un lluita contra tots ha d'apamar molt bé cadascún dels passos. Per això la declaració del president Puigdemont d'avui ha estat un goig sense alegria. En efecte, el president ha declarat la independència, però n'ajorna l'aplicacio. Fins quan?

Puigdemont diu que ara caldrà negociar: amb qui? Aquesta és la qüestió. Espanya no vol cap mena de mediació ni tan sols, o potser sobretot, a escala internacional. Espanya mai dels mais no negociarà. Estem perdent el temps. Potser les pressions internacionals i econòmiques han deixat la declaració del president en un bany maria. Som la part més feble i cal deixar més temps per arribar segurament ...enlloc .No en culpo el president perquè segurament s'ha trobat sol davant el perill. Queda clar, però, que el gran suport del poble català no és suficient per tirar endavant. Quina mania això de dialogar amb parets!

És possible que s'hagi d'obrir un període per posar encara més el procés a tot el món, per moure tota mena de voluntats. És probable que la fruita hagi de madurar. Potser el president té alguna carta sota el braç. Cal tenir paciència. Però ara mateix la meva opinió és que és ajornar el problema. Mai dels mais no hi haurà cap diàleg amb Espanya, mai dels mais. Tal vegada no es pot fer res més. Potser. Amb tot permeteu-me dir que és com si hagués menjat una paella sense sal..

D'altra banda, a hores d'ara i en una primera impressió a raig fet, lamento també que la sessió del Parlament hagi començat una hora després quan tot el món n' estava pendent. Hem donat una imatge tercermundista que no ho faria ni Espanya.

En fi, la vida continua. Perdrem el temps uns dies, unes setmanes o uns mesos els que calgui per no sortir del pou Estaria molt content d'equivocar-me. Mentrestant, continuarem rebent els atacs i el menyspreu d' Espanya.Tan de bo que m'equivoqui i d'aquí unes setmanes o mesos--tot plegat hem esperat més de 300 anys-- la independència torni a estar al punt de la confitura. Avui la melmelada se'ns ha desfet als dits.

L'ANC I UN FUTUR INCERT: LA RESPOSTA NOMÉS LA SAP EL VENT...

 

Per Ramon Serra, editor

 

 

Malament rai si com era d'esperar la premsa col·laboracionista espanyola se n'alegra de l'absència d'actes de protesta al Rei per part de l'ANC. És evident que la premsa espanyola/espanyolista és un bon termòmetre per saber l'abast dels nostres actes. Com més ens critiquen vol dir que més mal els fem i a l'inrevés com passa ara.

En resum, un pas en fals de l'ANC molt important..Bé està el respecte als morts---per cert, encara circula la hipòtesi d'un possible atemptat d' Estat per evitar el referèndum--, però també per als vius sobretot si han estat atonyinats, viuen a l'exili o són a la presó.

Encara és d'hora per fer-nos la pregunta: quo vadis ANC? Dic això no solament per mostrar la meva disconformitat. Al capdavall tot és opinable i la meva opinió és una més. No per això deixaré de donar suport a l'ANC. Com en la mili, primer cal complir i després protestar. La meva inquietud rau en el fet que l'ANC sembla molt llançada per anar de pet cap a la independència sense valorar-ne els possibles morts, ferits, empresonats o exiliats. És molt fàcil fer proclames maximialistes... quan ens referim als polítics o als altres. Per tant, si s'arronsa davant d'una oportunitat d'or com aquesta, què farà els moments difícils?. Quina credibilitat tindrà ? Ara per ara, com diu una cançó de Bob Dylan "això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent ".

(11-8-2018).

Visites Rebudes

07998443