UN GOIG SENSE ALEGRIA: ES PROCLAMA LA REPÚBLICA, PERÒ SE N'AJORNA L'APLICACIÓ

Per Ramon Serra

En el camp de la política els designis del Senyor són inescrutables. Per tant, tot és possible i canviant cada minut, sobretot en el procès d'independència català. Quan un lluita contra tots ha d'apamar molt bé cadascún dels passos. Per això la declaració del president Puigdemont d'avui ha estat un goig sense alegria. En efecte, el president ha declarat la independència, però n'ajorna l'aplicacio. Fins quan?

Puigdemont diu que ara caldrà negociar: amb qui? Aquesta és la qüestió. Espanya no vol cap mena de mediació ni tan sols, o potser sobretot, a escala internacional. Espanya mai dels mais no negociarà. Estem perdent el temps. Potser les pressions internacionals i econòmiques han deixat la declaració del president en un bany maria. Som la part més feble i cal deixar més temps per arribar segurament ...enlloc .No en culpo el president perquè segurament s'ha trobat sol davant el perill. Queda clar, però, que el gran suport del poble català no és suficient per tirar endavant. Quina mania això de dialogar amb parets!

És possible que s'hagi d'obrir un període per posar encara més el procés a tot el món, per moure tota mena de voluntats. És probable que la fruita hagi de madurar. Potser el president té alguna carta sota el braç. Cal tenir paciència. Però ara mateix la meva opinió és que és ajornar el problema. Mai dels mais no hi haurà cap diàleg amb Espanya, mai dels mais. Tal vegada no es pot fer res més. Potser. Amb tot permeteu-me dir que és com si hagués menjat una paella sense sal..

D'altra banda, a hores d'ara i en una primera impressió a raig fet, lamento també que la sessió del Parlament hagi començat una hora després quan tot el món n' estava pendent. Hem donat una imatge tercermundista que no ho faria ni Espanya.

En fi, la vida continua. Perdrem el temps uns dies, unes setmanes o uns mesos els que calgui per no sortir del pou Estaria molt content d'equivocar-me. Mentrestant, continuarem rebent els atacs i el menyspreu d' Espanya.Tan de bo que m'equivoqui i d'aquí unes setmanes o mesos--tot plegat hem esperat més de 300 anys-- la independència torni a estar al punt de la confitura. Avui la melmelada se'ns ha desfet als dits.

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08487608