UN GOIG SENSE ALEGRIA: ES PROCLAMA LA REPÚBLICA, PERÒ SE N'AJORNA L'APLICACIÓ

Per Ramon Serra

En el camp de la política els designis del Senyor són inescrutables. Per tant, tot és possible i canviant cada minut, sobretot en el procès d'independència català. Quan un lluita contra tots ha d'apamar molt bé cadascún dels passos. Per això la declaració del president Puigdemont d'avui ha estat un goig sense alegria. En efecte, el president ha declarat la independència, però n'ajorna l'aplicacio. Fins quan?

Puigdemont diu que ara caldrà negociar: amb qui? Aquesta és la qüestió. Espanya no vol cap mena de mediació ni tan sols, o potser sobretot, a escala internacional. Espanya mai dels mais no negociarà. Estem perdent el temps. Potser les pressions internacionals i econòmiques han deixat la declaració del president en un bany maria. Som la part més feble i cal deixar més temps per arribar segurament ...enlloc .No en culpo el president perquè segurament s'ha trobat sol davant el perill. Queda clar, però, que el gran suport del poble català no és suficient per tirar endavant. Quina mania això de dialogar amb parets!

És possible que s'hagi d'obrir un període per posar encara més el procés a tot el món, per moure tota mena de voluntats. És probable que la fruita hagi de madurar. Potser el president té alguna carta sota el braç. Cal tenir paciència. Però ara mateix la meva opinió és que és ajornar el problema. Mai dels mais no hi haurà cap diàleg amb Espanya, mai dels mais. Tal vegada no es pot fer res més. Potser. Amb tot permeteu-me dir que és com si hagués menjat una paella sense sal..

D'altra banda, a hores d'ara i en una primera impressió a raig fet, lamento també que la sessió del Parlament hagi començat una hora després quan tot el món n' estava pendent. Hem donat una imatge tercermundista que no ho faria ni Espanya.

En fi, la vida continua. Perdrem el temps uns dies, unes setmanes o uns mesos els que calgui per no sortir del pou Estaria molt content d'equivocar-me. Mentrestant, continuarem rebent els atacs i el menyspreu d' Espanya.Tan de bo que m'equivoqui i d'aquí unes setmanes o mesos--tot plegat hem esperat més de 300 anys-- la independència torni a estar al punt de la confitura. Avui la melmelada se'ns ha desfet als dits.

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674921