ADÉU,TAMBÉ EUROPA, ADÉU

Per Ramon Serra, editor

Europa és a mans dels Estats i dels grans interessos internacionals. Tota la resta és pura demagògia. Drets humans? "Ne connais pas". Catalunya ho té tot en contra. Juncker ha dit clarament que la independència de Catalunya podria obrir les portes a altres " regions" a independitzar-se. Vet aquí la qüestió! Seria bonic que precisament tinguèssim una Europa dels Pobles i no pas una Europa dels Estats, però el poder d'aquests ho tritura tot, oi?.

D'altra banda, Rajoy mai no admetrà cap mediació perquè seria posar el " separatismo" catalán a la seva mateixa alçada. I això seria una "deshonra". També Macron ha assenyalat que no es pot posar en un pla igual dues coses diferents: l 'amo i l'esclau, Espanya i Catalunya, la força bruta i el pacifisme.

Diguem-ho una i mil vegades, mai dels mais hi pot haver cap acord amb Espanya. O marxem o quedem residualitzats, en el camí cap a la mort inevitable. Una " reforma" de la Constitució és una broma de mal gust, sobrtetot a mans del PP, PSOE i Albert (Primo de ) Rivera. En tot cas acabarem en un reformatori.

I encara que hi tarambanes, per dir-ho amb paraules suaus, que no ho poden o no volen veure-ho. Sortirem al carrer les vegades que faci falta. El carrer és la nostra gran arma contra la repressió, que serà inevitable. Per tant val més que plantem cara amb la DUI i amb una vaga general, si s'escau..

Veurem si després aquests panxacontents d' Europa continuen mirant-se el melic ben pagats pels Estats del terror en el qual s'ha convertit Europa. Només mouran fitxa si els forcem.

És pesar dir-ho tantes vegades, però ha de convertir-se en el nostre mantra: un dia més amb Epanya un dia menys de vida. Entesos , president Puigdemont ?

(13-10-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674890