ADÉU,TAMBÉ EUROPA, ADÉU

Per Ramon Serra, editor

Europa és a mans dels Estats i dels grans interessos internacionals. Tota la resta és pura demagògia. Drets humans? "Ne connais pas". Catalunya ho té tot en contra. Juncker ha dit clarament que la independència de Catalunya podria obrir les portes a altres " regions" a independitzar-se. Vet aquí la qüestió! Seria bonic que precisament tinguèssim una Europa dels Pobles i no pas una Europa dels Estats, però el poder d'aquests ho tritura tot, oi?.

D'altra banda, Rajoy mai no admetrà cap mediació perquè seria posar el " separatismo" catalán a la seva mateixa alçada. I això seria una "deshonra". També Macron ha assenyalat que no es pot posar en un pla igual dues coses diferents: l 'amo i l'esclau, Espanya i Catalunya, la força bruta i el pacifisme.

Diguem-ho una i mil vegades, mai dels mais hi pot haver cap acord amb Espanya. O marxem o quedem residualitzats, en el camí cap a la mort inevitable. Una " reforma" de la Constitució és una broma de mal gust, sobrtetot a mans del PP, PSOE i Albert (Primo de ) Rivera. En tot cas acabarem en un reformatori.

I encara que hi tarambanes, per dir-ho amb paraules suaus, que no ho poden o no volen veure-ho. Sortirem al carrer les vegades que faci falta. El carrer és la nostra gran arma contra la repressió, que serà inevitable. Per tant val més que plantem cara amb la DUI i amb una vaga general, si s'escau..

Veurem si després aquests panxacontents d' Europa continuen mirant-se el melic ben pagats pels Estats del terror en el qual s'ha convertit Europa. Només mouran fitxa si els forcem.

És pesar dir-ho tantes vegades, però ha de convertir-se en el nostre mantra: un dia més amb Epanya un dia menys de vida. Entesos , president Puigdemont ?

(13-10-2017)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388442