LA CUP FA UNA BONA LECTURA DE LA SITUACIÓ, PERÒ...

Per Ramon Serra, editor

L'anàlisi de la CUP sobre la situació actual de l'independentisme que publica La Vanguardia Española és molt correcte. Segurament després de la " revolució dels somriures" cal deixar pas , per exemple, als Comitès de Defensa de la República. Ara bé, una cosa és veure la situació des del Govern i l'altra molt diferent és fer-ho de l'oposició estant, sense grans responsabilitats. De moment, la CUP no té ningú a la presó. I aixó és molt important.

Per tot plegat, cal demanar a la CUP si està disposada a entrar al Govern i, per tant, que molta de la seva gent pugui anar a la presó , si pensa afrontar les multes que els puguin caure si fan accions no autoritzades amb els CDR i si podran assumir un possible bany de sang.

La crítica és sempre necessària. Però les reflexions són per dur-les a la pràctica i que no quedin en teories simples. I és aquí on rau el problema si volem ser eficaços i no pas demagogs. Ja se sap que qui remena l'oli els dits se'n unta...

(23-11-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674884