ENCARA ALGÚ DUBTA DE LA VIOLÈNCIA DE L'ESTAT ?

Ramon Serra, editor

Cada cop es confirmen més les sospites sobre la possible violència de l' Estat. De fet, alguna premsa cavernària ja n'havia informat. Les reunions del rei amb destacats comandaments de l'exèrcit i les amenaces del Gobierno no feien presagiar res de bo. Si més no per acollonir la gent.

Dit això, al Govern li va faltar capacitat de reacció un cop programada la República. Jo en diria un cop proclamada la independència. Sembla com si aquesta paraula encara fos maleïda. En fi...Curt i ras: havia d'haver dit a la gent que es volia evitar un bany de sang si es feien més passes.

També han estat desafortunades les paraules de molts consellers i alts càrrecs en dir qur no estàvem preparats. Ah,no? Catalunya estava bastant més preparada que no pas altres nacions que han aconseguit la independència amb moltes menys eines. Per tant, aquestes declaracions són desmotivadores i els seus autors haurien de dimitir per falta d'intel·ligència emocional.

Certament no vam tenir el control del territori.I això és impossible davant el totpoderós aparell repressiu de l'Estat. En tot cas es va confiar massa en el caràcter " democràtic " d'Espanya quan ja s'ha vist clar que ens volen fer desaparèixer del mapa i a sobre humiliar-nos.

Cal fer autocrítica, però no pas per flagelar-nos com va dir molt bé Lluís Llach. Siguem realistes: mai no havíem arribat tan lluny. Sigui com sigui la República ja ha estat declarada i no hem de començar de nou a fer tot el trajecte. Ara només fa falta desplegar-la, que no és pas poca cosa,oi?

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674874