ENCARA ALGÚ DUBTA DE LA VIOLÈNCIA DE L'ESTAT ?

Ramon Serra, editor

Cada cop es confirmen més les sospites sobre la possible violència de l' Estat. De fet, alguna premsa cavernària ja n'havia informat. Les reunions del rei amb destacats comandaments de l'exèrcit i les amenaces del Gobierno no feien presagiar res de bo. Si més no per acollonir la gent.

Dit això, al Govern li va faltar capacitat de reacció un cop programada la República. Jo en diria un cop proclamada la independència. Sembla com si aquesta paraula encara fos maleïda. En fi...Curt i ras: havia d'haver dit a la gent que es volia evitar un bany de sang si es feien més passes.

També han estat desafortunades les paraules de molts consellers i alts càrrecs en dir qur no estàvem preparats. Ah,no? Catalunya estava bastant més preparada que no pas altres nacions que han aconseguit la independència amb moltes menys eines. Per tant, aquestes declaracions són desmotivadores i els seus autors haurien de dimitir per falta d'intel·ligència emocional.

Certament no vam tenir el control del territori.I això és impossible davant el totpoderós aparell repressiu de l'Estat. En tot cas es va confiar massa en el caràcter " democràtic " d'Espanya quan ja s'ha vist clar que ens volen fer desaparèixer del mapa i a sobre humiliar-nos.

Cal fer autocrítica, però no pas per flagelar-nos com va dir molt bé Lluís Llach. Siguem realistes: mai no havíem arribat tan lluny. Sigui com sigui la República ja ha estat declarada i no hem de començar de nou a fer tot el trajecte. Ara només fa falta desplegar-la, que no és pas poca cosa,oi?

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374238