ENCARA ALGÚ DUBTA DE LA VIOLÈNCIA DE L'ESTAT ?

Ramon Serra, editor

Cada cop es confirmen més les sospites sobre la possible violència de l' Estat. De fet, alguna premsa cavernària ja n'havia informat. Les reunions del rei amb destacats comandaments de l'exèrcit i les amenaces del Gobierno no feien presagiar res de bo. Si més no per acollonir la gent.

Dit això, al Govern li va faltar capacitat de reacció un cop programada la República. Jo en diria un cop proclamada la independència. Sembla com si aquesta paraula encara fos maleïda. En fi...Curt i ras: havia d'haver dit a la gent que es volia evitar un bany de sang si es feien més passes.

També han estat desafortunades les paraules de molts consellers i alts càrrecs en dir qur no estàvem preparats. Ah,no? Catalunya estava bastant més preparada que no pas altres nacions que han aconseguit la independència amb moltes menys eines. Per tant, aquestes declaracions són desmotivadores i els seus autors haurien de dimitir per falta d'intel·ligència emocional.

Certament no vam tenir el control del territori.I això és impossible davant el totpoderós aparell repressiu de l'Estat. En tot cas es va confiar massa en el caràcter " democràtic " d'Espanya quan ja s'ha vist clar que ens volen fer desaparèixer del mapa i a sobre humiliar-nos.

Cal fer autocrítica, però no pas per flagelar-nos com va dir molt bé Lluís Llach. Siguem realistes: mai no havíem arribat tan lluny. Sigui com sigui la República ja ha estat declarada i no hem de començar de nou a fer tot el trajecte. Ara només fa falta desplegar-la, que no és pas poca cosa,oi?

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08148180