TAIWAN MIRA AMB BONS ULLS CATALUNYA

"Taiwan i la Xina observen Catalunya "

Josep Lluís Alay

A aquestes altures del relat és una obvietat afirmar que el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre ha sigut el focus de les mirades de tot el món. Malgrat tot, potser ens hem fixat massa en les reaccions que hi hagut a Europa i no tant en les d’altres continents. He de dir que a la Xina l’impacte ha sigut majúscul i s’ha aprofitat per llançar advertiments a la rebel illa de Taiwan. La declaració d’independència de la República Catalana va ser rebuda amb simpatia per importants sectors de la societat i de la política taiwanesa, especialment els més propers a la presidenta, Tsai Ing-wen. El seu partit vol organitzar un referèndum per oblidar definitivament la vella reivindicació d’una Xina unida i transformar així Taiwan en una república de ple dret sense cap lligam amb el continent. Evidentment, aquesta opció xoca amb Pequín, que considera Taiwan una província de la República Popular. I el cas català ha acabat sorgint amb força als passadissos de poder tant de Pequín com de Taipei.

Els editorials i articles del Global Times, diari en anglès del Partit Comunista Xinès, transmeten l’opinió oficial del partit i també les del mateix govern de la Xina. El 9 de novembre va publicar un article molt dur contra Catalunya i el seu intent “fallit” d’esdevenir estat independent per mitjà d’un referèndum. No ens ha d’estranyar que cap revolució democràtica desperti simpaties a la capital de l’autoritarisme i, encara menys, si es tracta d’un procés d’independència. L’òrgan del Partit Comunista s’esplaiava contra el govern català i presagiava la mateixa sort per a Taiwan si decidia convocar el seu referèndum formal d’independència.
Taiwan, el ‘no país‘ més avançat de l’Àsia

Val a dir que Pequín oblida intencionadament que Taiwan ja té un estat propi, malgrat que no és present als organismes internacionals com les Nacions Unides. Tot i això, vint estats hi mantenen relacions diplomàtiques plenes com ara Paraguai, Guatemala, el Salvador i Burkina Faso, i amb tan sols aquest petit grapat de reconeixements internacionals, Taiwan ha esdevingut un dels estats que funcionen millor al món. És considerat el més democràtic, igualitari i socialment avançat de tot Àsia; de fet, l’únic on el matrimoni entre persones del mateix sexe és legal. El seu índex de desenvolupament humà està per sobre de l’espanyol i la seva indústria tecnològica és capdavantera al món. A la balança negativa, ja ho sabem, tenen un veí molest i molt poderós que contínuament els amenaça amb la guerra i la destrucció total si consumen el somni de la plena independència.

Sens dubte existeixen semblances i diferències entre el cas català i el taiwanès. Per a Pequín, però, no hi ha matisos: veu una Catalunya a Taiwan, una al Tibet i, fins i tot, una a Hong Kong. El moviment independentista de Hong Kong cada cop també troba més suport popular, especialment entre els més joves, que, farts de les contínues ingerències xineses en l’autonomia del territori, defensen la creació d’una ciutat estat lliure i amb un govern plenament democràtic. En aquests moments tan durs per al nostre país, hauríem de valorar que en llocs tan llunyans com Taiwan o Hong Kong, la proclamació de la República Catalana s’ha identificat no només amb la creació d’un nou estat, sinó amb la defensa dels valors democràtics propis del segle XXI, per damunt d’autoritarismes del passat.

Informa:ARA.CAT (23-11-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674887