TORNA EL " HÁBLEME EN CASTELLANO " ?

Per Ramon Serra, editor

Fa uns mesos vaig demanar si algú s'havia preocupat de la llengua en el cas que Catalunya continués a Espanya bé sigui de forma temporal bé sigui de forma definitiva. Certament no sóc pas una persona important per fer moure el país, però no conec pas que aquest tema hagi estat formulat per ningú.

El moment excepcional que vivim fa que qualsevol fet relacionat amb la llengua sigui un material inflamable com el cas que s'ha produít a Alcarràs on el propietari d'un bar s'ha negat a parlar en castellà a un client, després ha estat denunciat i ha rebut la visita de la Guàrdia Civil per prendre-li declaració. Si cada cop que entrem a un bar denuncièssim els amos dels establiments que s'han negat a entendre'ns en català --no dic negar-se a parlar-lo--hi hauria més cua que al TC per jutjar els contenciosos amb Catalunya. Ara són molt capaços de dir que és fomentar l'odi a Espanya, però quan els atacs són el català gairebé sempre les denúncies queden en un no-res.

Per cert, el TC va decidir fa uns mesos precisament la qüestió de l'ús oral de les llengües en l'àmbit privat comercial. La Generalitat volia que els clients pogessin ser atesos en català. El TC va decidir que això era una qüestió privada i, per tant, no podia decidir res sobre converses privades.

Vet aquí que la sentència és clara: a ningú no se li pot obligar a parlar en català en l'àmbit privat comercial...ni en castellà, ens imaginem. Però com que estem en un estat d'excepció és més que probable que torni allò de "hábleme en castellano".

El mateix TC, en canvi, va decidir que la Generalitat podria exigir l'etiquetage en català. Ja sabem que el pròxim Govern tindrà molts problemes, però no hem de deixar la llengua desemparada i molt menys desaprofitar les escletxes que ens ofereixen els tribunals espanyols, que alguna n'hi ha.

La independència podria decidir-se o no en un referèndum. La llengua necessita, però, el referèndum diari i, per tant, una gran flexibilitat per adaptar-nos a les circumstàmcies i sobretot constància. Això com el valor a la mili ja se suposa, oi?

(25-11-2017)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374231