TORNA EL " HÁBLEME EN CASTELLANO " ?

Per Ramon Serra, editor

Fa uns mesos vaig demanar si algú s'havia preocupat de la llengua en el cas que Catalunya continués a Espanya bé sigui de forma temporal bé sigui de forma definitiva. Certament no sóc pas una persona important per fer moure el país, però no conec pas que aquest tema hagi estat formulat per ningú.

El moment excepcional que vivim fa que qualsevol fet relacionat amb la llengua sigui un material inflamable com el cas que s'ha produít a Alcarràs on el propietari d'un bar s'ha negat a parlar en castellà a un client, després ha estat denunciat i ha rebut la visita de la Guàrdia Civil per prendre-li declaració. Si cada cop que entrem a un bar denuncièssim els amos dels establiments que s'han negat a entendre'ns en català --no dic negar-se a parlar-lo--hi hauria més cua que al TC per jutjar els contenciosos amb Catalunya. Ara són molt capaços de dir que és fomentar l'odi a Espanya, però quan els atacs són el català gairebé sempre les denúncies queden en un no-res.

Per cert, el TC va decidir fa uns mesos precisament la qüestió de l'ús oral de les llengües en l'àmbit privat comercial. La Generalitat volia que els clients pogessin ser atesos en català. El TC va decidir que això era una qüestió privada i, per tant, no podia decidir res sobre converses privades.

Vet aquí que la sentència és clara: a ningú no se li pot obligar a parlar en català en l'àmbit privat comercial...ni en castellà, ens imaginem. Però com que estem en un estat d'excepció és més que probable que torni allò de "hábleme en castellano".

El mateix TC, en canvi, va decidir que la Generalitat podria exigir l'etiquetage en català. Ja sabem que el pròxim Govern tindrà molts problemes, però no hem de deixar la llengua desemparada i molt menys desaprofitar les escletxes que ens ofereixen els tribunals espanyols, que alguna n'hi ha.

La independència podria decidir-se o no en un referèndum. La llengua necessita, però, el referèndum diari i, per tant, una gran flexibilitat per adaptar-nos a les circumstàmcies i sobretot constància. Això com el valor a la mili ja se suposa, oi?

(25-11-2017)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08148398