TORNA EL " HÁBLEME EN CASTELLANO " ?

Per Ramon Serra, editor

Fa uns mesos vaig demanar si algú s'havia preocupat de la llengua en el cas que Catalunya continués a Espanya bé sigui de forma temporal bé sigui de forma definitiva. Certament no sóc pas una persona important per fer moure el país, però no conec pas que aquest tema hagi estat formulat per ningú.

El moment excepcional que vivim fa que qualsevol fet relacionat amb la llengua sigui un material inflamable com el cas que s'ha produít a Alcarràs on el propietari d'un bar s'ha negat a parlar en castellà a un client, després ha estat denunciat i ha rebut la visita de la Guàrdia Civil per prendre-li declaració. Si cada cop que entrem a un bar denuncièssim els amos dels establiments que s'han negat a entendre'ns en català --no dic negar-se a parlar-lo--hi hauria més cua que al TC per jutjar els contenciosos amb Catalunya. Ara són molt capaços de dir que és fomentar l'odi a Espanya, però quan els atacs són el català gairebé sempre les denúncies queden en un no-res.

Per cert, el TC va decidir fa uns mesos precisament la qüestió de l'ús oral de les llengües en l'àmbit privat comercial. La Generalitat volia que els clients pogessin ser atesos en català. El TC va decidir que això era una qüestió privada i, per tant, no podia decidir res sobre converses privades.

Vet aquí que la sentència és clara: a ningú no se li pot obligar a parlar en català en l'àmbit privat comercial...ni en castellà, ens imaginem. Però com que estem en un estat d'excepció és més que probable que torni allò de "hábleme en castellano".

El mateix TC, en canvi, va decidir que la Generalitat podria exigir l'etiquetage en català. Ja sabem que el pròxim Govern tindrà molts problemes, però no hem de deixar la llengua desemparada i molt menys desaprofitar les escletxes que ens ofereixen els tribunals espanyols, que alguna n'hi ha.

La independència podria decidir-se o no en un referèndum. La llengua necessita, però, el referèndum diari i, per tant, una gran flexibilitat per adaptar-nos a les circumstàmcies i sobretot constància. Això com el valor a la mili ja se suposa, oi?

(25-11-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674871