TORNA EL " HÁBLEME EN CASTELLANO " ?

Per Ramon Serra, editor

Fa uns mesos vaig demanar si algú s'havia preocupat de la llengua en el cas que Catalunya continués a Espanya bé sigui de forma temporal bé sigui de forma definitiva. Certament no sóc pas una persona important per fer moure el país, però no conec pas que aquest tema hagi estat formulat per ningú.

El moment excepcional que vivim fa que qualsevol fet relacionat amb la llengua sigui un material inflamable com el cas que s'ha produít a Alcarràs on el propietari d'un bar s'ha negat a parlar en castellà a un client, després ha estat denunciat i ha rebut la visita de la Guàrdia Civil per prendre-li declaració. Si cada cop que entrem a un bar denuncièssim els amos dels establiments que s'han negat a entendre'ns en català --no dic negar-se a parlar-lo--hi hauria més cua que al TC per jutjar els contenciosos amb Catalunya. Ara són molt capaços de dir que és fomentar l'odi a Espanya, però quan els atacs són el català gairebé sempre les denúncies queden en un no-res.

Per cert, el TC va decidir fa uns mesos precisament la qüestió de l'ús oral de les llengües en l'àmbit privat comercial. La Generalitat volia que els clients pogessin ser atesos en català. El TC va decidir que això era una qüestió privada i, per tant, no podia decidir res sobre converses privades.

Vet aquí que la sentència és clara: a ningú no se li pot obligar a parlar en català en l'àmbit privat comercial...ni en castellà, ens imaginem. Però com que estem en un estat d'excepció és més que probable que torni allò de "hábleme en castellano".

El mateix TC, en canvi, va decidir que la Generalitat podria exigir l'etiquetage en català. Ja sabem que el pròxim Govern tindrà molts problemes, però no hem de deixar la llengua desemparada i molt menys desaprofitar les escletxes que ens ofereixen els tribunals espanyols, que alguna n'hi ha.

La independència podria decidir-se o no en un referèndum. La llengua necessita, però, el referèndum diari i, per tant, una gran flexibilitat per adaptar-nos a les circumstàmcies i sobretot constància. Això com el valor a la mili ja se suposa, oi?

(25-11-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040007