SI US PLAU, NO ESTIREM TANT LA CORDA DEL BARÇA QUE ES POT PETAR EN UN TRES I NO-RES

Per Ramon Serra, editor

Amb el cor no puc pas menys que estar d'acord amb aquest grup de Defensa de la República del Barça, ateses les circumstàncies de repressió que viu el país i el discret paper de la junta en els últims esdeveniments. Però pensant amb el cap hem de veure que el Barça és una baula feble molt a l'abast dels atacs espanyolistes tant per part judicial com per part dels ultres que dominen la Lliga professional i dels comitès de competició . Per tant, faríem, bé de deixar en pau el club alguna temporadeta.

D'altra banda, segur que en el cas de ser independents el Barça seria expulsat de les competicions espanyoles, juntament amb el Girona, l'Espanyol i els altres equips, naturalment. Malgrat que la Lliga espanyola perderia competivitat-- cap club no vol que el Barça se'n vagin fora-- i que els contractes internacionals de les televisions minvarien del tot, els espanyols prefereixen quedar cecs si nosaltres perdem un ull.

L'amenaça d'expulsar el Barça no ha estat contrarrestada aquí amb eficàcia com he dit manta vegades i molt abans de la declaració d'independència. Si aquesta s'aconsegueix tard o d'hora els nostres equips professionals podrien ser expulsats d'Espanya. Segurament viuríem un període d'inestabilitat com passar a la guerra (in)civil o durant la postguerra. Però les nostres armes són clares: si no es poden complir els contractes televisius per culpa d'Espanya aleshores cal tallar de socarel tots els senyales de televisió i de les ràdios espanyoles que serien tan estrangeres aquí com nosaltres a Espanya. D'aquesta manera l'espanyolisme mediàtic deixaria d'empudegar el nostre espai radioelèctric.

La seva jugada no els hauria de sortir de franc. I aquí ens hi tem de tornar si no som uns figaflors.Ah!, el Barça podria jugar la Lliga francesa segons que va dir Manuel Valls fa uns mesos, un català carregat d'autoodi al servei de França.O també ara se n'ha desdit? Ai, si visqués el seu avi Magí...

(28-11-2017)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08148170