SI US PLAU, NO ESTIREM TANT LA CORDA DEL BARÇA QUE ES POT PETAR EN UN TRES I NO-RES

Per Ramon Serra, editor

Amb el cor no puc pas menys que estar d'acord amb aquest grup de Defensa de la República del Barça, ateses les circumstàncies de repressió que viu el país i el discret paper de la junta en els últims esdeveniments. Però pensant amb el cap hem de veure que el Barça és una baula feble molt a l'abast dels atacs espanyolistes tant per part judicial com per part dels ultres que dominen la Lliga professional i dels comitès de competició . Per tant, faríem, bé de deixar en pau el club alguna temporadeta.

D'altra banda, segur que en el cas de ser independents el Barça seria expulsat de les competicions espanyoles, juntament amb el Girona, l'Espanyol i els altres equips, naturalment. Malgrat que la Lliga espanyola perderia competivitat-- cap club no vol que el Barça se'n vagin fora-- i que els contractes internacionals de les televisions minvarien del tot, els espanyols prefereixen quedar cecs si nosaltres perdem un ull.

L'amenaça d'expulsar el Barça no ha estat contrarrestada aquí amb eficàcia com he dit manta vegades i molt abans de la declaració d'independència. Si aquesta s'aconsegueix tard o d'hora els nostres equips professionals podrien ser expulsats d'Espanya. Segurament viuríem un període d'inestabilitat com passar a la guerra (in)civil o durant la postguerra. Però les nostres armes són clares: si no es poden complir els contractes televisius per culpa d'Espanya aleshores cal tallar de socarel tots els senyales de televisió i de les ràdios espanyoles que serien tan estrangeres aquí com nosaltres a Espanya. D'aquesta manera l'espanyolisme mediàtic deixaria d'empudegar el nostre espai radioelèctric.

La seva jugada no els hauria de sortir de franc. I aquí ens hi tem de tornar si no som uns figaflors.Ah!, el Barça podria jugar la Lliga francesa segons que va dir Manuel Valls fa uns mesos, un català carregat d'autoodi al servei de França.O també ara se n'ha desdit? Ai, si visqués el seu avi Magí...

(28-11-2017)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374228