SI US PLAU, NO ESTIREM TANT LA CORDA DEL BARÇA QUE ES POT PETAR EN UN TRES I NO-RES

Per Ramon Serra, editor

Amb el cor no puc pas menys que estar d'acord amb aquest grup de Defensa de la República del Barça, ateses les circumstàncies de repressió que viu el país i el discret paper de la junta en els últims esdeveniments. Però pensant amb el cap hem de veure que el Barça és una baula feble molt a l'abast dels atacs espanyolistes tant per part judicial com per part dels ultres que dominen la Lliga professional i dels comitès de competició . Per tant, faríem, bé de deixar en pau el club alguna temporadeta.

D'altra banda, segur que en el cas de ser independents el Barça seria expulsat de les competicions espanyoles, juntament amb el Girona, l'Espanyol i els altres equips, naturalment. Malgrat que la Lliga espanyola perderia competivitat-- cap club no vol que el Barça se'n vagin fora-- i que els contractes internacionals de les televisions minvarien del tot, els espanyols prefereixen quedar cecs si nosaltres perdem un ull.

L'amenaça d'expulsar el Barça no ha estat contrarrestada aquí amb eficàcia com he dit manta vegades i molt abans de la declaració d'independència. Si aquesta s'aconsegueix tard o d'hora els nostres equips professionals podrien ser expulsats d'Espanya. Segurament viuríem un període d'inestabilitat com passar a la guerra (in)civil o durant la postguerra. Però les nostres armes són clares: si no es poden complir els contractes televisius per culpa d'Espanya aleshores cal tallar de socarel tots els senyales de televisió i de les ràdios espanyoles que serien tan estrangeres aquí com nosaltres a Espanya. D'aquesta manera l'espanyolisme mediàtic deixaria d'empudegar el nostre espai radioelèctric.

La seva jugada no els hauria de sortir de franc. I aquí ens hi tem de tornar si no som uns figaflors.Ah!, el Barça podria jugar la Lliga francesa segons que va dir Manuel Valls fa uns mesos, un català carregat d'autoodi al servei de França.O també ara se n'ha desdit? Ai, si visqués el seu avi Magí...

(28-11-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674891