EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE NOTE EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

"'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'"

 

Antoni Bassas

 

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó.

"Aquests temps són els de la humiliació, i la humiliació és que es noti. El govern espanyol ha decidit que no és temps d’amagar la hostilitat, perquè la hostilitat a Catalunya té premi electoral a Espanya"

Però aquest episodi entra dins dels temps que estem vivint des de les pallisses de l’1 d’octubre, el discurs del rei, el 155 i els presos polítics. I aquests temps són els de la humiliació, i la humiliació és que es noti, de paraula i obra, encara que incomodi gent com Àngel Ros, l’alcalde socialista de Lleida, que ara, a bona hora, lamenta que el 155 serveixi, de fet, per empobrir el llegat que custodia la seva ciutat. El govern espanyol ha decidit -i tot l’Estat el segueix- que no és temps d’amagar la hostilitat, perquè la hostilitat a Catalunya té premi electoral a Espanya. I perquè l’1 d’octubre s’ho van prendre com una humiliació tan gran que ara és allò de l’ull per ull.

Hi ha una frase famosa d’un fiscal de fa tres segles, aleshores del decret de Nova Planta, que va demanar als funcionaris que havien d’acabar amb el català que ho fessin de manera “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Ara no, ara, després del referèndum som en temps de “conseguir el efecto y que se note el cuidado”.

Si no, no s’expliquen barbaritats com aquest titular d’’El País’, de l’endemà de la manifestació de Brussel·les: “El separatismo pasea su odio a España por las calles de Bruselas”. Com es pot faltar tant a la veritat? Com es pot jugar amb paraules tan perilloses? Perquè es tracta de deshumanitzar els catalans, de dir que els que no pensen com el PP, Ciutadans o el PSOE no són normals (ho han dit Albiol i Arrimadas).

Informa:ARA.CAT (11-12-2017)

 

QUÈ LI PASSA A ARRIMADAS ?

 

Què li passa, a Arrimadas?


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Voleu dir que quan parla de la famosa i inexistent fractura social el que busca no és provocar-la?

Què li passa, a la líder de Ciutadans? Què li passa, que té aquest to tan dur i tan contundent, i que res li sembla bé? S’hi han fixat? Darrerament (darrerament poden ser molts mesos, és clar), la líder de l’oposició fa una frase lapidària cada cop que obre la boca. No li agrada res. A Inés Arrimadas (i qui diu Inés Arrimadas vol dir Carrizosa o Espejo) li molesta tot. O pràcticament tot. No li agrada el president de la Generalitat que tenim, no li agrada el que diu Torra, no li agrada el que d’ell troba a l’hemeroteca, no li agrada el Consell Executiu que ha nomenat, no vol ambaixades, no li agrada que hi hagi llaços grocs a l’hemicicle, troba que els catalans votem malament, no li agrada tampoc la llei electoral i, suposo, no li agrada que ara Pedro Sánchez sigui el president del govern espanyol.

No li agrada, és clar, perquè la seva arribada a la presidència espanyola l’han facilitat també els independentistes, i no li agrada que ara el president Torra i el president Sánchez hagin quedat per veure’s. No li agrada la programació de Catalunya Ràdio ni de TV3 i, suposo, ara no li deu agradar que la setmana vinent Torra es vegi també amb Colau. No li agrada que hi hagi estelades als balcons de les cases de Catalunya, ni que n’hi hagi als ajuntaments, i ara tampoc li agrada que Batet parli de reformar la Constitució. Caram, Inés, quin patir, no? Aquesta setmana fins i tot el líder del PP, Xavier García, ha dit que anirà a Palau a veure Torra, i Iceta ha dit que, tot i que no li agrada la pancarta que hi ha a la façana en favor dels presos polítics, això no li impedirà “obrir el diàleg amb Torra”. Arrimadas no, diu que no hi anirà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07701325