TRIOMF ESCLATANT DE LA REPÚBLICA A LES URNES

""La república triomfa a les urnes "
«Enhorabona a tots. Però sobretot enhorabona a Jordi Sànchez, a Jordi Cuixart, a Oriol Junqueras i a Quim Forn. Els volem a casa, lliures i treballant»

Vicent Partal

Ha estat dur i difícil. Ha estat la campanya electoral més complicada de totes les que hem viscut. Però la república ha triomfat a les urnes i ben aviat el govern legítim de Catalunya, aquell que Mariano Rajoy va pretendre foragitar a la força amb un cop d’estat il·legal, tornarà a lloc. És una victòria d’una importància definitiva i determinant, un pas endavant monumental. Amb els resultats que s’han aconseguit ja no resta cap obstacle perquè el president Puigdemont es mantinga en el càrrec i salve, doncs, la continuïtat i la legitimitat històrica de la Generalitat. Cal esperar que s’hi afegesca el vice-president Junqueras i que la CUP accepte també d’entrar en un govern d’unitat que hauria de reforçar el mandat del primer d’octubre i tornar a encarrilar el país cap a la república proclamada el dia 27 d’aquell mes.

L’espanyolisme ara ha de reconèixer la derrota i acceptar la voluntat democràtica dels catalans. Els hem guanyat en el seu territori i amb les seues regles. Els independentistes hem tret per primer vegada més de dos milions de vots. La premsa espanyola plora i la premsa internacional ho diu clar: l’independentisme recupera el govern que li va ser arrabassat per la força. La d’avui és una gran nit, una nit extraordinària que mereix la més gran de les celebracions.

Ells han posat tota la carn a la graella i no els ha servit de res. Han forçat una convocatòria amb un termini molt curt per capitalitzar el desconcert originat pels fets del 27 d’octubre i el cap de setmana següent. Han mobilitzat amb molta eficàcia fins el darrer racó de les seues bosses de vot, incitant-lo a votar a la contra, no pas pel que volen, sinó contra el que volem nosaltres. Han mantingut viva la memòria amenaçadora de les porres i els colps, l’emblema del seu poder. Han exercit una violència extrema indigna d’una democràcia. Contra nosaltres i només contra nosaltres. Agressions intimidatòries. Llenguatges que haurien de ser perseguits: desinfectar-nos, decapitar-nos… Han enviat els nostres dirigents a l’exili i a la presó. Han fet decrets urgents per a instaurar una guerra econòmica, parida com un instrument central de la seua propaganda. Ens han volgut aclaparar amb mentides constants, amplificades fins a l’infinit per uns mitjans que han perdut tot rastre de dignitat. Han amenaçat qui no votàs com ells volien. Aquestes últimes hores, sense respectar ni la jornada de reflexió. I ahir, el dia de les eleccions mateix, vam saber que considerven les manifestacions de l’Onze de Setembre una rebel·lió i que avui mateix, divendres, els tribunals que han estat callats en campanya es tornaran a omplir de gent que volen engarjolar. Però ni així no han pogut guanyar. Ni així no han pogut doblegar la voluntat de llibertat de Catalunya. Ciutadans pot fer veure que és tan feliç com vulga però ja tastarà la dura realitat. Només ha aconseguit la posició que té perquè el PP ha desaparegut. I aquest és un missatge aquest, per cert, que hauria de fer reflexionar molt Rajoy.

Perquè als ulls d’Europa aquell Mariano Rajoy que va dir tot convençut que ell havia salvat Espanya ara haurà d’explicar com és que ha quedat gairebé fora d’un parlament que farà president Carles Puigdemont. La imatge no pot ser més poderosa: Rajoy enfonsat i Puigdemont reivindicat. I això imposant unes eleccions il·legals, un parany pensat per liquidar el sobiranisme, una votació controlada per l’estat espanyol que des d’avui s’ha quedat sense arguments.

Enhorabona a tots. Però sobretot enhorabona a Jordi Sànchez, a Jordi Cuixart, a Oriol Junqueras i a Quim Forn. Els volem a casa, lliures i treballant. I els volem a Catalunya, al costat de Clara Ponsatí i de Meritxell Serret, al costat de Toni Comín i Lluís Puig. Al costat de Carles Puigdemont. Enhorabona a tots els qui heu resistit les mentides i les manipulacions, a tots els qui heu cregut en la victòria malgrat la campanya mediàtica més manipuladora que mai hem hagut de viure. Enhorabona a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP.

Informa:VILAWEB.

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647454