TRIOMF ESCLATANT DE LA REPÚBLICA A LES URNES

""La república triomfa a les urnes "
«Enhorabona a tots. Però sobretot enhorabona a Jordi Sànchez, a Jordi Cuixart, a Oriol Junqueras i a Quim Forn. Els volem a casa, lliures i treballant»

Vicent Partal

Ha estat dur i difícil. Ha estat la campanya electoral més complicada de totes les que hem viscut. Però la república ha triomfat a les urnes i ben aviat el govern legítim de Catalunya, aquell que Mariano Rajoy va pretendre foragitar a la força amb un cop d’estat il·legal, tornarà a lloc. És una victòria d’una importància definitiva i determinant, un pas endavant monumental. Amb els resultats que s’han aconseguit ja no resta cap obstacle perquè el president Puigdemont es mantinga en el càrrec i salve, doncs, la continuïtat i la legitimitat històrica de la Generalitat. Cal esperar que s’hi afegesca el vice-president Junqueras i que la CUP accepte també d’entrar en un govern d’unitat que hauria de reforçar el mandat del primer d’octubre i tornar a encarrilar el país cap a la república proclamada el dia 27 d’aquell mes.

L’espanyolisme ara ha de reconèixer la derrota i acceptar la voluntat democràtica dels catalans. Els hem guanyat en el seu territori i amb les seues regles. Els independentistes hem tret per primer vegada més de dos milions de vots. La premsa espanyola plora i la premsa internacional ho diu clar: l’independentisme recupera el govern que li va ser arrabassat per la força. La d’avui és una gran nit, una nit extraordinària que mereix la més gran de les celebracions.

Ells han posat tota la carn a la graella i no els ha servit de res. Han forçat una convocatòria amb un termini molt curt per capitalitzar el desconcert originat pels fets del 27 d’octubre i el cap de setmana següent. Han mobilitzat amb molta eficàcia fins el darrer racó de les seues bosses de vot, incitant-lo a votar a la contra, no pas pel que volen, sinó contra el que volem nosaltres. Han mantingut viva la memòria amenaçadora de les porres i els colps, l’emblema del seu poder. Han exercit una violència extrema indigna d’una democràcia. Contra nosaltres i només contra nosaltres. Agressions intimidatòries. Llenguatges que haurien de ser perseguits: desinfectar-nos, decapitar-nos… Han enviat els nostres dirigents a l’exili i a la presó. Han fet decrets urgents per a instaurar una guerra econòmica, parida com un instrument central de la seua propaganda. Ens han volgut aclaparar amb mentides constants, amplificades fins a l’infinit per uns mitjans que han perdut tot rastre de dignitat. Han amenaçat qui no votàs com ells volien. Aquestes últimes hores, sense respectar ni la jornada de reflexió. I ahir, el dia de les eleccions mateix, vam saber que considerven les manifestacions de l’Onze de Setembre una rebel·lió i que avui mateix, divendres, els tribunals que han estat callats en campanya es tornaran a omplir de gent que volen engarjolar. Però ni així no han pogut guanyar. Ni així no han pogut doblegar la voluntat de llibertat de Catalunya. Ciutadans pot fer veure que és tan feliç com vulga però ja tastarà la dura realitat. Només ha aconseguit la posició que té perquè el PP ha desaparegut. I aquest és un missatge aquest, per cert, que hauria de fer reflexionar molt Rajoy.

Perquè als ulls d’Europa aquell Mariano Rajoy que va dir tot convençut que ell havia salvat Espanya ara haurà d’explicar com és que ha quedat gairebé fora d’un parlament que farà president Carles Puigdemont. La imatge no pot ser més poderosa: Rajoy enfonsat i Puigdemont reivindicat. I això imposant unes eleccions il·legals, un parany pensat per liquidar el sobiranisme, una votació controlada per l’estat espanyol que des d’avui s’ha quedat sense arguments.

Enhorabona a tots. Però sobretot enhorabona a Jordi Sànchez, a Jordi Cuixart, a Oriol Junqueras i a Quim Forn. Els volem a casa, lliures i treballant. I els volem a Catalunya, al costat de Clara Ponsatí i de Meritxell Serret, al costat de Toni Comín i Lluís Puig. Al costat de Carles Puigdemont. Enhorabona a tots els qui heu resistit les mentides i les manipulacions, a tots els qui heu cregut en la victòria malgrat la campanya mediàtica més manipuladora que mai hem hagut de viure. Enhorabona a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP.

Informa:VILAWEB.

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317598