AHIR COM AVUI: LA SEMPITERNA LLUITA DE CASTELLA CONTRA CATALUNYA

"Ahir com avui"

Enric Padrosa

Amb l’atac de Castella (Espanya) contra Catalunya es va renovant la sempiterna lluita. Hem de repassar la història i llegirem un constant enfrontament, cal preguntar-nos el perquè. Només nosaltres ho podem explicar amb objectivitat perquè si són ells, no ho són uns mestres de la mentida i la tergiversació interessada.

És incomprensible no veure tot l’horror d’una confrontació sense treva. No solament durant el regnats dels borbons, també durant la primera i segona república, és a dir, veiem com tots els partits unionistes; el triumvirat, aporta al Parlament de Catalunya gairebé el 50% dels escons.

D’acord amb la qualitat d’immigració provinent de totes les contrades espanyoles, que certament, van ajudar a la industrialització catalana, sí, però també van construir la base dels no integrats aquells que sent jubilats tornen a casa seva sense parlar ni un borrall en llengua catalana.

Uns emigrants castellanoparlants que s’han multiplicat exponencialment. Els partits unionistes han propiciat una nova Cinquena Columna. Don provenen? No cal cercar l’explicació només en els descendents d’aquells emigrants dels anys cinquanta sinó també ens els nascuts aquí, aquells que dient-se socialistes, per exemple, donen suport a l’extrema dreta.

D’acord amb aquestes premisses ens veiem en la tessitura de, si vols bé i sinó també, aguantar aquells que hipòcritament acusen d’adoctrinament els escolars Recordo aquelles conferències en català on sempre sortia una veu reclamant “en castellano, por favor” o sense favor” obligant subordinar la majoria amb llengua pròpia.

Evidentment el castellà s’ha anat imposant a força d’emigrants, els meus avis, no sabien parlar castellà i en prou feina l’entenien Posteriorment el ministre Juan Ignacio Wert va exposar que calia espanyolitzar els alumnes catalans. Sempre han mantingut aquesta dèria i desprès de l’article 155 amb més força.

Recordem els consells del Compte-Duc d’Olivares a Felip IV de Castella: Uniformitzar els regnes que conformàvem Castella i ampliar els seus dominis, per grat o per força, previ crear un gran exèrcit a base de gent sense treball Recordem que per aquells temps, els castellans quintuplicaven en nombre els catalans.

A mitjans de segle XX la creixent immigració facilitada per la penúria econòmica de Castella promou la sortida d’indigents cap a casa nostra La creació d’’entitats espanyolistes es multiplica a casa nostra. Augmentant les seves ambicions territorials ara acaricien guanyar la Generalitat i el Parlament per esborrar-nos del mapa com a nació

Imagineu un ancestral espanyolisme presidint la màxima institució catalana? Quin horror!! Heu vist el WhatsApp amb la Inés Arrimades asseguda amb els braços creuats mentre tothom està dret cantant l’himne nacional de Catalunya. En fi, no han sabut construir un país com el nostre i ara el poden aconseguir per explotar com les colònies de l’Amèrica Llatina.

Aquest estat corrupte ja no en té prou i s’ha convertit em una dictadura encara més descarada

(3-1-2018)

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06854255