AHIR COM AVUI: LA SEMPITERNA LLUITA DE CASTELLA CONTRA CATALUNYA

"Ahir com avui"

Enric Padrosa

Amb l’atac de Castella (Espanya) contra Catalunya es va renovant la sempiterna lluita. Hem de repassar la història i llegirem un constant enfrontament, cal preguntar-nos el perquè. Només nosaltres ho podem explicar amb objectivitat perquè si són ells, no ho són uns mestres de la mentida i la tergiversació interessada.

És incomprensible no veure tot l’horror d’una confrontació sense treva. No solament durant el regnats dels borbons, també durant la primera i segona república, és a dir, veiem com tots els partits unionistes; el triumvirat, aporta al Parlament de Catalunya gairebé el 50% dels escons.

D’acord amb la qualitat d’immigració provinent de totes les contrades espanyoles, que certament, van ajudar a la industrialització catalana, sí, però també van construir la base dels no integrats aquells que sent jubilats tornen a casa seva sense parlar ni un borrall en llengua catalana.

Uns emigrants castellanoparlants que s’han multiplicat exponencialment. Els partits unionistes han propiciat una nova Cinquena Columna. Don provenen? No cal cercar l’explicació només en els descendents d’aquells emigrants dels anys cinquanta sinó també ens els nascuts aquí, aquells que dient-se socialistes, per exemple, donen suport a l’extrema dreta.

D’acord amb aquestes premisses ens veiem en la tessitura de, si vols bé i sinó també, aguantar aquells que hipòcritament acusen d’adoctrinament els escolars Recordo aquelles conferències en català on sempre sortia una veu reclamant “en castellano, por favor” o sense favor” obligant subordinar la majoria amb llengua pròpia.

Evidentment el castellà s’ha anat imposant a força d’emigrants, els meus avis, no sabien parlar castellà i en prou feina l’entenien Posteriorment el ministre Juan Ignacio Wert va exposar que calia espanyolitzar els alumnes catalans. Sempre han mantingut aquesta dèria i desprès de l’article 155 amb més força.

Recordem els consells del Compte-Duc d’Olivares a Felip IV de Castella: Uniformitzar els regnes que conformàvem Castella i ampliar els seus dominis, per grat o per força, previ crear un gran exèrcit a base de gent sense treball Recordem que per aquells temps, els castellans quintuplicaven en nombre els catalans.

A mitjans de segle XX la creixent immigració facilitada per la penúria econòmica de Castella promou la sortida d’indigents cap a casa nostra La creació d’’entitats espanyolistes es multiplica a casa nostra. Augmentant les seves ambicions territorials ara acaricien guanyar la Generalitat i el Parlament per esborrar-nos del mapa com a nació

Imagineu un ancestral espanyolisme presidint la màxima institució catalana? Quin horror!! Heu vist el WhatsApp amb la Inés Arrimades asseguda amb els braços creuats mentre tothom està dret cantant l’himne nacional de Catalunya. En fi, no han sabut construir un país com el nostre i ara el poden aconseguir per explotar com les colònies de l’Amèrica Llatina.

Aquest estat corrupte ja no en té prou i s’ha convertit em una dictadura encara més descarada

(3-1-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647704