AHIR COM AVUI: LA SEMPITERNA LLUITA DE CASTELLA CONTRA CATALUNYA

"Ahir com avui"

Enric Padrosa

Amb l’atac de Castella (Espanya) contra Catalunya es va renovant la sempiterna lluita. Hem de repassar la història i llegirem un constant enfrontament, cal preguntar-nos el perquè. Només nosaltres ho podem explicar amb objectivitat perquè si són ells, no ho són uns mestres de la mentida i la tergiversació interessada.

És incomprensible no veure tot l’horror d’una confrontació sense treva. No solament durant el regnats dels borbons, també durant la primera i segona república, és a dir, veiem com tots els partits unionistes; el triumvirat, aporta al Parlament de Catalunya gairebé el 50% dels escons.

D’acord amb la qualitat d’immigració provinent de totes les contrades espanyoles, que certament, van ajudar a la industrialització catalana, sí, però també van construir la base dels no integrats aquells que sent jubilats tornen a casa seva sense parlar ni un borrall en llengua catalana.

Uns emigrants castellanoparlants que s’han multiplicat exponencialment. Els partits unionistes han propiciat una nova Cinquena Columna. Don provenen? No cal cercar l’explicació només en els descendents d’aquells emigrants dels anys cinquanta sinó també ens els nascuts aquí, aquells que dient-se socialistes, per exemple, donen suport a l’extrema dreta.

D’acord amb aquestes premisses ens veiem en la tessitura de, si vols bé i sinó també, aguantar aquells que hipòcritament acusen d’adoctrinament els escolars Recordo aquelles conferències en català on sempre sortia una veu reclamant “en castellano, por favor” o sense favor” obligant subordinar la majoria amb llengua pròpia.

Evidentment el castellà s’ha anat imposant a força d’emigrants, els meus avis, no sabien parlar castellà i en prou feina l’entenien Posteriorment el ministre Juan Ignacio Wert va exposar que calia espanyolitzar els alumnes catalans. Sempre han mantingut aquesta dèria i desprès de l’article 155 amb més força.

Recordem els consells del Compte-Duc d’Olivares a Felip IV de Castella: Uniformitzar els regnes que conformàvem Castella i ampliar els seus dominis, per grat o per força, previ crear un gran exèrcit a base de gent sense treball Recordem que per aquells temps, els castellans quintuplicaven en nombre els catalans.

A mitjans de segle XX la creixent immigració facilitada per la penúria econòmica de Castella promou la sortida d’indigents cap a casa nostra La creació d’’entitats espanyolistes es multiplica a casa nostra. Augmentant les seves ambicions territorials ara acaricien guanyar la Generalitat i el Parlament per esborrar-nos del mapa com a nació

Imagineu un ancestral espanyolisme presidint la màxima institució catalana? Quin horror!! Heu vist el WhatsApp amb la Inés Arrimades asseguda amb els braços creuats mentre tothom està dret cantant l’himne nacional de Catalunya. En fi, no han sabut construir un país com el nostre i ara el poden aconseguir per explotar com les colònies de l’Amèrica Llatina.

Aquest estat corrupte ja no en té prou i s’ha convertit em una dictadura encara més descarada

(3-1-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317824