AHIR COM AVUI: LA SEMPITERNA LLUITA DE CASTELLA CONTRA CATALUNYA

"Ahir com avui"

Enric Padrosa

Amb l’atac de Castella (Espanya) contra Catalunya es va renovant la sempiterna lluita. Hem de repassar la història i llegirem un constant enfrontament, cal preguntar-nos el perquè. Només nosaltres ho podem explicar amb objectivitat perquè si són ells, no ho són uns mestres de la mentida i la tergiversació interessada.

És incomprensible no veure tot l’horror d’una confrontació sense treva. No solament durant el regnats dels borbons, també durant la primera i segona república, és a dir, veiem com tots els partits unionistes; el triumvirat, aporta al Parlament de Catalunya gairebé el 50% dels escons.

D’acord amb la qualitat d’immigració provinent de totes les contrades espanyoles, que certament, van ajudar a la industrialització catalana, sí, però també van construir la base dels no integrats aquells que sent jubilats tornen a casa seva sense parlar ni un borrall en llengua catalana.

Uns emigrants castellanoparlants que s’han multiplicat exponencialment. Els partits unionistes han propiciat una nova Cinquena Columna. Don provenen? No cal cercar l’explicació només en els descendents d’aquells emigrants dels anys cinquanta sinó també ens els nascuts aquí, aquells que dient-se socialistes, per exemple, donen suport a l’extrema dreta.

D’acord amb aquestes premisses ens veiem en la tessitura de, si vols bé i sinó també, aguantar aquells que hipòcritament acusen d’adoctrinament els escolars Recordo aquelles conferències en català on sempre sortia una veu reclamant “en castellano, por favor” o sense favor” obligant subordinar la majoria amb llengua pròpia.

Evidentment el castellà s’ha anat imposant a força d’emigrants, els meus avis, no sabien parlar castellà i en prou feina l’entenien Posteriorment el ministre Juan Ignacio Wert va exposar que calia espanyolitzar els alumnes catalans. Sempre han mantingut aquesta dèria i desprès de l’article 155 amb més força.

Recordem els consells del Compte-Duc d’Olivares a Felip IV de Castella: Uniformitzar els regnes que conformàvem Castella i ampliar els seus dominis, per grat o per força, previ crear un gran exèrcit a base de gent sense treball Recordem que per aquells temps, els castellans quintuplicaven en nombre els catalans.

A mitjans de segle XX la creixent immigració facilitada per la penúria econòmica de Castella promou la sortida d’indigents cap a casa nostra La creació d’’entitats espanyolistes es multiplica a casa nostra. Augmentant les seves ambicions territorials ara acaricien guanyar la Generalitat i el Parlament per esborrar-nos del mapa com a nació

Imagineu un ancestral espanyolisme presidint la màxima institució catalana? Quin horror!! Heu vist el WhatsApp amb la Inés Arrimades asseguda amb els braços creuats mentre tothom està dret cantant l’himne nacional de Catalunya. En fi, no han sabut construir un país com el nostre i ara el poden aconseguir per explotar com les colònies de l’Amèrica Llatina.

Aquest estat corrupte ja no en té prou i s’ha convertit em una dictadura encara més descarada

(3-1-2018)

CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGIANA

 

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

 

Per Ramon Serra, editor

 

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07566057