AHIR COM AVUI: LA SEMPITERNA LLUITA DE CASTELLA CONTRA CATALUNYA

"Ahir com avui"

Enric Padrosa

Amb l’atac de Castella (Espanya) contra Catalunya es va renovant la sempiterna lluita. Hem de repassar la història i llegirem un constant enfrontament, cal preguntar-nos el perquè. Només nosaltres ho podem explicar amb objectivitat perquè si són ells, no ho són uns mestres de la mentida i la tergiversació interessada.

És incomprensible no veure tot l’horror d’una confrontació sense treva. No solament durant el regnats dels borbons, també durant la primera i segona república, és a dir, veiem com tots els partits unionistes; el triumvirat, aporta al Parlament de Catalunya gairebé el 50% dels escons.

D’acord amb la qualitat d’immigració provinent de totes les contrades espanyoles, que certament, van ajudar a la industrialització catalana, sí, però també van construir la base dels no integrats aquells que sent jubilats tornen a casa seva sense parlar ni un borrall en llengua catalana.

Uns emigrants castellanoparlants que s’han multiplicat exponencialment. Els partits unionistes han propiciat una nova Cinquena Columna. Don provenen? No cal cercar l’explicació només en els descendents d’aquells emigrants dels anys cinquanta sinó també ens els nascuts aquí, aquells que dient-se socialistes, per exemple, donen suport a l’extrema dreta.

D’acord amb aquestes premisses ens veiem en la tessitura de, si vols bé i sinó també, aguantar aquells que hipòcritament acusen d’adoctrinament els escolars Recordo aquelles conferències en català on sempre sortia una veu reclamant “en castellano, por favor” o sense favor” obligant subordinar la majoria amb llengua pròpia.

Evidentment el castellà s’ha anat imposant a força d’emigrants, els meus avis, no sabien parlar castellà i en prou feina l’entenien Posteriorment el ministre Juan Ignacio Wert va exposar que calia espanyolitzar els alumnes catalans. Sempre han mantingut aquesta dèria i desprès de l’article 155 amb més força.

Recordem els consells del Compte-Duc d’Olivares a Felip IV de Castella: Uniformitzar els regnes que conformàvem Castella i ampliar els seus dominis, per grat o per força, previ crear un gran exèrcit a base de gent sense treball Recordem que per aquells temps, els castellans quintuplicaven en nombre els catalans.

A mitjans de segle XX la creixent immigració facilitada per la penúria econòmica de Castella promou la sortida d’indigents cap a casa nostra La creació d’’entitats espanyolistes es multiplica a casa nostra. Augmentant les seves ambicions territorials ara acaricien guanyar la Generalitat i el Parlament per esborrar-nos del mapa com a nació

Imagineu un ancestral espanyolisme presidint la màxima institució catalana? Quin horror!! Heu vist el WhatsApp amb la Inés Arrimades asseguda amb els braços creuats mentre tothom està dret cantant l’himne nacional de Catalunya. En fi, no han sabut construir un país com el nostre i ara el poden aconseguir per explotar com les colònies de l’Amèrica Llatina.

Aquest estat corrupte ja no en té prou i s’ha convertit em una dictadura encara més descarada

(3-1-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018796