SENYORS POLÍTICS, EL PRIMER QUE CAL ÉS RESTITUIR LA DIGNITAT

Després de la interlocutòria del Suprem tot ha quedat clar, si és que algú encara tenia algun dubte. A partir d'ara cal que JxCAT, ERC i la Cup trobin una solució urgent per intentar el restabliment al màxim del govern legal.

Si no és possible no hem de tèmer unes noves eleccions, perquè la gent sap molt bé el que passa. De momentt, ens queda la dignitat. I això no hauria de tenir preu. Per tant, senyors polítics, poseu-vos les piles i, sobretot, no feu públiques les vostres lògiques discrepàncies. La premsa dels ocupants treurà petroli de qualsevol divergència.

D'entrada sembla que el president Puigdemont ha de continuar a Bèlgica, perquè tornar a Espanya i ingressar a la presó seria deixar-lo engabiat a mans dels llops. No ens convé pas tenir més màrtirs sinó aprofitar especialment totes les escletxes internacionals. I és evident que no és el mateix ser a Bèlgica que no pas a una presó espanyola. La lluita legal i pacífica amb Espanya es pot donar per acabada. Ara cal moure el tauler internacional. és aquí on hem de jugar la batalla. Difícil sí, però hi ha més possibilitats que xocar contínuament amb el mur espanyol.-

Decidiu el que decidiu tindreu el poble al darrere. Això sí: decidiu-ho tots plegats i en harmonia,si més no guardeu les formes.

Ah, el poble català també s'haurà de preparar per a una dura i constant resistència. No oblidem que a partir d'ara manifestar-se per la independència pot ser delicte. Tornen els temps foscos de la dictadura franquista, si és que Espanya ha deixat mai de ser-ho. Fa més de 300 anys que resistim i ara haurem d'actualitzar-ne els mètodes. Tinguem imaginació davant els qui volen que la raó de la força s'imposi a la força de la raó. I sobretot constància i no defallir davant els nombrsos obstacles que se'ns presentaran.

Han ferit la dignitat d'un poble i han intentar d'humiliar-nos. I això no ho consentirem mai per dignitat. Abans morirem drets que no pas agenollats a l'espanyolisme.

(7-1-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317720