SENYORS POLÍTICS, EL PRIMER QUE CAL ÉS RESTITUIR LA DIGNITAT

Després de la interlocutòria del Suprem tot ha quedat clar, si és que algú encara tenia algun dubte. A partir d'ara cal que JxCAT, ERC i la Cup trobin una solució urgent per intentar el restabliment al màxim del govern legal.

Si no és possible no hem de tèmer unes noves eleccions, perquè la gent sap molt bé el que passa. De momentt, ens queda la dignitat. I això no hauria de tenir preu. Per tant, senyors polítics, poseu-vos les piles i, sobretot, no feu públiques les vostres lògiques discrepàncies. La premsa dels ocupants treurà petroli de qualsevol divergència.

D'entrada sembla que el president Puigdemont ha de continuar a Bèlgica, perquè tornar a Espanya i ingressar a la presó seria deixar-lo engabiat a mans dels llops. No ens convé pas tenir més màrtirs sinó aprofitar especialment totes les escletxes internacionals. I és evident que no és el mateix ser a Bèlgica que no pas a una presó espanyola. La lluita legal i pacífica amb Espanya es pot donar per acabada. Ara cal moure el tauler internacional. és aquí on hem de jugar la batalla. Difícil sí, però hi ha més possibilitats que xocar contínuament amb el mur espanyol.-

Decidiu el que decidiu tindreu el poble al darrere. Això sí: decidiu-ho tots plegats i en harmonia,si més no guardeu les formes.

Ah, el poble català també s'haurà de preparar per a una dura i constant resistència. No oblidem que a partir d'ara manifestar-se per la independència pot ser delicte. Tornen els temps foscos de la dictadura franquista, si és que Espanya ha deixat mai de ser-ho. Fa més de 300 anys que resistim i ara haurem d'actualitzar-ne els mètodes. Tinguem imaginació davant els qui volen que la raó de la força s'imposi a la força de la raó. I sobretot constància i no defallir davant els nombrsos obstacles que se'ns presentaran.

Han ferit la dignitat d'un poble i han intentar d'humiliar-nos. I això no ho consentirem mai per dignitat. Abans morirem drets que no pas agenollats a l'espanyolisme.

(7-1-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018798