SENYORS POLÍTICS, EL PRIMER QUE CAL ÉS RESTITUIR LA DIGNITAT

Després de la interlocutòria del Suprem tot ha quedat clar, si és que algú encara tenia algun dubte. A partir d'ara cal que JxCAT, ERC i la Cup trobin una solució urgent per intentar el restabliment al màxim del govern legal.

Si no és possible no hem de tèmer unes noves eleccions, perquè la gent sap molt bé el que passa. De momentt, ens queda la dignitat. I això no hauria de tenir preu. Per tant, senyors polítics, poseu-vos les piles i, sobretot, no feu públiques les vostres lògiques discrepàncies. La premsa dels ocupants treurà petroli de qualsevol divergència.

D'entrada sembla que el president Puigdemont ha de continuar a Bèlgica, perquè tornar a Espanya i ingressar a la presó seria deixar-lo engabiat a mans dels llops. No ens convé pas tenir més màrtirs sinó aprofitar especialment totes les escletxes internacionals. I és evident que no és el mateix ser a Bèlgica que no pas a una presó espanyola. La lluita legal i pacífica amb Espanya es pot donar per acabada. Ara cal moure el tauler internacional. és aquí on hem de jugar la batalla. Difícil sí, però hi ha més possibilitats que xocar contínuament amb el mur espanyol.-

Decidiu el que decidiu tindreu el poble al darrere. Això sí: decidiu-ho tots plegats i en harmonia,si més no guardeu les formes.

Ah, el poble català també s'haurà de preparar per a una dura i constant resistència. No oblidem que a partir d'ara manifestar-se per la independència pot ser delicte. Tornen els temps foscos de la dictadura franquista, si és que Espanya ha deixat mai de ser-ho. Fa més de 300 anys que resistim i ara haurem d'actualitzar-ne els mètodes. Tinguem imaginació davant els qui volen que la raó de la força s'imposi a la força de la raó. I sobretot constància i no defallir davant els nombrsos obstacles que se'ns presentaran.

Han ferit la dignitat d'un poble i han intentar d'humiliar-nos. I això no ho consentirem mai per dignitat. Abans morirem drets que no pas agenollats a l'espanyolisme.

(7-1-2018)

CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGIANA

 

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

 

Per Ramon Serra, editor

 

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07566066