MESSI O COM ACOLLONIR EL CULÉ INDEPENDENTISTA

Tornem-hi amb aquesta cancó enfadosa que es repeteix cada dos per tres i, pel que sembla, ningú és capaç de replicar-la com cal. Ara diuen que Messi ha establert una clàusula en el contracte en el sentit de poder rescindir-lo si Catalunya és independent i el Barça no juga en una Lliga important com l'espanyola, la francesa, l'anglesa o l'alemanya. El sector d'estudiar l'esport en una Catalunya independent va deixar sense lligar el futur paper del Barça i, de retruc, el dels altres equips catalans. Però és evident que el Barça n'és el timó. I és que anar amb un lliri a la mà pot tenir greus conseqüències.

La gent d'aquí es pensava que en cas d'independència els equips catalans podrien continuar a les lliges espanyoles. Doncs,no: gairebé segur que serien expulsats. Certament pel que fa als drets televisats del Barça els espanyols perderien molts milions, però tant els fa. Prefereixen quedar cecs si nosaltres ja perdem un ull. Són així. Aleshores el Barça podria inscriure's a la Lliga francesa , per exemple,si hem de fer cas del botifler Valls. Potser ara renegarà d'haver dit això.

Una Lliga europa de clubs seria la solució ideal. De fet per fortuna ja la temim al bàsquet. Però al futbol les coses van molt a poc a poc.

Sento cansar amb comentaris reiteratius com aquest. Però tinc la impressió que la gent s'ho empassa tot. Certament no sembla que Messi en vida futbolística hagi de renunciar al Barça per la independència. Però si arribés el cas, có voldria dir que Cataluna per fi és independent de facto, aleshores el Govern hauria de tancar TOTS els senyals de les televisions españoles que operen al nostre territori com a just dret de rèplica. En aquest torcebraç caldria veure aleshores si els espanyols són tan "orgullosos" i prefererien perdre el mercat català.

Fins a llavors encara haurà de ploure molt, si és que algun dia s'arriba aquesta situació. Però, si us plau, no us acolloniu amb aquestes informacions sobretot perquè el nostre poder els afectarà més del que es pensen si no ens acollonim o anem amb un lliri a la mà.

P.S.

Un cop escrit aquest comentari el Barça ha negat aquest fet. Tractant-se d'"El Mundo" qualsevol informació que sigui veritat és pura coincidència. Amb tot, la meva argumentació segueix tan vàlida com sempre. Segur que el tema no està tancat

(5-1-2018)

CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGIANA

 

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

 

Per Ramon Serra, editor

 

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07566053