MESSI O COM ACOLLONIR EL CULÉ INDEPENDENTISTA

Tornem-hi amb aquesta cancó enfadosa que es repeteix cada dos per tres i, pel que sembla, ningú és capaç de replicar-la com cal. Ara diuen que Messi ha establert una clàusula en el contracte en el sentit de poder rescindir-lo si Catalunya és independent i el Barça no juga en una Lliga important com l'espanyola, la francesa, l'anglesa o l'alemanya. El sector d'estudiar l'esport en una Catalunya independent va deixar sense lligar el futur paper del Barça i, de retruc, el dels altres equips catalans. Però és evident que el Barça n'és el timó. I és que anar amb un lliri a la mà pot tenir greus conseqüències.

La gent d'aquí es pensava que en cas d'independència els equips catalans podrien continuar a les lliges espanyoles. Doncs,no: gairebé segur que serien expulsats. Certament pel que fa als drets televisats del Barça els espanyols perderien molts milions, però tant els fa. Prefereixen quedar cecs si nosaltres ja perdem un ull. Són així. Aleshores el Barça podria inscriure's a la Lliga francesa , per exemple,si hem de fer cas del botifler Valls. Potser ara renegarà d'haver dit això.

Una Lliga europa de clubs seria la solució ideal. De fet per fortuna ja la temim al bàsquet. Però al futbol les coses van molt a poc a poc.

Sento cansar amb comentaris reiteratius com aquest. Però tinc la impressió que la gent s'ho empassa tot. Certament no sembla que Messi en vida futbolística hagi de renunciar al Barça per la independència. Però si arribés el cas, có voldria dir que Cataluna per fi és independent de facto, aleshores el Govern hauria de tancar TOTS els senyals de les televisions españoles que operen al nostre territori com a just dret de rèplica. En aquest torcebraç caldria veure aleshores si els espanyols són tan "orgullosos" i prefererien perdre el mercat català.

Fins a llavors encara haurà de ploure molt, si és que algun dia s'arriba aquesta situació. Però, si us plau, no us acolloniu amb aquestes informacions sobretot perquè el nostre poder els afectarà més del que es pensen si no ens acollonim o anem amb un lliri a la mà.

P.S.

Un cop escrit aquest comentari el Barça ha negat aquest fet. Tractant-se d'"El Mundo" qualsevol informació que sigui veritat és pura coincidència. Amb tot, la meva argumentació segueix tan vàlida com sempre. Segur que el tema no està tancat

(5-1-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317638