ÒMNIUM TAMPOC NO SAP LLEGIR ELS DARRERS RESULTATS ELECTORALS

Ramon Serra, editor

Un comunicat molt oportú d'Òmnium, una entitat que aquesta matí ja tenia més de 99.200 socis. Caldrà celebrar-ho quan arribi als cent mil. Només un retret sobre la no majoria independentista que es repeteix com un mantra cada dos per tres i que demostra que Òmnium també ha entrat en el cercle mental de les mentides espanyolistes.Ai,Senyor!

En les darreres eleccions, l'independentisme va arribar als 52,19&% dels vots i l'espanyolisme als 47,80%, perquè si fos un referèndum només caldria comptar els vots del "sí" o del "no" i no pas els dels partits sense una definició concreta ni els vots blancs o nuls. Posar tots aquests votos al cantó dels col·laboracinoisates espanyols és un error, un gravíssim error.Els únics que no han arribat mai al 50% en cap de les darreres votacions a Catalunya són els espanyolistes, per alguns els del 155 i per a altres els unionistes. Com diria Joan Fuster, en aquest cas el nom no fa la cosa.

Un altre tòpic que cal desmuntar, bé que no surt en el comuniucat, són els "danys " que ha fet el procés, segons l'Estat. Mireu, aquí els danys han estat només proporcionats per l' Estat amb el seu terrorisme económic, amb la violència policial i judicial i amb les amenaces de totes formes. I aquí no hem cremat ni una paperera ni hem trencat un sol vidre. O que tot queda clar?

El dia que ens adonem que som uns vençuts en el nostre subconscient particular i col·lectiu---per les causes que tots sabem, sense que calgui repartir-nos culpes--aleshores podrem començar la recuperació. Si no recuperem el nostre propi llenguatge sempre estarem a la corda fluixa.

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374217