ÒMNIUM TAMPOC NO SAP LLEGIR ELS DARRERS RESULTATS ELECTORALS

Ramon Serra, editor

Un comunicat molt oportú d'Òmnium, una entitat que aquesta matí ja tenia més de 99.200 socis. Caldrà celebrar-ho quan arribi als cent mil. Només un retret sobre la no majoria independentista que es repeteix com un mantra cada dos per tres i que demostra que Òmnium també ha entrat en el cercle mental de les mentides espanyolistes.Ai,Senyor!

En les darreres eleccions, l'independentisme va arribar als 52,19&% dels vots i l'espanyolisme als 47,80%, perquè si fos un referèndum només caldria comptar els vots del "sí" o del "no" i no pas els dels partits sense una definició concreta ni els vots blancs o nuls. Posar tots aquests votos al cantó dels col·laboracinoisates espanyols és un error, un gravíssim error.Els únics que no han arribat mai al 50% en cap de les darreres votacions a Catalunya són els espanyolistes, per alguns els del 155 i per a altres els unionistes. Com diria Joan Fuster, en aquest cas el nom no fa la cosa.

Un altre tòpic que cal desmuntar, bé que no surt en el comuniucat, són els "danys " que ha fet el procés, segons l'Estat. Mireu, aquí els danys han estat només proporcionats per l' Estat amb el seu terrorisme económic, amb la violència policial i judicial i amb les amenaces de totes formes. I aquí no hem cremat ni una paperera ni hem trencat un sol vidre. O que tot queda clar?

El dia que ens adonem que som uns vençuts en el nostre subconscient particular i col·lectiu---per les causes que tots sabem, sense que calgui repartir-nos culpes--aleshores podrem començar la recuperació. Si no recuperem el nostre propi llenguatge sempre estarem a la corda fluixa.

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08152974