L'INDEPENDENTISME ES VA IMPOSAR PER 4,39% MÉS DE VOTS QUE ELS ESPANYOLISTES

 

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes.

Però,ah minyons, encara no s'havia acabat el recompte quan el senyor Baños, Antonio, ens va sortir amb el ciri trencat dient que "només" havíem obtingut el 47.8% dels vots, fet que feia impossible declarar la independència de forma unilateral en no sobrepassar el 50% dels vots. A què venia aquesta consideració? No havíem quedat que només es comptarien els escons? Baños, Antonio, és una persona formada i que toca bé la guitarra. Però aquesta vegada ens l'ha ben aixefada. Aquesta observació s'ha transmès mes a mes i dia a dia entre la major part de la gent independentista com una veritat eterna. Ni que fos la Constitució!

Falses interpretacions

I per què no són veritat aquestes xifres? Si s'hagués tractat d'un referèndum, només compten les paperetes del sí o del no i la resta són invalidades. És evident que hi hagué milers de votants, especialment en la franja d'Unió i Comuns/Podem que no van pas votar a favor de la independència, però tampoc en contra. Aleshores, per què comptar-los en el sac del no? Per què en lloc de dir que els partidaris de la independència eren " només " el 47,8% no es diu que els partidaris de restar a Espanya només eren el 39,4% ? Aixó vol dir que menys del 40% dels votants volien restar a Espanya. Oi que sempre la moneda té dues cares? Per què nosaltres hem de quedar-nos sempre amb la part més fosca?

Aleshores si volem ser justos com si fos un referèndum, eliminant els "no sabe no contesta", els vots en blanc i els nuls el resultat final va ser : 55% a favor de la independència i 45%, en contra. Els números canten. Més clar, impossible. El que havia estat una gran victòria va convertir-se pràcticament gairebé en una derrota per la falsa lectura dels resultats.

Però si l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, es veu que l'independentisme també. Amb els resultats del 21-D s'ha tornat a fer la mateixa i falsa interpretació dels resultats. D'acord amb aquests " gurús" de les matemàtiques electorals, l'independentisme només ha aconseguit el 47,7% dels vots. Una altra mentida. Certament hem baixat una mica amb relació al 27-S, però mantenim una bona distància.

Un cop més se sumen als partidaris del no un gens menyspreable 7,45% de vots corresponents a Comú/Podem. Que no siguin partidaris de la via unilateral no vol pas dir que molts estiguin en contra de la independència. Tots recordarem que la Colau, entre d'altres, va votar en el referèndum de l'1-O. També hi ha un 1,13% de vots per a altres opcions com el Partit Animalista. Algú creu que els animalistes votaran a favor d' Espanya que tortura els braus? I per què sumar un cop més els vots nuls o en blanc als unionistes?

Guanyar per 4,39 punts

Si fem cas un cop més dels mètodes tradicionals en els referèndums, tots els vots que no siguin un sí o un no queden anul·lats. Això vol dir que el resultat final de les darreres eleccions va ser un 52,19% a favor de la independència i un 47,80% en contra. Curt i ras: hem guanyat per 4,39 punts.

Aleshores, qui diu que no som majoria? Qui diu que no tenim una majoria social?

Quina pena que ens fotem pedres en el nostre camí. Per desgràcia sé que les meves reflexions serviran de poca cosa. Com deia Manuel de Pedrolo, protesta encara que no serveixi de res. Bé, espero que sí d'alguna coseta...

P.S.

També Mas ha incorregut en el mateix error en el dia d'acomiadament de president del seu partit. No sembla l'hora de carregar les tintes, però no cal passar per alt l'error. El mateix error ha fet el catedràtic de Dret Constitucional Pérez Royo que assenyala en una entrevista que l'independentiste no té majoria absoluta. Ens hem tornat bojos tots plegats? Si nosaltres no fem valer el nostre relat ,d'altra banda just, qui ho farà? Prou, prou,prou !

 

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08635940