L'INDEPENDENTISME ES VA IMPOSAR PER 4,39% MÉS DE VOTS QUE ELS ESPANYOLISTES

 

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes.

Però,ah minyons, encara no s'havia acabat el recompte quan el senyor Baños, Antonio, ens va sortir amb el ciri trencat dient que "només" havíem obtingut el 47.8% dels vots, fet que feia impossible declarar la independència de forma unilateral en no sobrepassar el 50% dels vots. A què venia aquesta consideració? No havíem quedat que només es comptarien els escons? Baños, Antonio, és una persona formada i que toca bé la guitarra. Però aquesta vegada ens l'ha ben aixefada. Aquesta observació s'ha transmès mes a mes i dia a dia entre la major part de la gent independentista com una veritat eterna. Ni que fos la Constitució!

Falses interpretacions

I per què no són veritat aquestes xifres? Si s'hagués tractat d'un referèndum, només compten les paperetes del sí o del no i la resta són invalidades. És evident que hi hagué milers de votants, especialment en la franja d'Unió i Comuns/Podem que no van pas votar a favor de la independència, però tampoc en contra. Aleshores, per què comptar-los en el sac del no? Per què en lloc de dir que els partidaris de la independència eren " només " el 47,8% no es diu que els partidaris de restar a Espanya només eren el 39,4% ? Aixó vol dir que menys del 40% dels votants volien restar a Espanya. Oi que sempre la moneda té dues cares? Per què nosaltres hem de quedar-nos sempre amb la part més fosca?

Aleshores si volem ser justos com si fos un referèndum, eliminant els "no sabe no contesta", els vots en blanc i els nuls el resultat final va ser : 55% a favor de la independència i 45%, en contra. Els números canten. Més clar, impossible. El que havia estat una gran victòria va convertir-se pràcticament gairebé en una derrota per la falsa lectura dels resultats.

Però si l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, es veu que l'independentisme també. Amb els resultats del 21-D s'ha tornat a fer la mateixa i falsa interpretació dels resultats. D'acord amb aquests " gurús" de les matemàtiques electorals, l'independentisme només ha aconseguit el 47,7% dels vots. Una altra mentida. Certament hem baixat una mica amb relació al 27-S, però mantenim una bona distància.

Un cop més se sumen als partidaris del no un gens menyspreable 7,45% de vots corresponents a Comú/Podem. Que no siguin partidaris de la via unilateral no vol pas dir que molts estiguin en contra de la independència. Tots recordarem que la Colau, entre d'altres, va votar en el referèndum de l'1-O. També hi ha un 1,13% de vots per a altres opcions com el Partit Animalista. Algú creu que els animalistes votaran a favor d' Espanya que tortura els braus? I per què sumar un cop més els vots nuls o en blanc als unionistes?

Guanyar per 4,39 punts

Si fem cas un cop més dels mètodes tradicionals en els referèndums, tots els vots que no siguin un sí o un no queden anul·lats. Això vol dir que el resultat final de les darreres eleccions va ser un 52,19% a favor de la independència i un 47,80% en contra. Curt i ras: hem guanyat per 4,39 punts.

Aleshores, qui diu que no som majoria? Qui diu que no tenim una majoria social?

Quina pena que ens fotem pedres en el nostre camí. Per desgràcia sé que les meves reflexions serviran de poca cosa. Com deia Manuel de Pedrolo, protesta encara que no serveixi de res. Bé, espero que sí d'alguna coseta...

P.S.

També Mas ha incorregut en el mateix error en el dia d'acomiadament de president del seu partit. No sembla l'hora de carregar les tintes, però no cal passar per alt l'error. El mateix error ha fet el catedràtic de Dret Constitucional Pérez Royo que assenyala en una entrevista que l'independentiste no té majoria absoluta. Ens hem tornat bojos tots plegats? Si nosaltres no fem valer el nostre relat ,d'altra banda just, qui ho farà? Prou, prou,prou !

 

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151792