CÓRRER A ESPANYOLITZAR CATALUNYA A TOT DRAP

"Córrer a espanyolitzar Catalunya "


José Antich

Hi ha personatges que no s'obliden i José Ignacio Wert és un d'ells. El ministre d'Educació entre els anys 2011 i 2015 gaudeix d'un retir daurat a París gràcies al seu nomenament com a ambaixador d'Espanya davant de la OCDE, un dels càrrecs més desitjables de la carrera diplomàtica i un cas més que evident de com la política pot ajudar el reagrupament familiar. Primer hi va anar la seva dona, l'exsecretària d'Estat d'Educació Montserrat Gomendio, com a directora general adjunta d'Educació de la OCDE a proposta espanyola, i, mesos més tard, el seu senyor marit. Des del seu luxós habitatge de més de 500 metres quadrats de la prestigiosa Avenue Foch, Wert pot gaudir del premi d'haver estat el primer a haver introduït un concepte que quan el va dir per primera vegada sonava estrany i que ara ja forma part del llenguatge habitual de polítics espanyols i mitjans de comunicació: cal espanyolitzar els alumnes catalans.

Posar en marxa la resposta a la vella obsessió que les escoles i TV3, o TV3 i les escoles, són les responsables de l'adoctrinament d'alumnes, professionals liberals, treballadors públics, sindicalistes, artistes, educadors, empresaris i així fins a més de dos milions de catalans. I si la setmana passada Rajoy i la ministra Cospedal situaven els mitjans públics a la diana de situacions a revertir en un futur i fins i tot el president del govern espanyol es queixava que no havia pogut aprofitar l'aplicació del 155 per prendre'n el control per l'oposició del PSOE, aquesta setmana del que es parla és d'aprofitar la preinscripció escolar que començarà a la primavera per trencar el model educatiu actual. Com? Introduint una casella al qüestionari que permeti escollir el castellà com a llengua vehicular.

Dubto molt que s'arribi a produir, ja que per aquelles dates estic convençut que ja hi haurà Govern a Catalunya i, encara que el 155 continuï en part vigent, la comunitat educativa no permetrà una astracanada com aquesta. Encara que Ciutadans va néixer, fonamentalment, per tombar el model educatiu català i el seu discurs ha encomanat i acomplexat el PP i parcialment el PSC, no hi ha res com la defensa de la llengua pròpia que aglutini sectors més diversos de la societat catalana. Fins a l'extrem que qualsevol atac que pugui produir-se acabaria sent un bumerang per a qui el dugués a terme.

Es compleixen aquest divendres quatre mesos de l'entrada a presó dels Jordis, un temps infinit i una situació que no té explicació possible. Sànchez i Cuixart pateixen la repressió d'un Estat que els manté en presó preventiva sense cap raó. Val la pena tornar a recordar el paper pacífic d'ambdós durant aquests anys des de dues organitzacions com l'ANC i Òmnium. I com els Jordis, amb generositat i amb determinació, avaluarien la situació política actual. Sumant, aglutinant i defensant la llengua com un bé comú que no només no pot ser esclafat en el xoc polític sinó que ha de ser el nervi al voltant del qual s'aplegui tot un país. I a aquest projecte col·lectiu tothom ha de ser convocat, parli la llengua que parli.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-2-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018799