CÓRRER A ESPANYOLITZAR CATALUNYA A TOT DRAP

"Córrer a espanyolitzar Catalunya "


José Antich

Hi ha personatges que no s'obliden i José Ignacio Wert és un d'ells. El ministre d'Educació entre els anys 2011 i 2015 gaudeix d'un retir daurat a París gràcies al seu nomenament com a ambaixador d'Espanya davant de la OCDE, un dels càrrecs més desitjables de la carrera diplomàtica i un cas més que evident de com la política pot ajudar el reagrupament familiar. Primer hi va anar la seva dona, l'exsecretària d'Estat d'Educació Montserrat Gomendio, com a directora general adjunta d'Educació de la OCDE a proposta espanyola, i, mesos més tard, el seu senyor marit. Des del seu luxós habitatge de més de 500 metres quadrats de la prestigiosa Avenue Foch, Wert pot gaudir del premi d'haver estat el primer a haver introduït un concepte que quan el va dir per primera vegada sonava estrany i que ara ja forma part del llenguatge habitual de polítics espanyols i mitjans de comunicació: cal espanyolitzar els alumnes catalans.

Posar en marxa la resposta a la vella obsessió que les escoles i TV3, o TV3 i les escoles, són les responsables de l'adoctrinament d'alumnes, professionals liberals, treballadors públics, sindicalistes, artistes, educadors, empresaris i així fins a més de dos milions de catalans. I si la setmana passada Rajoy i la ministra Cospedal situaven els mitjans públics a la diana de situacions a revertir en un futur i fins i tot el president del govern espanyol es queixava que no havia pogut aprofitar l'aplicació del 155 per prendre'n el control per l'oposició del PSOE, aquesta setmana del que es parla és d'aprofitar la preinscripció escolar que començarà a la primavera per trencar el model educatiu actual. Com? Introduint una casella al qüestionari que permeti escollir el castellà com a llengua vehicular.

Dubto molt que s'arribi a produir, ja que per aquelles dates estic convençut que ja hi haurà Govern a Catalunya i, encara que el 155 continuï en part vigent, la comunitat educativa no permetrà una astracanada com aquesta. Encara que Ciutadans va néixer, fonamentalment, per tombar el model educatiu català i el seu discurs ha encomanat i acomplexat el PP i parcialment el PSC, no hi ha res com la defensa de la llengua pròpia que aglutini sectors més diversos de la societat catalana. Fins a l'extrem que qualsevol atac que pugui produir-se acabaria sent un bumerang per a qui el dugués a terme.

Es compleixen aquest divendres quatre mesos de l'entrada a presó dels Jordis, un temps infinit i una situació que no té explicació possible. Sànchez i Cuixart pateixen la repressió d'un Estat que els manté en presó preventiva sense cap raó. Val la pena tornar a recordar el paper pacífic d'ambdós durant aquests anys des de dues organitzacions com l'ANC i Òmnium. I com els Jordis, amb generositat i amb determinació, avaluarien la situació política actual. Sumant, aglutinant i defensant la llengua com un bé comú que no només no pot ser esclafat en el xoc polític sinó que ha de ser el nervi al voltant del qual s'aplegui tot un país. I a aquest projecte col·lectiu tothom ha de ser convocat, parli la llengua que parli.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-2-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07541772