CÓRRER A ESPANYOLITZAR CATALUNYA A TOT DRAP

"Córrer a espanyolitzar Catalunya "


José Antich

Hi ha personatges que no s'obliden i José Ignacio Wert és un d'ells. El ministre d'Educació entre els anys 2011 i 2015 gaudeix d'un retir daurat a París gràcies al seu nomenament com a ambaixador d'Espanya davant de la OCDE, un dels càrrecs més desitjables de la carrera diplomàtica i un cas més que evident de com la política pot ajudar el reagrupament familiar. Primer hi va anar la seva dona, l'exsecretària d'Estat d'Educació Montserrat Gomendio, com a directora general adjunta d'Educació de la OCDE a proposta espanyola, i, mesos més tard, el seu senyor marit. Des del seu luxós habitatge de més de 500 metres quadrats de la prestigiosa Avenue Foch, Wert pot gaudir del premi d'haver estat el primer a haver introduït un concepte que quan el va dir per primera vegada sonava estrany i que ara ja forma part del llenguatge habitual de polítics espanyols i mitjans de comunicació: cal espanyolitzar els alumnes catalans.

Posar en marxa la resposta a la vella obsessió que les escoles i TV3, o TV3 i les escoles, són les responsables de l'adoctrinament d'alumnes, professionals liberals, treballadors públics, sindicalistes, artistes, educadors, empresaris i així fins a més de dos milions de catalans. I si la setmana passada Rajoy i la ministra Cospedal situaven els mitjans públics a la diana de situacions a revertir en un futur i fins i tot el president del govern espanyol es queixava que no havia pogut aprofitar l'aplicació del 155 per prendre'n el control per l'oposició del PSOE, aquesta setmana del que es parla és d'aprofitar la preinscripció escolar que començarà a la primavera per trencar el model educatiu actual. Com? Introduint una casella al qüestionari que permeti escollir el castellà com a llengua vehicular.

Dubto molt que s'arribi a produir, ja que per aquelles dates estic convençut que ja hi haurà Govern a Catalunya i, encara que el 155 continuï en part vigent, la comunitat educativa no permetrà una astracanada com aquesta. Encara que Ciutadans va néixer, fonamentalment, per tombar el model educatiu català i el seu discurs ha encomanat i acomplexat el PP i parcialment el PSC, no hi ha res com la defensa de la llengua pròpia que aglutini sectors més diversos de la societat catalana. Fins a l'extrem que qualsevol atac que pugui produir-se acabaria sent un bumerang per a qui el dugués a terme.

Es compleixen aquest divendres quatre mesos de l'entrada a presó dels Jordis, un temps infinit i una situació que no té explicació possible. Sànchez i Cuixart pateixen la repressió d'un Estat que els manté en presó preventiva sense cap raó. Val la pena tornar a recordar el paper pacífic d'ambdós durant aquests anys des de dues organitzacions com l'ANC i Òmnium. I com els Jordis, amb generositat i amb determinació, avaluarien la situació política actual. Sumant, aglutinant i defensant la llengua com un bé comú que no només no pot ser esclafat en el xoc polític sinó que ha de ser el nervi al voltant del qual s'aplegui tot un país. I a aquest projecte col·lectiu tothom ha de ser convocat, parli la llengua que parli.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-2-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314778