ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA, EL DARRER ERROR D'ESPANYA

"Els monstres estan a punt de morir "

SALVADOR CARDÚS

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos.

PERÒ EN LA SEVA ira desfermada, va cometre un error. El divendres 7 de desembre del 2006 el consell de ministres -encara presidit pel sòmines de José L. Rodríguez Zapatero- aprovava un reial decret d’ensenyaments mínims que, a la pràctica, representava la imposició d’una hora més de castellà en detriment del català a tots els nivells de l’educació primària. Va ser la gota que va fer vessar el vas. Es va desemmascarar definitivament que el nou Estatut no havia servit de res. Joan Solà va publicar l’article “Plantem cara” a l’ Avui el 28 d’aquell mes: “Cal que diguem a la cara de qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l’afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara”. I tot es va desencadenar. El 2006, al baròmetre del CEO, els qui es decantaven pel model d’estat independent eren un 14 per cent. En el darrer del mes d’octubre del 2017 eren més del 40 per cent, i si el dilema era sí o no, un 48,7 per cent deien que volien la independència.

ARA EL GOVERN DEL PP hi torna. Les circumstàncies són molt diferents, sobretot perquè de la majoria parlamentària del 2006 que tenia posada l’esperança en el nou Estatut ja no en queda res. L’autonomia ha mort, i ni uns ni altres la volen ressuscitar. Esborrats els grisos, acabades les ambigüitats, el debat és a blanc o negre, a vida o mort. I posats en aquest dilema, no hi ha cap dubte ni d’on se situarà la gran majoria ni de la capacitat de reacció. Si tornen a pensar que, aprofitant el moment de debilitat, ens dividiran a causa de la llengua i que així acabaran amb la voluntat d’emancipació dels catalans, es tornen a equivocar.

POTSER ÉS CRUEL admetre-ho, però si ja és difícil de suportar l’aplicació del 155, els empresonaments preventius, els exilis i les imputacions arbitràries, encara és més intolerable que s’atempti contra la immersió lingüística escolar, l’objectiu de la qual és preservar i construir el principal espai de convivència. La seva estupidesa trobarà una resposta que ni se la imaginen. L’estat espanyol, amb el govern del PP i tots els seus còmplices davant, està a punt de cometre el seu darrer i definitiu error. Els monstres, ara sí, estan a punt de morir.
Riure, malgrat tot

Informa:ARA.CAT (19-2-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08919029