LA DECISIÓ DE TORRENT SOBRE LA INVESTIDURA ÉS D'OBLIGAT COMPLIMENT PER AL JUTGE

 

La decisió de Torrent sobre la investidura és d’obligat compliment per al jutge

 

JAVIER PÉREZ ROYO ,Catedràtic de Dret Constitucional

 

Qui proposa el candidat i decideix el dia de la celebració del ple d’investidura és el president del Parlament. Ningú més que ell té autoritat per fer-ho. I ningú pot impedir que la seva decisió es materialitzi.

L’única cosa que exigeixen la Constitució i l’Estatut és que el candidat que proposi sigui diputat electe i que no estigui privat per sentència judicial ferma del dret de sufragi. Sent així, ningú pot impedir que el candidat proposat acudeixi al ple.

Quan el candidat proposat està sotmès a una mesura cautelar com és la presó incondicional, el president del Parlament ha de dirigir-se al jutge que ha ordenat aquesta mesura cautelar. No perquè autoritzi que el candidat pugui acudir a la sessió d’investidura, sinó per requerir-li que disposi el que sigui necessari perquè el candidat hi sigui.

El jutge no té cap autoritat en aquest assumpte. L’únic que té autoritat és el president del Parlament. El magistrat està obligat a donar compliment al requeriment. Jurídicament això no té res a veure amb la revisió de l’ordre d’empresonament. Són coses completament diferents. La revisió d’una ordre d’empresonament és una operació jurídica. Sol·licitada per l’interessat, entra dins del que està previst en la llei que el jutge que ha de resoldre doni un tràmit d’audiència a les parts perquè al·leguin el que estimin pertinent.

Però disposar el necessari per complir amb el requeriment perquè el candidat proposat acudeixi a la sessió d’investidura és una operació material sense naturalesa jurídica. El magistrat només s’ha de dirigir al ministeri corresponent -entenc que Interior, però també pot ser Justícia- perquè es traslladi el candidat amb totes les mesures de seguretat que el jutge estimi pertinents fins que, una vegada finalitzada la investidura, se’l retorni a la presó.

Amb posterioritat, el jutge Pablo Llarena haurà de resoldre la sol·licitud de revisió de l’ordre d’empresonament, que és jurídicament independent de la investidura. El candidat que assisteix al ple no deixa d’estar sotmès a la mesura cautelar, segueix sense tenir llibertat. No pot fer altra cosa que acudir al Parlament vigilat pels membres de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat.

En el marc d’aquesta operació, no és el candidat proposat el que ha de dirigir-se al jutge sol·licitant l’autorització. És el president del Parlament qui fa el requeriment.

En cas que el jutge no l’atengui estaria cometent un delicte i un delicte greu, en la mesura en què estaria impedint el funcionament normal de la institució en la qual descansa el procés de legitimació democràtica del poder a la comunitat autònoma de Catalunya, que és part constitutiva de l’Estat. També és Estat.
Potestat exclusiva

Una vegada constituït el Parlament, la investidura del president és l’acte amb el qual comença realment la legislatura. Si no hi ha investidura del president en un termini de dos mesos des de la primera votació, se suspèn. No hi ha acte parlamentari individualment considerat de tanta transcendència com la investidura del president del govern espanyol o d’una comunitat. El president del Congrés, o del Parlament, és l’única autoritat que ordena com es desenvolupa l’acte. És una potestat exclusiva i excloent. Ningú pot desconèixer la seva autoritat, ni tan sols el Tribunal Constitucional. Les seves decisions són ordres d’obligat compliment.

Això és l’ABC del dret parlamentari. Fa enrojolar haver de posar-ho per escrit després de gairebé quaranta anys de l’entrada en vigor de la Constitució.

Informa.ARA.CAT 8/3/2018

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018789