LA DECISIÓ DE TORRENT SOBRE LA INVESTIDURA ÉS D'OBLIGAT COMPLIMENT PER AL JUTGE

 

La decisió de Torrent sobre la investidura és d’obligat compliment per al jutge

 

JAVIER PÉREZ ROYO ,Catedràtic de Dret Constitucional

 

Qui proposa el candidat i decideix el dia de la celebració del ple d’investidura és el president del Parlament. Ningú més que ell té autoritat per fer-ho. I ningú pot impedir que la seva decisió es materialitzi.

L’única cosa que exigeixen la Constitució i l’Estatut és que el candidat que proposi sigui diputat electe i que no estigui privat per sentència judicial ferma del dret de sufragi. Sent així, ningú pot impedir que el candidat proposat acudeixi al ple.

Quan el candidat proposat està sotmès a una mesura cautelar com és la presó incondicional, el president del Parlament ha de dirigir-se al jutge que ha ordenat aquesta mesura cautelar. No perquè autoritzi que el candidat pugui acudir a la sessió d’investidura, sinó per requerir-li que disposi el que sigui necessari perquè el candidat hi sigui.

El jutge no té cap autoritat en aquest assumpte. L’únic que té autoritat és el president del Parlament. El magistrat està obligat a donar compliment al requeriment. Jurídicament això no té res a veure amb la revisió de l’ordre d’empresonament. Són coses completament diferents. La revisió d’una ordre d’empresonament és una operació jurídica. Sol·licitada per l’interessat, entra dins del que està previst en la llei que el jutge que ha de resoldre doni un tràmit d’audiència a les parts perquè al·leguin el que estimin pertinent.

Però disposar el necessari per complir amb el requeriment perquè el candidat proposat acudeixi a la sessió d’investidura és una operació material sense naturalesa jurídica. El magistrat només s’ha de dirigir al ministeri corresponent -entenc que Interior, però també pot ser Justícia- perquè es traslladi el candidat amb totes les mesures de seguretat que el jutge estimi pertinents fins que, una vegada finalitzada la investidura, se’l retorni a la presó.

Amb posterioritat, el jutge Pablo Llarena haurà de resoldre la sol·licitud de revisió de l’ordre d’empresonament, que és jurídicament independent de la investidura. El candidat que assisteix al ple no deixa d’estar sotmès a la mesura cautelar, segueix sense tenir llibertat. No pot fer altra cosa que acudir al Parlament vigilat pels membres de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat.

En el marc d’aquesta operació, no és el candidat proposat el que ha de dirigir-se al jutge sol·licitant l’autorització. És el president del Parlament qui fa el requeriment.

En cas que el jutge no l’atengui estaria cometent un delicte i un delicte greu, en la mesura en què estaria impedint el funcionament normal de la institució en la qual descansa el procés de legitimació democràtica del poder a la comunitat autònoma de Catalunya, que és part constitutiva de l’Estat. També és Estat.
Potestat exclusiva

Una vegada constituït el Parlament, la investidura del president és l’acte amb el qual comença realment la legislatura. Si no hi ha investidura del president en un termini de dos mesos des de la primera votació, se suspèn. No hi ha acte parlamentari individualment considerat de tanta transcendència com la investidura del president del govern espanyol o d’una comunitat. El president del Congrés, o del Parlament, és l’única autoritat que ordena com es desenvolupa l’acte. És una potestat exclusiva i excloent. Ningú pot desconèixer la seva autoritat, ni tan sols el Tribunal Constitucional. Les seves decisions són ordres d’obligat compliment.

Això és l’ABC del dret parlamentari. Fa enrojolar haver de posar-ho per escrit després de gairebé quaranta anys de l’entrada en vigor de la Constitució.

Informa.ARA.CAT 8/3/2018

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315004