CONTRA LA REPRESSIÓ: JORDI TURULL, EL PLA C


"El Pla C "


José Antich

Com ja era previsible, que no lògic, la Fiscalia General de l'Estat ha decidit no presentar cap euroordre ni demanar cap ordre de detenció internacional contra la consellera Clara Ponsatí. Era previsible, perquè a diferència d'ocasions anteriors, els mitjans de comunicació que divulguen informació confidencial de la Moncloa havien tingut summa cura a no amplificar informativament el tema durant tot el cap de setmana. Així ha estat des que la mateixa Ponsatí va anunciar via Twitter dissabte passat que havia fixat la seva residència a Escòcia, abandonant el seu exili de Brussel·les, per retornar a fer classes a la Universitat de Saint Andrews. I no és lògic perquè l'actuació injusta i inhumana del jutge Pablo Llarena amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, als qui reté a les presons d'Estremera i Soto del Real, l'obligava, en justa correspondència, a actuar de la mateixa manera en l'àmbit internacional.

Però no ha estat així. La qual cosa és una bona notícia no només per a Ponsatí i per als membres del Govern exiliats a Brussel·les, començant pel president Carles Puigdemont i també per als consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. També ho és per posar en relleu davant de l'opinió pública espanyola i catalana com es pot armar una causa judicial amb acusacions tan greus com rebel·lió i sedició sense que això mateix pugui ser defensat davant dels tribunals d'altres països. Amb el Regne Unit, ja en són quatre: a més de Bèlgica, Dinamarca —a la capital de la qual, Copenhaguen, es va desplaçar Puigdemont— i Suïssa —que acull a Ginebra l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel—. La percepció que els líders independentistes acusats se'ls està sotmetent a un procés judicial a mida no fa sinó reforçar-se amb actituds com l'adoptada pel fiscal general de l'Estat.

L'Estat té un problema evident de credibilitat en tots els moviments judicials que està fent. En el pla exterior ja s'ha vist. I en el pla interior l'impacte de la interlocutòria del jutge Llarena prohibint al diputat Jordi Sànchez ser present al ple del Parlament que hauria de votar la seva investidura a la presidència de la Generalitat no ha fet sinó propagar l'efecte evident de violentar les lleis per impedir un parlamentari que no està privat dels seus drets que accedeixi a la més alta magistratura de Catalunya. Com ja va succeir en el cas de Puigdemont, la candidatura del qual va ser vetada pel Tribunal Constitucional, un dia els tribunals internacionals decidiran sobre l'actuació de la justícia espanyola. El cas de Sànchez va pel mateix camí. L'interrogant és com se les compondrà Llarena amb el diputat Jordi Turull, en llibertat des del passat 4 de desembre, després de passar més d'un mes a la presó d'Estremera. Serà el pla C de la investidura.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-3-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182634