EL PARTIT POPULAR EUROPEU ESTÀ D'ACORD AMB LA POLÍTICA ANTICATALANA DE RAJOY

"El partit popular europeu està d’acord en la política de dissolució de Catalunya del Sr. Rajoy"

Enric Padrosa

Segons aquesta informació cal una resposta adequada. Existeix una conxorxa feixista a nivell europeu contra Catalunya, contra les aspiracions de llibertat dels catalans. Seguiu la lectura del paràgraf següent:

El president del grup popular al Parlament Europeu, Manfred Weber, ha mostrat el suport dels eurodiputats a les polítiques dutes a terme pel govern espanyol a Catalunya en relació amb el referèndum i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Durant la seva intervenció aquest dijous a les jornades de treball del grup popular europeu que se celebren a València, Weberm, que ha precedit a la del president del PP espanyol Mariano Rajoy, ha expressat: "podeu comptar amb nosaltres en el problema català". El president del grup popular ha dit que la posició del PP passa per defensar que "'l'estat de dret és essencial" i que la Constitució espanyola s'ha de respectar per part de tots a Espanya". Així mateix, Weber ha afegit: "Sabem que podem comptar amb els nostres amics espanyols dins de la família del PP".

El president del grup del PP al Parlament Europeu ha previst un "augment del populisme" a la cambra i dificultats per assolir una majoria absoluta. En aquest sentit, ha advertit que pot haver-hi un "bloqueig institucional" si augmenta "el populisme i l'extremisme" i ha assenyalat que les pròximes eleccions europees "no seran un esdeveniment col·lateral de menor importància sinó clau per al futur d'aquest continent i per tenir estabilitat"

Quines penques aquests que s’autoanomenen “populars” mentre amaguen que són una extrema dreta feixista, és a dir, absolutament antidemocràtica. Penso que el món democràtic ha de fer quelcom per denunciar aquesta gent que s’ha fet àrbitre de l’europeisme.

(22-3-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373952