LA CUP, SENSE COHERÈNCIA NI SENTIT ESTAT: NO TENIM NI AUTONOMIA NI INDEPENDÈNCIA

"La CUP,sense coherència ni sentit d'Estat "

Per Ramon Serra, editor

Sembla que van ser els romans que van inventar allò de "divideix i venceràs". I això és el que han aconseguit els espanyols per destruir l'independentisme. Només des de la situació excepcional que viu el país sota la bota espanyola es pot compendre tot el guirigall que hi ha al voltant de la investidura del nou president de la Generalitat.

L'independentisme ha demostrat una gran capacitat de resistència, una gran fortalesa defensiva. A cada atac d'Espanya hem respost com cal. Però vet aquí que quan es tracta de jugar a l'atac no en sabem. Ni tan sols, permeteu-me el símil futbolístic, jugar al contraatac. En efecte, ara amb la investidura de Turull es tractava de jugar al contraatac i de posar en evidència l'Estat si l'hagués empresonat. Imagineu-vos quin ressó mundial hauria tingut: el president de la Generalitat, elegit democràticament, ha estat empresonat. Per llogar-hi cadires!

Era la millor tàctica ara mateix per jugar contra Espanya, un equip més poderós que nosaltres. Després de tant joc defensiu, per fi, ara teníem la possibilitat de jugar asl contraatac i de fer-li mal amb un davanter ràpid i golejador com Turull. Pero,no, la CUP ha volgut jugar a l'atac, el tot pel tot, com si la nostra capacitat ofensiva fos com la dels espanyols quan tots sabem que això és impossible.J ugar de tu a tu en aquets moments contra Espanya és suïcida. Aquesta tàtica ens ha fet perdre el partit. Sortosament la Lliga és llarga, però si anem perdent punts per la nostra falta d'estratègia podem baixar de categoria, és a dir, desaparèixer del mapa.

Diuen que la CUP ha actuat amb coherència. Ho dubto. D'entrada va acceptar les eleccions imposades pel 155. La coherència hauria estat no acudir-hi. Un cop s'accepten les noves regles del joc no s'hi val a interpretar-les només a la nostra manera. La CUP vol un govern amb un fort contingut social i que s'avanci cap a la República de forma efectiva. Parlem-ne. El programa social del govern està condicionat sobretot pel pressupost. Ara mateix l'aixeta del diners és a Madrid.Són faves comptades. D'altra banda, els govern anterior de Junts pel Sí ha estat el més esquerranós i socialment avançat des de la transició. Els fets ho demostren com són les lleis sobretot socials tombades pel TC. És més, crec que amb tant ardor social es van descuidar d'ajudar sectors productius. Al final tots acabarem menjant pa amb xocolata per berenar si desatenem els productors de riquesa. Segurament escric a contracorrent, però com diria Tardà, perdoneu però algú ho havia de dir...

La CUP vol que s'implanti la República i jo també. Només que ens hauria d'explicar com vol fer-ho en les circumstàncies actuals i quin preu en vol pagar. Tirar endavant avui en dia podria suposar molts presoners i segurament morts. Els espanyols són capaços de tot. A què està diposada la CUP? Vol fer una llista de gent que intentii defensar les institucions amb risc de la seva vida? No seria millor participar en le Govern? Quanta gent té a la presó? De moment, només una exiliada i justament al país potser més capitalista d' Europa. Ells que són tan anticapitalistes. Per tant, entenc que la CUP ni és coherent ni sobretot ha demostrat tenir sentit d'Estat.

Voldria tenir unes paraules d'agraïment a Jordi Turll, un home que ha demostrat poserir una gran dignitat. Malgrat que sap que té moltes possibilitats d'anar a la presó no ha defugit cap responsabilitat i s'ha presentat com a candidat a la presidència de la Generalitat. Altrament seria la situació si la CUP no hagués aixefat la guitarra. Ara potser serà un nou pres polítc quan podria haver estat un nou pres, però com a president de la Generalitat . És prou evident que la situació hauria canviar del tot. Hem fallat el gol ,un gol prou clar. Ara ens hem quedat sense autonomia i sense República com diu el professor Queralt . Afegeix que aixó és una merda. Aviat sabrem si som capaços de netejar-nos-en bé. Caldrà escolllir-ne bé el sabó.

En fi, encara que sigui repetir-me una i mil vegades : que la prudència no ens faci traïdors... ni la imprudència suïcides. Avui toca imprudència. I la vida continua. Per sort

(23-3-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020529