LA CUP, SENSE COHERÈNCIA NI SENTIT ESTAT: NO TENIM NI AUTONOMIA NI INDEPENDÈNCIA

"La CUP,sense coherència ni sentit d'Estat "

Per Ramon Serra, editor

Sembla que van ser els romans que van inventar allò de "divideix i venceràs". I això és el que han aconseguit els espanyols per destruir l'independentisme. Només des de la situació excepcional que viu el país sota la bota espanyola es pot compendre tot el guirigall que hi ha al voltant de la investidura del nou president de la Generalitat.

L'independentisme ha demostrat una gran capacitat de resistència, una gran fortalesa defensiva. A cada atac d'Espanya hem respost com cal. Però vet aquí que quan es tracta de jugar a l'atac no en sabem. Ni tan sols, permeteu-me el símil futbolístic, jugar al contraatac. En efecte, ara amb la investidura de Turull es tractava de jugar al contraatac i de posar en evidència l'Estat si l'hagués empresonat. Imagineu-vos quin ressó mundial hauria tingut: el president de la Generalitat, elegit democràticament, ha estat empresonat. Per llogar-hi cadires!

Era la millor tàctica ara mateix per jugar contra Espanya, un equip més poderós que nosaltres. Després de tant joc defensiu, per fi, ara teníem la possibilitat de jugar asl contraatac i de fer-li mal amb un davanter ràpid i golejador com Turull. Pero,no, la CUP ha volgut jugar a l'atac, el tot pel tot, com si la nostra capacitat ofensiva fos com la dels espanyols quan tots sabem que això és impossible.J ugar de tu a tu en aquets moments contra Espanya és suïcida. Aquesta tàtica ens ha fet perdre el partit. Sortosament la Lliga és llarga, però si anem perdent punts per la nostra falta d'estratègia podem baixar de categoria, és a dir, desaparèixer del mapa.

Diuen que la CUP ha actuat amb coherència. Ho dubto. D'entrada va acceptar les eleccions imposades pel 155. La coherència hauria estat no acudir-hi. Un cop s'accepten les noves regles del joc no s'hi val a interpretar-les només a la nostra manera. La CUP vol un govern amb un fort contingut social i que s'avanci cap a la República de forma efectiva. Parlem-ne. El programa social del govern està condicionat sobretot pel pressupost. Ara mateix l'aixeta del diners és a Madrid.Són faves comptades. D'altra banda, els govern anterior de Junts pel Sí ha estat el més esquerranós i socialment avançat des de la transició. Els fets ho demostren com són les lleis sobretot socials tombades pel TC. És més, crec que amb tant ardor social es van descuidar d'ajudar sectors productius. Al final tots acabarem menjant pa amb xocolata per berenar si desatenem els productors de riquesa. Segurament escric a contracorrent, però com diria Tardà, perdoneu però algú ho havia de dir...

La CUP vol que s'implanti la República i jo també. Només que ens hauria d'explicar com vol fer-ho en les circumstàncies actuals i quin preu en vol pagar. Tirar endavant avui en dia podria suposar molts presoners i segurament morts. Els espanyols són capaços de tot. A què està diposada la CUP? Vol fer una llista de gent que intentii defensar les institucions amb risc de la seva vida? No seria millor participar en le Govern? Quanta gent té a la presó? De moment, només una exiliada i justament al país potser més capitalista d' Europa. Ells que són tan anticapitalistes. Per tant, entenc que la CUP ni és coherent ni sobretot ha demostrat tenir sentit d'Estat.

Voldria tenir unes paraules d'agraïment a Jordi Turll, un home que ha demostrat poserir una gran dignitat. Malgrat que sap que té moltes possibilitats d'anar a la presó no ha defugit cap responsabilitat i s'ha presentat com a candidat a la presidència de la Generalitat. Altrament seria la situació si la CUP no hagués aixefat la guitarra. Ara potser serà un nou pres polítc quan podria haver estat un nou pres, però com a president de la Generalitat . És prou evident que la situació hauria canviar del tot. Hem fallat el gol ,un gol prou clar. Ara ens hem quedat sense autonomia i sense República com diu el professor Queralt . Afegeix que aixó és una merda. Aviat sabrem si som capaços de netejar-nos-en bé. Caldrà escolllir-ne bé el sabó.

En fi, encara que sigui repetir-me una i mil vegades : que la prudència no ens faci traïdors... ni la imprudència suïcides. Avui toca imprudència. I la vida continua. Per sort

(23-3-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733951