LA CUP, SENSE COHERÈNCIA NI SENTIT ESTAT: NO TENIM NI AUTONOMIA NI INDEPENDÈNCIA

"La CUP,sense coherència ni sentit d'Estat "

Per Ramon Serra, editor

Sembla que van ser els romans que van inventar allò de "divideix i venceràs". I això és el que han aconseguit els espanyols per destruir l'independentisme. Només des de la situació excepcional que viu el país sota la bota espanyola es pot compendre tot el guirigall que hi ha al voltant de la investidura del nou president de la Generalitat.

L'independentisme ha demostrat una gran capacitat de resistència, una gran fortalesa defensiva. A cada atac d'Espanya hem respost com cal. Però vet aquí que quan es tracta de jugar a l'atac no en sabem. Ni tan sols, permeteu-me el símil futbolístic, jugar al contraatac. En efecte, ara amb la investidura de Turull es tractava de jugar al contraatac i de posar en evidència l'Estat si l'hagués empresonat. Imagineu-vos quin ressó mundial hauria tingut: el president de la Generalitat, elegit democràticament, ha estat empresonat. Per llogar-hi cadires!

Era la millor tàctica ara mateix per jugar contra Espanya, un equip més poderós que nosaltres. Després de tant joc defensiu, per fi, ara teníem la possibilitat de jugar asl contraatac i de fer-li mal amb un davanter ràpid i golejador com Turull. Pero,no, la CUP ha volgut jugar a l'atac, el tot pel tot, com si la nostra capacitat ofensiva fos com la dels espanyols quan tots sabem que això és impossible.J ugar de tu a tu en aquets moments contra Espanya és suïcida. Aquesta tàtica ens ha fet perdre el partit. Sortosament la Lliga és llarga, però si anem perdent punts per la nostra falta d'estratègia podem baixar de categoria, és a dir, desaparèixer del mapa.

Diuen que la CUP ha actuat amb coherència. Ho dubto. D'entrada va acceptar les eleccions imposades pel 155. La coherència hauria estat no acudir-hi. Un cop s'accepten les noves regles del joc no s'hi val a interpretar-les només a la nostra manera. La CUP vol un govern amb un fort contingut social i que s'avanci cap a la República de forma efectiva. Parlem-ne. El programa social del govern està condicionat sobretot pel pressupost. Ara mateix l'aixeta del diners és a Madrid.Són faves comptades. D'altra banda, els govern anterior de Junts pel Sí ha estat el més esquerranós i socialment avançat des de la transició. Els fets ho demostren com són les lleis sobretot socials tombades pel TC. És més, crec que amb tant ardor social es van descuidar d'ajudar sectors productius. Al final tots acabarem menjant pa amb xocolata per berenar si desatenem els productors de riquesa. Segurament escric a contracorrent, però com diria Tardà, perdoneu però algú ho havia de dir...

La CUP vol que s'implanti la República i jo també. Només que ens hauria d'explicar com vol fer-ho en les circumstàncies actuals i quin preu en vol pagar. Tirar endavant avui en dia podria suposar molts presoners i segurament morts. Els espanyols són capaços de tot. A què està diposada la CUP? Vol fer una llista de gent que intentii defensar les institucions amb risc de la seva vida? No seria millor participar en le Govern? Quanta gent té a la presó? De moment, només una exiliada i justament al país potser més capitalista d' Europa. Ells que són tan anticapitalistes. Per tant, entenc que la CUP ni és coherent ni sobretot ha demostrat tenir sentit d'Estat.

Voldria tenir unes paraules d'agraïment a Jordi Turll, un home que ha demostrat poserir una gran dignitat. Malgrat que sap que té moltes possibilitats d'anar a la presó no ha defugit cap responsabilitat i s'ha presentat com a candidat a la presidència de la Generalitat. Altrament seria la situació si la CUP no hagués aixefat la guitarra. Ara potser serà un nou pres polítc quan podria haver estat un nou pres, però com a president de la Generalitat . És prou evident que la situació hauria canviar del tot. Hem fallat el gol ,un gol prou clar. Ara ens hem quedat sense autonomia i sense República com diu el professor Queralt . Afegeix que aixó és una merda. Aviat sabrem si som capaços de netejar-nos-en bé. Caldrà escolllir-ne bé el sabó.

En fi, encara que sigui repetir-me una i mil vegades : que la prudència no ens faci traïdors... ni la imprudència suïcides. Avui toca imprudència. I la vida continua. Per sort

(23-3-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373964