S'HAN ANIQUILITAT TOTES LES ESPERANCES QUE CATALUNYA ES QUEDI A ESPANYA

 

"Com derrotar l'independentisme"


"Si hi havia alguna esperança que Catalunya es quedés a Espanya va ser aniquilada amb la campanya anticatalana de Rajoy el 2006, amb la inepta sentència del TC el 2010, amb l'agressió policial de l'1-O, amb el segrest dels dirigents independentistes i amb la detenció de Puigdemont"


per Ramón Cotarelo

 

Formeu més carcellers. Us caldran. I durs, sense molts escrúpols a l'hora de maltractar els presos polítics i negar-los els seus drets.

Promocioneu als jutges més servils perquè puguin prevaricar còmodament al vostre servei i la causa de l'eterna unitat d'Espanya.

Recluteu mercenaris amb o sense uniforme. Cal inspirar un sa temor en la població civil catalana perquè no es cregui que tot són flors i violes i vagi reclamant drets i llibertats que no li corresponen.

Llogueu carros de matons d'extrema dreta perquè apallissin la ciutadania pacífica al crit de Arriba España, Viva España i a por ellos.

Pagueu noves remeses de periodistes pistolers, dels que no donen notícia que no vagi acompanyada d'opinió insultant, calumniadora o injuriosa i que recullin bons emoluments dels fons de rèptils de l'Estat per mentir grollerament sobre el que passa a Catalunya, a les seves escoles i mitjans de comunicació.

Promocioneu més patriotes vociferants, dels de comptes a Suïssa o a les illes Caiman, pseudoempresaris i traficants endollats dels poders públics i que ajuden els vostres polítics a saquejar l'erari i robar a la població i estrangular el creixement econòmic de Catalunya, descapitalitzant els seus serveis públics i arruïnant les seves infraestructures.

Seleccioneu els professors universitaris més corruptes i pocavergonyes perquè, alhora que atorguen títols generosament als polítics analfabets que teniu al vostre servei, elaborin la profunda doctrina que permeti criminalitzar els independentistes, els demòcrates en general i, arribat el cas, els tebis, ambigus o equidistants.

Ompliu les vacants amb dirigents i quadres de l'oposició parlamentària, doneu-los ‘carguillos’ i alguns diners perquè defensin la vostra política de saqueig d'Espanya i corrupció generalitzada, alhora que enganyen als seus votants, aliant-se amb uns governants que havien promès combatre per no deixar pas a l'expressió política de l'independentisme.

Compteu amb diplomàtics mancats de tot referent moral i capaços de defensar els vostres abusos i mentides com si fossin genuïnes manifestacions democràtiques d'un Estat de dret en les seves relacions amb tercers i torpedinar amb diners públics tota expressió exterior de Catalunya.

Empareu-se en un clergat cobdiciós, immoral i corromput pels vicis del món per mantenir en el silenci a una població de creients que abusen dels seus menors sempre que tenen ocasió i neguen el dret dels catalans a la independència.

Feu-vos amb altres polítics tan pocavergonyes i lladres com vosaltres a l'hora de plomar l'Estat en general i a Catalunya molt en concret, invocant excuses ridícules.

Envolteu-vos d'espanyols de bé, oé, oé, oé, dels que no toleren que hi hagi un Pujol del 3% però sí un Urdangarin en llibertat amb una condemna que no complirà mai o Rato que probablement no trepitjarà la presó, emparat pels seus còmplices en el poder judicial.

Finalment, encomaneu a Santa Rita de Càssia, Sant Judes Tadeu, Santa Filomena i Sant Gregori de Neocesarea, advocats de les causes perdudes i impossibles perquè, si hi havia alguna esperança que Catalunya es quedés a Espanya va ser aniquilada:

Amb la campanya anticatalana de Rajoy el 2006.

La inepta sentència del Tribunal Constitucional el 2010

La bestial agressió policial de l’1 del 10 de 2017

El segrest carcerari dels dirigents independentistes.

La detenció de Puigdemont, president legítim de Catalunya el 25 de març de 2018.

I ni així.

Informa:ELMON.CAT (28-3-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317631