S'HAN ANIQUILITAT TOTES LES ESPERANCES QUE CATALUNYA ES QUEDI A ESPANYA

 

"Com derrotar l'independentisme"


"Si hi havia alguna esperança que Catalunya es quedés a Espanya va ser aniquilada amb la campanya anticatalana de Rajoy el 2006, amb la inepta sentència del TC el 2010, amb l'agressió policial de l'1-O, amb el segrest dels dirigents independentistes i amb la detenció de Puigdemont"


per Ramón Cotarelo

 

Formeu més carcellers. Us caldran. I durs, sense molts escrúpols a l'hora de maltractar els presos polítics i negar-los els seus drets.

Promocioneu als jutges més servils perquè puguin prevaricar còmodament al vostre servei i la causa de l'eterna unitat d'Espanya.

Recluteu mercenaris amb o sense uniforme. Cal inspirar un sa temor en la població civil catalana perquè no es cregui que tot són flors i violes i vagi reclamant drets i llibertats que no li corresponen.

Llogueu carros de matons d'extrema dreta perquè apallissin la ciutadania pacífica al crit de Arriba España, Viva España i a por ellos.

Pagueu noves remeses de periodistes pistolers, dels que no donen notícia que no vagi acompanyada d'opinió insultant, calumniadora o injuriosa i que recullin bons emoluments dels fons de rèptils de l'Estat per mentir grollerament sobre el que passa a Catalunya, a les seves escoles i mitjans de comunicació.

Promocioneu més patriotes vociferants, dels de comptes a Suïssa o a les illes Caiman, pseudoempresaris i traficants endollats dels poders públics i que ajuden els vostres polítics a saquejar l'erari i robar a la població i estrangular el creixement econòmic de Catalunya, descapitalitzant els seus serveis públics i arruïnant les seves infraestructures.

Seleccioneu els professors universitaris més corruptes i pocavergonyes perquè, alhora que atorguen títols generosament als polítics analfabets que teniu al vostre servei, elaborin la profunda doctrina que permeti criminalitzar els independentistes, els demòcrates en general i, arribat el cas, els tebis, ambigus o equidistants.

Ompliu les vacants amb dirigents i quadres de l'oposició parlamentària, doneu-los ‘carguillos’ i alguns diners perquè defensin la vostra política de saqueig d'Espanya i corrupció generalitzada, alhora que enganyen als seus votants, aliant-se amb uns governants que havien promès combatre per no deixar pas a l'expressió política de l'independentisme.

Compteu amb diplomàtics mancats de tot referent moral i capaços de defensar els vostres abusos i mentides com si fossin genuïnes manifestacions democràtiques d'un Estat de dret en les seves relacions amb tercers i torpedinar amb diners públics tota expressió exterior de Catalunya.

Empareu-se en un clergat cobdiciós, immoral i corromput pels vicis del món per mantenir en el silenci a una població de creients que abusen dels seus menors sempre que tenen ocasió i neguen el dret dels catalans a la independència.

Feu-vos amb altres polítics tan pocavergonyes i lladres com vosaltres a l'hora de plomar l'Estat en general i a Catalunya molt en concret, invocant excuses ridícules.

Envolteu-vos d'espanyols de bé, oé, oé, oé, dels que no toleren que hi hagi un Pujol del 3% però sí un Urdangarin en llibertat amb una condemna que no complirà mai o Rato que probablement no trepitjarà la presó, emparat pels seus còmplices en el poder judicial.

Finalment, encomaneu a Santa Rita de Càssia, Sant Judes Tadeu, Santa Filomena i Sant Gregori de Neocesarea, advocats de les causes perdudes i impossibles perquè, si hi havia alguna esperança que Catalunya es quedés a Espanya va ser aniquilada:

Amb la campanya anticatalana de Rajoy el 2006.

La inepta sentència del Tribunal Constitucional el 2010

La bestial agressió policial de l’1 del 10 de 2017

El segrest carcerari dels dirigents independentistes.

La detenció de Puigdemont, president legítim de Catalunya el 25 de març de 2018.

I ni així.

Informa:ELMON.CAT (28-3-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373975