CARTA ALS VOTANTS DE CIUDADANOS A CATALUNYA, UN PARTIT QUE VA CONTRA LA CLASSE TREBALLADORA

"Carta als votants de Ciutadans a Catalunya "

 

Manel Mas

Quedi clar, abans d’entrar en detalls, que no m’adreço als militants, ja que vull suposar que coneixien el programa del seu partit en les eleccions del 21-D. M’adreço als votants que no el coneixien (malauradament la gran majoria) i que són els que, sentint-se espanyols abans que catalans, totalment contraris al procés o … Simplement votants de la dreta però que han abandonat el PP i han votat el partit que lidera a Catalunya Inés Arrimadas.

El major nombre de vots els van obtenir en l’anomenat cinturó roig i obrer, al Barcelonès, Vallés occidental i, a Barcelona capital, a Nou Barris i ciutat Meridiana. L’antic viver de vots socialistes. Si els votants de C’s haguessin donat un cop d’ull al seu programa, molts d’ells no l’hagueren votat.

Fixem-nos en el seu programa, avantatges.

Privatitzar la sanitat pública.
Abaratir l’acomiadament.
Endarrerir l’edat de jubilació.
Rebaixar l’import de les pensions.
Continuar les retallades (que tant van criticar) per ajustar-se a les regles de la UE.

Per contra i com a desavantatges, se citen.

Res sobre noves inversions.
Cap millora de rodalies per Catalunya.
Cap atenció a la dependència.
No a la pobresa energètica.
No al corredor mediterrani.

La pregunta és molt clara. Aquest programa està pensat per a la gent treballadora? Quants dels votants, que li van donar suport a les urnes, no canviarien el seu vot d’haver sabut que aquell programa els perjudicava?

Volen destruir l’escola catalana, avalada per 30 anys de resultats positius i reconeguda per la UE. Tothom que hi ha passat parla perfectament tan el català com el castellà, amb total independència de la seva llengua habitual. Això crea cohesió social. El seu projecte és fer una fractura a Catalunya. No es pot dir segons què i enganyar al personal. Jugar amb la ignorància i la bona fe de la gent és del tot censurable.

Pretenen també destruir els mitjans públics catalans, TV3 i Catalunya Ràdio són els únics mitjans on les tertúlies es nodreixen de convidats de totes les tendències, a diferència de TVE (que també paguem els catalans) i les emissores privades de la capital.

La seva política és intentar, per tots els mitjans, dividir la societat catalana a qualsevol preu, perjudiqui a qui perjudiqui, tant si el personal se sent català, espanyol o totes dues coses a la vegada.

Aconsellaria als seus votants que posar al capdavant d’una llista una cara jove i bufona o simplement criticar el catalanisme sense més ni més, no pot donar la credibilitat suficient per votar una opció política, més veient el seu programa que perjudica de forma molt clara a la classe treballadora.

Informa:CATALUNYALLIRE.CAT 30=3=2018

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317644