CARTA ALS VOTANTS DE CIUDADANOS A CATALUNYA, UN PARTIT QUE VA CONTRA LA CLASSE TREBALLADORA

"Carta als votants de Ciutadans a Catalunya "

 

Manel Mas

Quedi clar, abans d’entrar en detalls, que no m’adreço als militants, ja que vull suposar que coneixien el programa del seu partit en les eleccions del 21-D. M’adreço als votants que no el coneixien (malauradament la gran majoria) i que són els que, sentint-se espanyols abans que catalans, totalment contraris al procés o … Simplement votants de la dreta però que han abandonat el PP i han votat el partit que lidera a Catalunya Inés Arrimadas.

El major nombre de vots els van obtenir en l’anomenat cinturó roig i obrer, al Barcelonès, Vallés occidental i, a Barcelona capital, a Nou Barris i ciutat Meridiana. L’antic viver de vots socialistes. Si els votants de C’s haguessin donat un cop d’ull al seu programa, molts d’ells no l’hagueren votat.

Fixem-nos en el seu programa, avantatges.

Privatitzar la sanitat pública.
Abaratir l’acomiadament.
Endarrerir l’edat de jubilació.
Rebaixar l’import de les pensions.
Continuar les retallades (que tant van criticar) per ajustar-se a les regles de la UE.

Per contra i com a desavantatges, se citen.

Res sobre noves inversions.
Cap millora de rodalies per Catalunya.
Cap atenció a la dependència.
No a la pobresa energètica.
No al corredor mediterrani.

La pregunta és molt clara. Aquest programa està pensat per a la gent treballadora? Quants dels votants, que li van donar suport a les urnes, no canviarien el seu vot d’haver sabut que aquell programa els perjudicava?

Volen destruir l’escola catalana, avalada per 30 anys de resultats positius i reconeguda per la UE. Tothom que hi ha passat parla perfectament tan el català com el castellà, amb total independència de la seva llengua habitual. Això crea cohesió social. El seu projecte és fer una fractura a Catalunya. No es pot dir segons què i enganyar al personal. Jugar amb la ignorància i la bona fe de la gent és del tot censurable.

Pretenen també destruir els mitjans públics catalans, TV3 i Catalunya Ràdio són els únics mitjans on les tertúlies es nodreixen de convidats de totes les tendències, a diferència de TVE (que també paguem els catalans) i les emissores privades de la capital.

La seva política és intentar, per tots els mitjans, dividir la societat catalana a qualsevol preu, perjudiqui a qui perjudiqui, tant si el personal se sent català, espanyol o totes dues coses a la vegada.

Aconsellaria als seus votants que posar al capdavant d’una llista una cara jove i bufona o simplement criticar el catalanisme sense més ni més, no pot donar la credibilitat suficient per votar una opció política, més veient el seu programa que perjudica de forma molt clara a la classe treballadora.

Informa:CATALUNYALLIRE.CAT 30=3=2018

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373967