LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, EN EVIDÈNCIA DAVANT DEL MÓN

 

Editorial d'ARA

 

L'Audiència Territorial de l'estat federat alemany de Schleswig-Holstein ha descartat extradir Carles Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió perquè no hi veu indicis de la violència que és necessària per sostenir l'acusació. A més a més, el tribunal deixa en llibertat sota fiança Puigdemont mentre estudia si l'entrega per altres delictes, com ara el de malversació.

La justícia alemanya deixa Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros i descarta el delicte de rebel·lió

La decisió judicial alemanya desmunta el nucli de la causa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els dirigents del procés català, que es basa en la convicció que tant en la manifestació davant de la conselleria d'Economia del dia 20 de setembre com en la resistència passiva dels ciutadans als col·legis electorals durant la jornada de l'1-O hi va haver violència. Els jutges alemanys no han necessitat gaires hores de deliberació per arribar a la conclusió que en cap cas hi va haver violència. Caldrà veure com reacciona Llarena i la fiscalia, però el descrèdit internacional és, ara mateix, absolut.

No es pot descartar que la justícia alemanya acabi extradint Puigdemont pel delicte de malversació, cosa que s'intentarà vendre com un èxit per part del govern espanyol. Però no. Han perdut. Aquells que han anomenat "colpistes" els dirigents catalans, aquells que deien que la justícia espanyola actuava igual que ho faria la justícia de qualsevol país han quedat desautoritzats i sense arguments. ¿O és que els jutges alemanys també són víctimes de l'adoctrinament secessionista? ¿On són aquells que deien fa quatre dies, quan Puigdemont va ser detingut, que Alemanya era un país seriós? Doncs ves per on que han tingut raó: Alemanya ha resultat ser un país seriós, on per acusar algú d'un delicte s'han de presentar proves i no interpretacions forçades del Codi Penal.

Puigdemont potser haurà de passar un temps en una presó espanyola, però serà francament complicat que amb aquests precedents, i potser també amb els de la justícia belga i britànica, el Tribunal Suprem acabi condemnant per rebel·lió la resta d'acusats. Pot arribar a passar, però a ulls de tot el món seria interpretat més com un acte de venjança que de justícia. El procés català ha portat Espanya a una cruïlla històrica: ha de decidir si vol, un cop més, aïllar-se i actuar d'esquena al món.

De moment ahir va optar per aquesta segona opció. Mentre la justícia alemanya i belga deixaven lliures els acusats, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela processava l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició i, atenció, un de pertinença a "organització criminal", en una interlocutòria que també inclou la intendent Teresa Laplana i els excàrrecs d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler. I quin és el crim que va cometre Trapero? Doncs no fer servir la força contra els ciutadans que l'1-O van defensar les urnes.

La situació continua sent complicada, però cal estar agraïts als jutges europeus, que han interferit decisivament en els plans de l'Estat. Sort d'ells.

Informa:ARA.CAT (5-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373959