LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, EN EVIDÈNCIA DAVANT DEL MÓN

 

Editorial d'ARA

 

L'Audiència Territorial de l'estat federat alemany de Schleswig-Holstein ha descartat extradir Carles Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió perquè no hi veu indicis de la violència que és necessària per sostenir l'acusació. A més a més, el tribunal deixa en llibertat sota fiança Puigdemont mentre estudia si l'entrega per altres delictes, com ara el de malversació.

La justícia alemanya deixa Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros i descarta el delicte de rebel·lió

La decisió judicial alemanya desmunta el nucli de la causa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els dirigents del procés català, que es basa en la convicció que tant en la manifestació davant de la conselleria d'Economia del dia 20 de setembre com en la resistència passiva dels ciutadans als col·legis electorals durant la jornada de l'1-O hi va haver violència. Els jutges alemanys no han necessitat gaires hores de deliberació per arribar a la conclusió que en cap cas hi va haver violència. Caldrà veure com reacciona Llarena i la fiscalia, però el descrèdit internacional és, ara mateix, absolut.

No es pot descartar que la justícia alemanya acabi extradint Puigdemont pel delicte de malversació, cosa que s'intentarà vendre com un èxit per part del govern espanyol. Però no. Han perdut. Aquells que han anomenat "colpistes" els dirigents catalans, aquells que deien que la justícia espanyola actuava igual que ho faria la justícia de qualsevol país han quedat desautoritzats i sense arguments. ¿O és que els jutges alemanys també són víctimes de l'adoctrinament secessionista? ¿On són aquells que deien fa quatre dies, quan Puigdemont va ser detingut, que Alemanya era un país seriós? Doncs ves per on que han tingut raó: Alemanya ha resultat ser un país seriós, on per acusar algú d'un delicte s'han de presentar proves i no interpretacions forçades del Codi Penal.

Puigdemont potser haurà de passar un temps en una presó espanyola, però serà francament complicat que amb aquests precedents, i potser també amb els de la justícia belga i britànica, el Tribunal Suprem acabi condemnant per rebel·lió la resta d'acusats. Pot arribar a passar, però a ulls de tot el món seria interpretat més com un acte de venjança que de justícia. El procés català ha portat Espanya a una cruïlla històrica: ha de decidir si vol, un cop més, aïllar-se i actuar d'esquena al món.

De moment ahir va optar per aquesta segona opció. Mentre la justícia alemanya i belga deixaven lliures els acusats, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela processava l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició i, atenció, un de pertinença a "organització criminal", en una interlocutòria que també inclou la intendent Teresa Laplana i els excàrrecs d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler. I quin és el crim que va cometre Trapero? Doncs no fer servir la força contra els ciutadans que l'1-O van defensar les urnes.

La situació continua sent complicada, però cal estar agraïts als jutges europeus, que han interferit decisivament en els plans de l'Estat. Sort d'ells.

Informa:ARA.CAT (5-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020527