LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, EN EVIDÈNCIA DAVANT DEL MÓN

 

Editorial d'ARA

 

L'Audiència Territorial de l'estat federat alemany de Schleswig-Holstein ha descartat extradir Carles Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió perquè no hi veu indicis de la violència que és necessària per sostenir l'acusació. A més a més, el tribunal deixa en llibertat sota fiança Puigdemont mentre estudia si l'entrega per altres delictes, com ara el de malversació.

La justícia alemanya deixa Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros i descarta el delicte de rebel·lió

La decisió judicial alemanya desmunta el nucli de la causa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els dirigents del procés català, que es basa en la convicció que tant en la manifestació davant de la conselleria d'Economia del dia 20 de setembre com en la resistència passiva dels ciutadans als col·legis electorals durant la jornada de l'1-O hi va haver violència. Els jutges alemanys no han necessitat gaires hores de deliberació per arribar a la conclusió que en cap cas hi va haver violència. Caldrà veure com reacciona Llarena i la fiscalia, però el descrèdit internacional és, ara mateix, absolut.

No es pot descartar que la justícia alemanya acabi extradint Puigdemont pel delicte de malversació, cosa que s'intentarà vendre com un èxit per part del govern espanyol. Però no. Han perdut. Aquells que han anomenat "colpistes" els dirigents catalans, aquells que deien que la justícia espanyola actuava igual que ho faria la justícia de qualsevol país han quedat desautoritzats i sense arguments. ¿O és que els jutges alemanys també són víctimes de l'adoctrinament secessionista? ¿On són aquells que deien fa quatre dies, quan Puigdemont va ser detingut, que Alemanya era un país seriós? Doncs ves per on que han tingut raó: Alemanya ha resultat ser un país seriós, on per acusar algú d'un delicte s'han de presentar proves i no interpretacions forçades del Codi Penal.

Puigdemont potser haurà de passar un temps en una presó espanyola, però serà francament complicat que amb aquests precedents, i potser també amb els de la justícia belga i britànica, el Tribunal Suprem acabi condemnant per rebel·lió la resta d'acusats. Pot arribar a passar, però a ulls de tot el món seria interpretat més com un acte de venjança que de justícia. El procés català ha portat Espanya a una cruïlla històrica: ha de decidir si vol, un cop més, aïllar-se i actuar d'esquena al món.

De moment ahir va optar per aquesta segona opció. Mentre la justícia alemanya i belga deixaven lliures els acusats, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela processava l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició i, atenció, un de pertinença a "organització criminal", en una interlocutòria que també inclou la intendent Teresa Laplana i els excàrrecs d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler. I quin és el crim que va cometre Trapero? Doncs no fer servir la força contra els ciutadans que l'1-O van defensar les urnes.

La situació continua sent complicada, però cal estar agraïts als jutges europeus, que han interferit decisivament en els plans de l'Estat. Sort d'ells.

Informa:ARA.CAT (5-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733944