LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, EN EVIDÈNCIA DAVANT DEL MÓN

 

Editorial d'ARA

 

L'Audiència Territorial de l'estat federat alemany de Schleswig-Holstein ha descartat extradir Carles Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió perquè no hi veu indicis de la violència que és necessària per sostenir l'acusació. A més a més, el tribunal deixa en llibertat sota fiança Puigdemont mentre estudia si l'entrega per altres delictes, com ara el de malversació.

La justícia alemanya deixa Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros i descarta el delicte de rebel·lió

La decisió judicial alemanya desmunta el nucli de la causa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els dirigents del procés català, que es basa en la convicció que tant en la manifestació davant de la conselleria d'Economia del dia 20 de setembre com en la resistència passiva dels ciutadans als col·legis electorals durant la jornada de l'1-O hi va haver violència. Els jutges alemanys no han necessitat gaires hores de deliberació per arribar a la conclusió que en cap cas hi va haver violència. Caldrà veure com reacciona Llarena i la fiscalia, però el descrèdit internacional és, ara mateix, absolut.

No es pot descartar que la justícia alemanya acabi extradint Puigdemont pel delicte de malversació, cosa que s'intentarà vendre com un èxit per part del govern espanyol. Però no. Han perdut. Aquells que han anomenat "colpistes" els dirigents catalans, aquells que deien que la justícia espanyola actuava igual que ho faria la justícia de qualsevol país han quedat desautoritzats i sense arguments. ¿O és que els jutges alemanys també són víctimes de l'adoctrinament secessionista? ¿On són aquells que deien fa quatre dies, quan Puigdemont va ser detingut, que Alemanya era un país seriós? Doncs ves per on que han tingut raó: Alemanya ha resultat ser un país seriós, on per acusar algú d'un delicte s'han de presentar proves i no interpretacions forçades del Codi Penal.

Puigdemont potser haurà de passar un temps en una presó espanyola, però serà francament complicat que amb aquests precedents, i potser també amb els de la justícia belga i britànica, el Tribunal Suprem acabi condemnant per rebel·lió la resta d'acusats. Pot arribar a passar, però a ulls de tot el món seria interpretat més com un acte de venjança que de justícia. El procés català ha portat Espanya a una cruïlla històrica: ha de decidir si vol, un cop més, aïllar-se i actuar d'esquena al món.

De moment ahir va optar per aquesta segona opció. Mentre la justícia alemanya i belga deixaven lliures els acusats, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela processava l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició i, atenció, un de pertinença a "organització criminal", en una interlocutòria que també inclou la intendent Teresa Laplana i els excàrrecs d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler. I quin és el crim que va cometre Trapero? Doncs no fer servir la força contra els ciutadans que l'1-O van defensar les urnes.

La situació continua sent complicada, però cal estar agraïts als jutges europeus, que han interferit decisivament en els plans de l'Estat. Sort d'ells.

Informa:ARA.CAT (5-4-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647906