LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, EN EVIDÈNCIA DAVANT DEL MÓN

 

Editorial d'ARA

 

L'Audiència Territorial de l'estat federat alemany de Schleswig-Holstein ha descartat extradir Carles Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió perquè no hi veu indicis de la violència que és necessària per sostenir l'acusació. A més a més, el tribunal deixa en llibertat sota fiança Puigdemont mentre estudia si l'entrega per altres delictes, com ara el de malversació.

La justícia alemanya deixa Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros i descarta el delicte de rebel·lió

La decisió judicial alemanya desmunta el nucli de la causa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els dirigents del procés català, que es basa en la convicció que tant en la manifestació davant de la conselleria d'Economia del dia 20 de setembre com en la resistència passiva dels ciutadans als col·legis electorals durant la jornada de l'1-O hi va haver violència. Els jutges alemanys no han necessitat gaires hores de deliberació per arribar a la conclusió que en cap cas hi va haver violència. Caldrà veure com reacciona Llarena i la fiscalia, però el descrèdit internacional és, ara mateix, absolut.

No es pot descartar que la justícia alemanya acabi extradint Puigdemont pel delicte de malversació, cosa que s'intentarà vendre com un èxit per part del govern espanyol. Però no. Han perdut. Aquells que han anomenat "colpistes" els dirigents catalans, aquells que deien que la justícia espanyola actuava igual que ho faria la justícia de qualsevol país han quedat desautoritzats i sense arguments. ¿O és que els jutges alemanys també són víctimes de l'adoctrinament secessionista? ¿On són aquells que deien fa quatre dies, quan Puigdemont va ser detingut, que Alemanya era un país seriós? Doncs ves per on que han tingut raó: Alemanya ha resultat ser un país seriós, on per acusar algú d'un delicte s'han de presentar proves i no interpretacions forçades del Codi Penal.

Puigdemont potser haurà de passar un temps en una presó espanyola, però serà francament complicat que amb aquests precedents, i potser també amb els de la justícia belga i britànica, el Tribunal Suprem acabi condemnant per rebel·lió la resta d'acusats. Pot arribar a passar, però a ulls de tot el món seria interpretat més com un acte de venjança que de justícia. El procés català ha portat Espanya a una cruïlla històrica: ha de decidir si vol, un cop més, aïllar-se i actuar d'esquena al món.

De moment ahir va optar per aquesta segona opció. Mentre la justícia alemanya i belga deixaven lliures els acusats, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela processava l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició i, atenció, un de pertinença a "organització criminal", en una interlocutòria que també inclou la intendent Teresa Laplana i els excàrrecs d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler. I quin és el crim que va cometre Trapero? Doncs no fer servir la força contra els ciutadans que l'1-O van defensar les urnes.

La situació continua sent complicada, però cal estar agraïts als jutges europeus, que han interferit decisivament en els plans de l'Estat. Sort d'ells.

Informa:ARA.CAT (5-4-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317902