NO, SENYOR GONZÁLEZ : JUNQUERAS ÉS A LA PRESÓ AMB PERSONES COM VOSTÈ

 

José Antich

 

La política pot arribar a ser miserable? És probable que fa alguns anys la resposta m'hagués costat més, força més. Miserable és una paraula massa forta per ser feta servir en el xoc polític, en el qual de vegades s'eleva el to i això forma part del joc parlamentari o de la disputa entre partits. No fa molts anys, potser una o dues dècades, es podia veure al bar del Parlament els líders d'opcions electorals diferents conversant en un cert to d'amistat. Això ha passat a millor vida. I avui sí, la política pot arribar a ser miserable.

Aquest diumenge a la nit ha passat per un programa de televisió de La Sexta l'expresident del govern Felipe González. Més enllà que la seva presència en el programa Salvados de Jordi Évole podia tenir un cert interès, el seu desvergonyiment en analitzar la situació catalana, la posada en llibertat dels líders polítics en presó provisional, la situació de presó d'Oriol Junqueras i l'aplicació del 155 són un exemple molt clar de per què el catalanisme ha trencat amarres amb una política caduca, atapeïda de mentides i allunyada de la realitat.

Però cap de les mentides de González no va ser tan miserable com quan es va referir a la presó provisional d'Oriol Junqueras i va afirmar: "Alguns dels seus companys de govern prefereixen tenir-lo a la presó. Entre altres coses, perquè el senyor Puigdemont va abandonar el vaixell i almenys Junqueras va aguantar al peu del canó i està pagant les conseqüències". No, senyor González! Oriol Junqueras és a la presó perquè s'ha volgut donar un escarment a l'independentisme català, s'ha vulnerat la legalitat amb la invenció de relats de violència inexistents i perquè persones com vostè han treballat un dia sí i l'altre també en la propagació de les mentides per Espanya.

Quatre estats, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Suïssa, qüestionen tota la feina judicial del magistrat Pablo Llarena i tot fa pensar que la partida s'està inclinant en contra de la gran farsa que ha muntat l'estat espanyol. No vingui, senyor González, amb lliçons i amb mentides. La feina que com a demòcrata havia de fer, no la va fer. La que havia de fer com a expresident, tampoc. I avui la imatge d'Espanya passa perillosament per les cancelleries europees. Deixi en pau Junqueras, perquè vostè també ha estat un dels escarcellers.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733947