NO, SENYOR GONZÁLEZ : JUNQUERAS ÉS A LA PRESÓ AMB PERSONES COM VOSTÈ

 

José Antich

 

La política pot arribar a ser miserable? És probable que fa alguns anys la resposta m'hagués costat més, força més. Miserable és una paraula massa forta per ser feta servir en el xoc polític, en el qual de vegades s'eleva el to i això forma part del joc parlamentari o de la disputa entre partits. No fa molts anys, potser una o dues dècades, es podia veure al bar del Parlament els líders d'opcions electorals diferents conversant en un cert to d'amistat. Això ha passat a millor vida. I avui sí, la política pot arribar a ser miserable.

Aquest diumenge a la nit ha passat per un programa de televisió de La Sexta l'expresident del govern Felipe González. Més enllà que la seva presència en el programa Salvados de Jordi Évole podia tenir un cert interès, el seu desvergonyiment en analitzar la situació catalana, la posada en llibertat dels líders polítics en presó provisional, la situació de presó d'Oriol Junqueras i l'aplicació del 155 són un exemple molt clar de per què el catalanisme ha trencat amarres amb una política caduca, atapeïda de mentides i allunyada de la realitat.

Però cap de les mentides de González no va ser tan miserable com quan es va referir a la presó provisional d'Oriol Junqueras i va afirmar: "Alguns dels seus companys de govern prefereixen tenir-lo a la presó. Entre altres coses, perquè el senyor Puigdemont va abandonar el vaixell i almenys Junqueras va aguantar al peu del canó i està pagant les conseqüències". No, senyor González! Oriol Junqueras és a la presó perquè s'ha volgut donar un escarment a l'independentisme català, s'ha vulnerat la legalitat amb la invenció de relats de violència inexistents i perquè persones com vostè han treballat un dia sí i l'altre també en la propagació de les mentides per Espanya.

Quatre estats, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Suïssa, qüestionen tota la feina judicial del magistrat Pablo Llarena i tot fa pensar que la partida s'està inclinant en contra de la gran farsa que ha muntat l'estat espanyol. No vingui, senyor González, amb lliçons i amb mentides. La feina que com a demòcrata havia de fer, no la va fer. La que havia de fer com a expresident, tampoc. I avui la imatge d'Espanya passa perillosament per les cancelleries europees. Deixi en pau Junqueras, perquè vostè també ha estat un dels escarcellers.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-4-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647303