NO, SENYOR GONZÁLEZ : JUNQUERAS ÉS A LA PRESÓ AMB PERSONES COM VOSTÈ

 

José Antich

 

La política pot arribar a ser miserable? És probable que fa alguns anys la resposta m'hagués costat més, força més. Miserable és una paraula massa forta per ser feta servir en el xoc polític, en el qual de vegades s'eleva el to i això forma part del joc parlamentari o de la disputa entre partits. No fa molts anys, potser una o dues dècades, es podia veure al bar del Parlament els líders d'opcions electorals diferents conversant en un cert to d'amistat. Això ha passat a millor vida. I avui sí, la política pot arribar a ser miserable.

Aquest diumenge a la nit ha passat per un programa de televisió de La Sexta l'expresident del govern Felipe González. Més enllà que la seva presència en el programa Salvados de Jordi Évole podia tenir un cert interès, el seu desvergonyiment en analitzar la situació catalana, la posada en llibertat dels líders polítics en presó provisional, la situació de presó d'Oriol Junqueras i l'aplicació del 155 són un exemple molt clar de per què el catalanisme ha trencat amarres amb una política caduca, atapeïda de mentides i allunyada de la realitat.

Però cap de les mentides de González no va ser tan miserable com quan es va referir a la presó provisional d'Oriol Junqueras i va afirmar: "Alguns dels seus companys de govern prefereixen tenir-lo a la presó. Entre altres coses, perquè el senyor Puigdemont va abandonar el vaixell i almenys Junqueras va aguantar al peu del canó i està pagant les conseqüències". No, senyor González! Oriol Junqueras és a la presó perquè s'ha volgut donar un escarment a l'independentisme català, s'ha vulnerat la legalitat amb la invenció de relats de violència inexistents i perquè persones com vostè han treballat un dia sí i l'altre també en la propagació de les mentides per Espanya.

Quatre estats, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Suïssa, qüestionen tota la feina judicial del magistrat Pablo Llarena i tot fa pensar que la partida s'està inclinant en contra de la gran farsa que ha muntat l'estat espanyol. No vingui, senyor González, amb lliçons i amb mentides. La feina que com a demòcrata havia de fer, no la va fer. La que havia de fer com a expresident, tampoc. I avui la imatge d'Espanya passa perillosament per les cancelleries europees. Deixi en pau Junqueras, perquè vostè també ha estat un dels escarcellers.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373972