NO, SENYOR GONZÁLEZ : JUNQUERAS ÉS A LA PRESÓ AMB PERSONES COM VOSTÈ

 

José Antich

 

La política pot arribar a ser miserable? És probable que fa alguns anys la resposta m'hagués costat més, força més. Miserable és una paraula massa forta per ser feta servir en el xoc polític, en el qual de vegades s'eleva el to i això forma part del joc parlamentari o de la disputa entre partits. No fa molts anys, potser una o dues dècades, es podia veure al bar del Parlament els líders d'opcions electorals diferents conversant en un cert to d'amistat. Això ha passat a millor vida. I avui sí, la política pot arribar a ser miserable.

Aquest diumenge a la nit ha passat per un programa de televisió de La Sexta l'expresident del govern Felipe González. Més enllà que la seva presència en el programa Salvados de Jordi Évole podia tenir un cert interès, el seu desvergonyiment en analitzar la situació catalana, la posada en llibertat dels líders polítics en presó provisional, la situació de presó d'Oriol Junqueras i l'aplicació del 155 són un exemple molt clar de per què el catalanisme ha trencat amarres amb una política caduca, atapeïda de mentides i allunyada de la realitat.

Però cap de les mentides de González no va ser tan miserable com quan es va referir a la presó provisional d'Oriol Junqueras i va afirmar: "Alguns dels seus companys de govern prefereixen tenir-lo a la presó. Entre altres coses, perquè el senyor Puigdemont va abandonar el vaixell i almenys Junqueras va aguantar al peu del canó i està pagant les conseqüències". No, senyor González! Oriol Junqueras és a la presó perquè s'ha volgut donar un escarment a l'independentisme català, s'ha vulnerat la legalitat amb la invenció de relats de violència inexistents i perquè persones com vostè han treballat un dia sí i l'altre també en la propagació de les mentides per Espanya.

Quatre estats, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Suïssa, qüestionen tota la feina judicial del magistrat Pablo Llarena i tot fa pensar que la partida s'està inclinant en contra de la gran farsa que ha muntat l'estat espanyol. No vingui, senyor González, amb lliçons i amb mentides. La feina que com a demòcrata havia de fer, no la va fer. La que havia de fer com a expresident, tampoc. I avui la imatge d'Espanya passa perillosament per les cancelleries europees. Deixi en pau Junqueras, perquè vostè també ha estat un dels escarcellers.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020520