LLARENA : UNA NECESSITAT IMPÚDICA D'EXHIBIR LA SEVA IGNORÀNCIA

 

" Més dura serà la caiguda"

No m'explico d'on li ve a Llarena aquesta necessitat d'exhibició impúdica de la seva ignorància

 

JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla

 

Després d'haver exhibit el seu desconeixement del dret constitucional espanyol i alemany, si finalment el jutge Pablo Llarena acudís al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), exhibiria també el seu desconeixement del dret de la Unió Europea.

Malgrat que ara ajorna la decisió, els últims dies pràcticament tots els mitjans de comunicació han publicat com a notícia destacada que el jutge Pablo Llarena planeja buscar suport del TJUE davant la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein que descarta lliurar l'expresident Carles Puigdemont perquè pugui ser processat pel delicte de rebel·lió .

No m'explico d'on li ve al jutge instructor aquesta necessitat d'exhibició impúdica de la seva ignorància, però és, en tot cas, un indicador que no té la prudència que ha d'acompanyar l'exercici de la funció jurisdiccional al Tribunal Suprem espanyol.

La qüestió prejudicial que, segons s'informa, el jutge Pablo Llarena es planteja elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'assembla tant a la qüestió prejudicial prevista en el Tractat com un ou a una castanya

Intentar plantejar una qüestió prejudicial, prevista en l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, com a reacció davant de la decisió d'un tribunal alemany de no atendre una euroordre en els termes en què va ser dictada per un jutge instructor espanyol seria una cosa tan sense cap ni peus que resulta difícilment comprensible que a algú se li hagi pogut acudir aquesta idea.

La qüestió prejudicial que, segons s'informa, el jutge Pablo Llarena es planteja elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'assembla tant a la qüestió prejudicial prevista en el Tractat com un ou a una castanya, com diem a Andalusia.

La discrepància en la interpretació d'una euroordre entre el jutge que l'emet i el jutge que la rep no pot ser residenciada davant el TJUE. El TJUE no té absolutament res a dir en aquest terreny. El TJUE és competent per resoldre els dubtes que tingui un òrgan judicial d'un país membre en l'aplicació del dret de la Unió dins del mateix país. Però no ho és no ja per resoldre, sinó ni tan sols per examinar el desacord entre dos òrgans judicials de diferents països en l'aplicació d'un instrument de cooperació intrajudicial i interjudicial com és l'euroordre.

Entenc que la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein ha provocat un enorme desconcert al Tribunal Suprem en general i en el jutge instructor en particular. Un d esconcert que prové d'un desconeixement de la doctrina i la jurisprudència alemanya. El lector de l'ARA sap que ja vaig avisar de quina seria la resposta del jutge alemany i del jutge europeu a l'euroordre dictada pel jutge instructor espanyol. Per a mi, la decisió negativa sobre el delicte de rebel·lió estava cantada. Tendeixo a pensar que tampoc atendrà la sol·licitud del jutge espanyol pel que fa al delicte de malversació, però això ho explicaré en un altre article.

Quan s'ha rebut una estirada d'orelles com la que ha proporcionat el tribunal alemany, el més lògic seria parar-se a reflexionar i meditar

En qualsevol cas, quan s'ha rebut una estirada d'orelles com la que ha proporcionat el tribunal alemany, que, com explica amb tot detall Luis Rodríguez Ramos a 'Voz Pópuli' ("Puigdemont libre: ¿tiene razón la justicia alemana?") ha actuat de manera impecable, el més lògic en una persona equilibrada i prudent és parar-se a reflexionar i meditar molt detingudament què ha de fer a continuació.

Reaccionar en calent no és recomanable en aquests casos. No condueix a res més que a cometre nous errors i a augmentar el desprestigi propi. Encara que gairebé tots els mitjans de comunicació havien donat per fet que el jutge Pablo Llanera es dirigiria al TJUE, la meva impressió és que al final acabarà no fent-ho. M'imagino que algú el dissuadirà de fer-ho.

Si la caiguda d'aquesta setmana ha estat dura, molt més dura seria la que vindria amb la més que possible, per no dir gairebé segura, no admissió a tràmit de la qüestió prejudicial pel TJUE.

Tant el Tribunal Suprem com el jutge instructor estan avisats. Ells sabran el que fan.

Informa:ARA.CAT (10-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020531