LLARENA : UNA NECESSITAT IMPÚDICA D'EXHIBIR LA SEVA IGNORÀNCIA

 

" Més dura serà la caiguda"

No m'explico d'on li ve a Llarena aquesta necessitat d'exhibició impúdica de la seva ignorància

 

JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla

 

Després d'haver exhibit el seu desconeixement del dret constitucional espanyol i alemany, si finalment el jutge Pablo Llarena acudís al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), exhibiria també el seu desconeixement del dret de la Unió Europea.

Malgrat que ara ajorna la decisió, els últims dies pràcticament tots els mitjans de comunicació han publicat com a notícia destacada que el jutge Pablo Llarena planeja buscar suport del TJUE davant la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein que descarta lliurar l'expresident Carles Puigdemont perquè pugui ser processat pel delicte de rebel·lió .

No m'explico d'on li ve al jutge instructor aquesta necessitat d'exhibició impúdica de la seva ignorància, però és, en tot cas, un indicador que no té la prudència que ha d'acompanyar l'exercici de la funció jurisdiccional al Tribunal Suprem espanyol.

La qüestió prejudicial que, segons s'informa, el jutge Pablo Llarena es planteja elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'assembla tant a la qüestió prejudicial prevista en el Tractat com un ou a una castanya

Intentar plantejar una qüestió prejudicial, prevista en l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, com a reacció davant de la decisió d'un tribunal alemany de no atendre una euroordre en els termes en què va ser dictada per un jutge instructor espanyol seria una cosa tan sense cap ni peus que resulta difícilment comprensible que a algú se li hagi pogut acudir aquesta idea.

La qüestió prejudicial que, segons s'informa, el jutge Pablo Llarena es planteja elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'assembla tant a la qüestió prejudicial prevista en el Tractat com un ou a una castanya, com diem a Andalusia.

La discrepància en la interpretació d'una euroordre entre el jutge que l'emet i el jutge que la rep no pot ser residenciada davant el TJUE. El TJUE no té absolutament res a dir en aquest terreny. El TJUE és competent per resoldre els dubtes que tingui un òrgan judicial d'un país membre en l'aplicació del dret de la Unió dins del mateix país. Però no ho és no ja per resoldre, sinó ni tan sols per examinar el desacord entre dos òrgans judicials de diferents països en l'aplicació d'un instrument de cooperació intrajudicial i interjudicial com és l'euroordre.

Entenc que la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein ha provocat un enorme desconcert al Tribunal Suprem en general i en el jutge instructor en particular. Un d esconcert que prové d'un desconeixement de la doctrina i la jurisprudència alemanya. El lector de l'ARA sap que ja vaig avisar de quina seria la resposta del jutge alemany i del jutge europeu a l'euroordre dictada pel jutge instructor espanyol. Per a mi, la decisió negativa sobre el delicte de rebel·lió estava cantada. Tendeixo a pensar que tampoc atendrà la sol·licitud del jutge espanyol pel que fa al delicte de malversació, però això ho explicaré en un altre article.

Quan s'ha rebut una estirada d'orelles com la que ha proporcionat el tribunal alemany, el més lògic seria parar-se a reflexionar i meditar

En qualsevol cas, quan s'ha rebut una estirada d'orelles com la que ha proporcionat el tribunal alemany, que, com explica amb tot detall Luis Rodríguez Ramos a 'Voz Pópuli' ("Puigdemont libre: ¿tiene razón la justicia alemana?") ha actuat de manera impecable, el més lògic en una persona equilibrada i prudent és parar-se a reflexionar i meditar molt detingudament què ha de fer a continuació.

Reaccionar en calent no és recomanable en aquests casos. No condueix a res més que a cometre nous errors i a augmentar el desprestigi propi. Encara que gairebé tots els mitjans de comunicació havien donat per fet que el jutge Pablo Llanera es dirigiria al TJUE, la meva impressió és que al final acabarà no fent-ho. M'imagino que algú el dissuadirà de fer-ho.

Si la caiguda d'aquesta setmana ha estat dura, molt més dura seria la que vindria amb la més que possible, per no dir gairebé segura, no admissió a tràmit de la qüestió prejudicial pel TJUE.

Tant el Tribunal Suprem com el jutge instructor estan avisats. Ells sabran el que fan.

Informa:ARA.CAT (10-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733949