LLARENA : UNA NECESSITAT IMPÚDICA D'EXHIBIR LA SEVA IGNORÀNCIA

 

" Més dura serà la caiguda"

No m'explico d'on li ve a Llarena aquesta necessitat d'exhibició impúdica de la seva ignorància

 

JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla

 

Després d'haver exhibit el seu desconeixement del dret constitucional espanyol i alemany, si finalment el jutge Pablo Llarena acudís al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), exhibiria també el seu desconeixement del dret de la Unió Europea.

Malgrat que ara ajorna la decisió, els últims dies pràcticament tots els mitjans de comunicació han publicat com a notícia destacada que el jutge Pablo Llarena planeja buscar suport del TJUE davant la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein que descarta lliurar l'expresident Carles Puigdemont perquè pugui ser processat pel delicte de rebel·lió .

No m'explico d'on li ve al jutge instructor aquesta necessitat d'exhibició impúdica de la seva ignorància, però és, en tot cas, un indicador que no té la prudència que ha d'acompanyar l'exercici de la funció jurisdiccional al Tribunal Suprem espanyol.

La qüestió prejudicial que, segons s'informa, el jutge Pablo Llarena es planteja elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'assembla tant a la qüestió prejudicial prevista en el Tractat com un ou a una castanya

Intentar plantejar una qüestió prejudicial, prevista en l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, com a reacció davant de la decisió d'un tribunal alemany de no atendre una euroordre en els termes en què va ser dictada per un jutge instructor espanyol seria una cosa tan sense cap ni peus que resulta difícilment comprensible que a algú se li hagi pogut acudir aquesta idea.

La qüestió prejudicial que, segons s'informa, el jutge Pablo Llarena es planteja elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'assembla tant a la qüestió prejudicial prevista en el Tractat com un ou a una castanya, com diem a Andalusia.

La discrepància en la interpretació d'una euroordre entre el jutge que l'emet i el jutge que la rep no pot ser residenciada davant el TJUE. El TJUE no té absolutament res a dir en aquest terreny. El TJUE és competent per resoldre els dubtes que tingui un òrgan judicial d'un país membre en l'aplicació del dret de la Unió dins del mateix país. Però no ho és no ja per resoldre, sinó ni tan sols per examinar el desacord entre dos òrgans judicials de diferents països en l'aplicació d'un instrument de cooperació intrajudicial i interjudicial com és l'euroordre.

Entenc que la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein ha provocat un enorme desconcert al Tribunal Suprem en general i en el jutge instructor en particular. Un d esconcert que prové d'un desconeixement de la doctrina i la jurisprudència alemanya. El lector de l'ARA sap que ja vaig avisar de quina seria la resposta del jutge alemany i del jutge europeu a l'euroordre dictada pel jutge instructor espanyol. Per a mi, la decisió negativa sobre el delicte de rebel·lió estava cantada. Tendeixo a pensar que tampoc atendrà la sol·licitud del jutge espanyol pel que fa al delicte de malversació, però això ho explicaré en un altre article.

Quan s'ha rebut una estirada d'orelles com la que ha proporcionat el tribunal alemany, el més lògic seria parar-se a reflexionar i meditar

En qualsevol cas, quan s'ha rebut una estirada d'orelles com la que ha proporcionat el tribunal alemany, que, com explica amb tot detall Luis Rodríguez Ramos a 'Voz Pópuli' ("Puigdemont libre: ¿tiene razón la justicia alemana?") ha actuat de manera impecable, el més lògic en una persona equilibrada i prudent és parar-se a reflexionar i meditar molt detingudament què ha de fer a continuació.

Reaccionar en calent no és recomanable en aquests casos. No condueix a res més que a cometre nous errors i a augmentar el desprestigi propi. Encara que gairebé tots els mitjans de comunicació havien donat per fet que el jutge Pablo Llanera es dirigiria al TJUE, la meva impressió és que al final acabarà no fent-ho. M'imagino que algú el dissuadirà de fer-ho.

Si la caiguda d'aquesta setmana ha estat dura, molt més dura seria la que vindria amb la més que possible, per no dir gairebé segura, no admissió a tràmit de la qüestió prejudicial pel TJUE.

Tant el Tribunal Suprem com el jutge instructor estan avisats. Ells sabran el que fan.

Informa:ARA.CAT (10-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373937