ARA VE LA PRIMAVERA PER AL PROCÉS: CAL QUE PRENGUEM UN COP MÉS LA INICIATIVA

"Ara ve el bon temps,ve la primavera"

Per Ramon Serra, editor

Sembla que la primavera ha arribat a Catalunya, al procés i no solament a El Corte Inglés com diuen els anuncis comercials. Generalment les grans manifestacions sobiranistes/ independentistes es fan l'11 de Setembre quan donem entrada a la tardor. A vegades semblava que després hi havia una letàrgia gran que no s'acabava durant l'hivern com si fòssim aquesta classe d'animals que es tanquen a la seva closca tot esperant que arribi el bon temps.

Sigui com sigui aquest any a la primavera ja hem tingut una gran manifestació independentista, tot i que no necessàriament ho eren tots els seus participants. Quan hi ha en joc la democràcia, la llibertat d'expressió i tota mena de llibertats conculcades pel Gobierno i el seu corró policiali judicial és lògic que la gent es bellugi. És un bon principi de salut mental,de salut democràtica.

Per tot plegat no hem de deixar res del relat a mans dels nostres enemics com, per exemple, les xifres de manifestants. Habitualment hi ha un ball de xifres entre els organitzadors i la guàrdia urbana. Massa vegades l'independentisme ha deixat aquesta xifra tan important a mans de la guàrdia urbana que té diferents vares de mesurar. Dir que hi havia una mica més de 300.000 manifestants és una tergiversació. No sé si érem més de 700.000 com van assenyalar els organitzadors , però veient les imatges preses des del cel sembla que aquestes xifres són les més afinades. Per por que m'apliquin el delicte d'odi o una cosa semblant m'abstindré de demanar que la guàrdia urbana vagi a ca l'oculista.

D'altra banda, aquesta manifestació ha demostrat que l'independentisme està ben viu, perquè ni s'acabat el " prucés" com diria Soraya de Santamaría ni s'han decapitat els "cabecillas ". Puigdemont continua en gran forma com es va veure en l'entrevista que li va fer Vicent Sanchis a TV3 i que gairebé va aconseguir un milió d'espectadors. Deu ser per això que Ciudadanos s'enrabien.Voldrien una televisió oficial, controlada com ho és TV1 o les privades a mans del gran capital i de les amenaces del Gobierno. Per fortuna, TV3 és una televisió pública, és a dir, la que informa de les coses que tenen un interès públic i no una televisió oficial que només fa cas de les indicacions o pressions del govern de torn com passa a Espanya.

Puigdemont ens va demanar paciència i una mica de temps per enllestir el nou govern que haurà d'administrar les molles de govern que li quedaran a la Generalitat que ara serà més que mai una Diputació Quatriprovincial. Espanya pot treure simbòlicament les urpes del 155, però com bé deia Montero el Gobierno té la clau de la caixa. I qui domina l'economia ho té gairebé tot. Ara es tracta de veure si es possible investir novament Puigdemont. Segurament serà una tasca impossible, però si més no servirà per posar en evidència el Gobierno i els seus tentacles judicials. Cal acumular proves i més proves per denunciar-ho internacionalment. És en aquest tauler on cal moure principalment les nostres fitxes, perquè encara hi ha tarambanes que pensen que és possible dialogar amb Espanya. Mai dels mais no hi haurà cap diàleg de cor i només una mediació internacional pot aconseguir el miracle de les negociacions. Actituts com les de la tercera via ens han fet un gran mal.

En fi, podria escriure sobre mil coses més, però com que el poble--ara en diuen la societat civil--torna a ser protagonista esperem que també aquest dissabte milers de barcelonistes faran sentir la seva protesta en la final de la Copa a Madrid contra el Sevilla. Les penyes s'han mobilitzat i han fet un comunicat dient que els afeccionats mostrin samarretes grogues quan soni l'himne espanyols pels altaveus abans del partit. No s'han atrevit a dir que cal xiular-ho perquè com ha advertit el cap de la Liga professional el feixista Tebas " podria ser un acte de violència".I els temps no són per arriscar-se a una presó o a una multa forta. Però, vaja, ja ens entenem tots i la protesta contra les detencions arbitràries i contra el Borbó seran imparables. Segur.

En aquestes circumstàncies comprenc que la directiva barcelonista ha de saber nedar entre la dignitat i la prudència. M'imagino que alguna cosa farà. Però no demanem heroicitats. La destral espanyolista seria impacable. Deixem també que els jugadors facin la seva feina i no cal exigir-los gran cosa més. Mentre el Barça i els altres equips catalans hagin de disputar competicions espanyoles estem sota la seva bota. Potser en una Catalunya independent haurem de començar de zero. Però ara mateix no és l'hora de cremar totes les naus.Si arribés el cas i ens expulsessin de les seves competicions també nosaltres hauríem d'expulsar totes les televisions espanyoles que ara empudegen les nostres ones. Com diuen ells "donde las dan las toman".

L'independentisme, doncs,torna a marcar el relat de la vida a Catalunya.L'hivern s'ha acabat i com diu la sardana La Santa Espina " Déu va passar-hi en primavera/i tot cantava al seu pas/canta la terra encara entera/ i canta que cantaràs

(18-3-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537729