AVUI COM AHIR: EXISTEIXEN TRETS CARACTERÍSTICS QUE SEPAREN CATALANS DE CASTELLANS

AVUI COM AHIR !

Existeixen uns trets caracterològics que separen catalans i castellans

Enric Padrosa

Ens separen culturalment i política, venim de molt lluny hi ho certifica la història. Naturalment que generalitzem, altrament seria impossible d’explicar no solament les guerres, sinó també les agressions polítiques i verbals. Es pot dir de diferent manera i podrà semblar més o menys subjectiu, però si es vol es pot constatar històricament.

Desprès de molts anys de viure el franquisme i ara el partit popular i entre els dos esmentats règims feixistes altrament rellegim la història d’aquest dissortat país que resisteix entre dos estats clarament xovinistes. Em refereixo a l’estat espanyol i francès.

Algunes diferències entre nosaltres i ells:

gent pacífica / agressiva

democràtics /autoritaris

vivim del treball /subvencions

majorment culte/ menor nivell

L’actual situació política imposada pels hereus del franquisme és una còpia d’anteriors règims monàrquics, sempre propers a la força bruta, una confirmació històrica que tothom pot llegir i veure com invariablement porta el segell castellà i mai el nostre. Sembla però que a la Comissió Europea no li interessa o els és igual. El que passi amb el Partit Popular Europeu,

Emparats per l’article 155 de la Constitució espanyola retorna la brutal agressivitat que tan bé coneixem i patim a Catalunya de fa segles, una agressivitat que no és solament de violència verbal sinó també física, com es va demostrar el passat 1 d’octubre de 2017, una violència que es va filmar i que ha donat la volta al món. Però és igual, cada vegada més els eurodiputats estan en contra

Una vegada constatada aquesta reiterada situació hom hauria d’impulsar una informació veraç i massiva als mitjans d’informació social i política a tot el món per tal que s’assabentin del tipus d’estat existent a Europa en ple segle XXI. Malgrat tot, la Europa dels “Clubs” no dirà res contra l’espanyolisme exacerbat, autoritari, violent, mentider, tergiversador i intolerant perquè és la “ideologia” majoritària

La força bruta a la que al·ludim arriba a situacions esperpèntiques i se situa al marge de qualsevol esquema democràtic de la Europa del segle XXI Catalunya és una terra maltractada per un enemic que vol imposar la seva retrògrada mentalitat.

Hem de constatar que l’emigració rebuda durant anys i panys ens porta indefectiblement a la imposició d’un castellanisme cada vegada més amenaçador iniciat per una arribada massiva de persones majoritàriament castellanoparlants, en principi inofensiu i actualment molt bel·ligerant contra la llengua i cultura catalana

Al Parlament de Catalunya mai no havia existint tant poca diferència entre diputats dels partits catalans i dels espanyolistes, amb un partit “socialista” que invariablement dona poder al PP però., perquè aquesta invasió de gent forana?

Ras i curt, perquè a Andalusia i a Castella, les classes populars no tenien feina ni menjaven suficient i aquí hi havia una classe burgesa que volia mà d’obra barata.

(23-4-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937309