BARÇA-SEVILLA, FINAL DE COPA: ENTRE LA DIGNITAT I LA REPRESSIÓ

Per Ramon Serra, editor

Com aquell qui no vol la cosa aquest dissabte es jugarà a Madrid la final de la Copa entre el Barça i el Sevilla ( TV1, 21,30 H. en català o en castellà a gust del consumidor pel sistema dual ). Els dies passen tan de pressa que gairebé no hi ha temps per res, ni tan sols perquè el barcelonisme pugui pair l'eliminació de la Champions a mans de la Roma.

Però la vida continua i no cal mirar enrere no fos cas que ens convertíssim en estàtues de sal com li va passar a Lot, segons narra la Bíblia. El que cal ara és guanyar aquest trofeu. El Barça n'és el rei absolut amb 29 títols, seguit del Bilbao amb 23 i del Madrid amb 19. Quan jo era petit, i ja ha plogut molt de llavors ençà, es deia que la final de Copa la disputaven el Bilbao i un altre equip. Ara, bé podríem dir que la final la juga el Barça i un altre equip. El domini barcelonista és total i encara que el resultat final d'aquesta edició fos negatiu res no esquerdarà aquest poder, aquesta supremacia..

Sobre la part esportiva ja s'ha dit gairebé tot. Esperem que la majoria de jugadors titulars que van descansar en el partit de Lliga a Vigo estiguin a punt i que a tot estirar la setrmana entrant es pugui també celebrar el títol de Lliga. Només falten tres punts! I és que un doblet no s'aconsegueix cada dia, oi?

Dit això, tothom sap que el partit d'aquest dissabte és més que un partit, encara que sembli un tòpic. El moment polític del país segur que es traslladarà a la graderia com ha passat en les últimes edicions. El soci del Barça és majoritàriament una persona compromesa amb el país i no deixarà passar l'oportunitat de mostrar el rebuig al Rei quan soni pels altaveus l'himne espanyol a tota pastilla. Tots sabem el paper que el Borbó ha tingut després de l'1-O amb el famós "a por ellos"

Ja sabem que qualsevol acció de protesta pot ser considerada com a "violència", segons els capitostos esportius espanyols i tota la parafernàlia governamental. És per això que amb encert les penyes barcelonistes en lloc de demanar que es xiuli l'himne quan soni pels altaveus volen que la gent exhibeixi de forma destacada el groc de les samerretes i de les vestimentes. D'aquesta manera hi haurà protesta i, en principi, s'evitarà la fúria de les sancions espanyoles. No són els temps per arriscar-se a multes o anar a la presó. De poc serviria ara mateix una protesta posterior a Estrasburg que podria trigar set anys a ser resposta. Amb tot, la bogeria espanyola no té límits i d'aquesta gent es pot esperar qualsevol cosa. Atents, doncs,a la repressió.

Per tot plegat, espero una victòria del Barça. Una victòria que voldria dedicar als polítics exiliats i especialment als presoners fins i tot a l'espanyolista en termes esportius que no antibarcelonista Jordi Turull.Tampoc no puc oblidar a l'ex president Sandro Rosell que s'està podrint a la presó, pràcticament sis mesos a l'espera d'un judici, encara que sigui per motius económics i no pas polítics. O potser també polítics en haver estat president del Barça. Aneu a saber. La presó ha prohibit que el visitessin les Penyes. Un simptoma més de la venjança de tota aquesta gent que ara ens controla. No es tracta d'estar a favor o en contra de Rosell. Simplement era un acte de justícia i, sobretot, de humanitat.

Que els déus ens acompanyin i que poguem celebrar el triomf blaugrana sobre el blanc del Sevilla i el negre de l' Estat. Aquesta vegada, això sí, amb l'afegit del groc.I és que és tan bonic l'arc iris....

(21-4-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07856131