BARÇA-SEVILLA, FINAL DE COPA: ENTRE LA DIGNITAT I LA REPRESSIÓ

Per Ramon Serra, editor

Com aquell qui no vol la cosa aquest dissabte es jugarà a Madrid la final de la Copa entre el Barça i el Sevilla ( TV1, 21,30 H. en català o en castellà a gust del consumidor pel sistema dual ). Els dies passen tan de pressa que gairebé no hi ha temps per res, ni tan sols perquè el barcelonisme pugui pair l'eliminació de la Champions a mans de la Roma.

Però la vida continua i no cal mirar enrere no fos cas que ens convertíssim en estàtues de sal com li va passar a Lot, segons narra la Bíblia. El que cal ara és guanyar aquest trofeu. El Barça n'és el rei absolut amb 29 títols, seguit del Bilbao amb 23 i del Madrid amb 19. Quan jo era petit, i ja ha plogut molt de llavors ençà, es deia que la final de Copa la disputaven el Bilbao i un altre equip. Ara, bé podríem dir que la final la juga el Barça i un altre equip. El domini barcelonista és total i encara que el resultat final d'aquesta edició fos negatiu res no esquerdarà aquest poder, aquesta supremacia..

Sobre la part esportiva ja s'ha dit gairebé tot. Esperem que la majoria de jugadors titulars que van descansar en el partit de Lliga a Vigo estiguin a punt i que a tot estirar la setrmana entrant es pugui també celebrar el títol de Lliga. Només falten tres punts! I és que un doblet no s'aconsegueix cada dia, oi?

Dit això, tothom sap que el partit d'aquest dissabte és més que un partit, encara que sembli un tòpic. El moment polític del país segur que es traslladarà a la graderia com ha passat en les últimes edicions. El soci del Barça és majoritàriament una persona compromesa amb el país i no deixarà passar l'oportunitat de mostrar el rebuig al Rei quan soni pels altaveus l'himne espanyol a tota pastilla. Tots sabem el paper que el Borbó ha tingut després de l'1-O amb el famós "a por ellos"

Ja sabem que qualsevol acció de protesta pot ser considerada com a "violència", segons els capitostos esportius espanyols i tota la parafernàlia governamental. És per això que amb encert les penyes barcelonistes en lloc de demanar que es xiuli l'himne quan soni pels altaveus volen que la gent exhibeixi de forma destacada el groc de les samerretes i de les vestimentes. D'aquesta manera hi haurà protesta i, en principi, s'evitarà la fúria de les sancions espanyoles. No són els temps per arriscar-se a multes o anar a la presó. De poc serviria ara mateix una protesta posterior a Estrasburg que podria trigar set anys a ser resposta. Amb tot, la bogeria espanyola no té límits i d'aquesta gent es pot esperar qualsevol cosa. Atents, doncs,a la repressió.

Per tot plegat, espero una victòria del Barça. Una victòria que voldria dedicar als polítics exiliats i especialment als presoners fins i tot a l'espanyolista en termes esportius que no antibarcelonista Jordi Turull.Tampoc no puc oblidar a l'ex president Sandro Rosell que s'està podrint a la presó, pràcticament sis mesos a l'espera d'un judici, encara que sigui per motius económics i no pas polítics. O potser també polítics en haver estat president del Barça. Aneu a saber. La presó ha prohibit que el visitessin les Penyes. Un simptoma més de la venjança de tota aquesta gent que ara ens controla. No es tracta d'estar a favor o en contra de Rosell. Simplement era un acte de justícia i, sobretot, de humanitat.

Que els déus ens acompanyin i que poguem celebrar el triomf blaugrana sobre el blanc del Sevilla i el negre de l' Estat. Aquesta vegada, això sí, amb l'afegit del groc.I és que és tan bonic l'arc iris....

(21-4-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08500050