TVE GIRA L'ESQUENA AL CATALÀ: LA FINAL DE COPA NOMÉS VA SER EN CASTELLÀ

Per Ramon Serra, editor

Sí, ja sé que avui tocaria parlar del groc, aquest color que s'ha convertit en el nostre símbol gairebé d'un no-res. I és que Espanya no ens abandonarà mai. Sempre que l'independentisme té algun problema com ara la formació del nou Govern--el periodista Jordi Grau diu que es reparteixen "hòsties com pans" entre els partits-- Espanya ens recorda que és la nostra madrastra, com la dels contes terrorífics que acolloneixen els infants. Però nosaltres ja som adults i aquestes amenaces no fan més que solidificar-nos i enfortir-nos. De vegades les pel·lícules de terror encara fan riure.

Per aixó avui vull parlar-vos de TVE, La 1, i no precisament perquè els seus treballadors han anat a l'Eurocambra a denunciar la repressió i la censura que pateixen sobretot a l'hora d'informar. No havíem quedat que era TV3 la que adoctrinava? Ja és ben curiós que la televisió més plural d' Espanya rebi tota mena de crítiques, moltes vegades per part d'aquells que hi han estat convidats i que es neguen a anar-hi i així es fan les víctimes. Curiosa manera d'entendre la democràcia.

Avui vull parlar-vos, doncs, del paper de la llengua de TV1 en la final de la Copa del Rei. D'entrada se'ns fa estrany no poder-la veure per TV3 com ha estat habitualment en els últims anys. En aquesta ocasió no ha pogut ser perquè la televisió catalana no té un duro, ofegada per l' Estat, per la falta d'un pressupost digne acordat pel Parlament i perquè moltes vegades s'ha tirat de veta, diguem-ho tot encara que sigui de passada.

Tot amb tot i temps era temps, com diuen els tòpics, quan la transmissió d'algun esdeveniment important per a l'esport català es feia a través de TV1 normalment era en català amb una desconnexió tècnica per a Catalunya. Ara, però, hi ha hagut una connexió tècnica amb la repressió de l' Estat i s'ha marginat el català. I ni tan sols ha estat possible sentir-lo pel sistema dual que ha donat pas a la versió de Radio Nacional de España.

Curiosament no he llegit cap protesta en lloc. El problema de la falta del català en moltes i importants transmissions esportives per televisió és angoixant. I més preocupant és que això es vegi com un fet normal. D'aquí ve que el color groc no ens hauria d'encegar i hauríem de veure altres colors de l'arc iris per gaudir de totes els espectacles.

Amb la Plataforma per la Llengua vam aconseguir que al menys els partits del Barça, Girona i Espanyol es puguin seguir també en català pel sisterma dual. Aquesta no és la solució ideal, perquè a Catalunya tots els esdeveniments esportius s'haurien de poder seguir en català per defecte i en tots cas que hi hagi versions en castellà o en altres llengües pel sistema dual. Sigui com sigui val més aixó que res i més en les circumstàncies actuals.

El que ha fet TV1 amb la llengua en aquesta final és una agressió en tota la regla. Ens ha tractat com una colònia. Els romans ja deien que eren esclaus " aquells que parlaven la llengua dels seus amos". Justa la fusta. Un pas més per a la nostra desconnexió mental amb Espanya. Però com encertadament va dir no sé qui " un poble no n'és si no té consciència de ser-ho". Em temo que si més no aquesta vegada la nostra consciència lingüística ha estat, per dir-ho suaument, adormida.

Sí, ja sé que ara el tema de la independència ocupa el centre de les nostres preocupacions. Però faríem bé de fer aflorarr el problerma lingüístic sobretot en ocacions ben assenyalades com aquesta, no fos cas que alguna vegada ens despertem com a país independen però com si fòssim una república sud-americana més. Valdria la pena ser una república més de llengua castellana? És això pel que hem lluitat molts? El benestar vol dir només viure millor econòmicament ?

(25-4-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08635993