TVE GIRA L'ESQUENA AL CATALÀ: LA FINAL DE COPA NOMÉS VA SER EN CASTELLÀ

Per Ramon Serra, editor

Sí, ja sé que avui tocaria parlar del groc, aquest color que s'ha convertit en el nostre símbol gairebé d'un no-res. I és que Espanya no ens abandonarà mai. Sempre que l'independentisme té algun problema com ara la formació del nou Govern--el periodista Jordi Grau diu que es reparteixen "hòsties com pans" entre els partits-- Espanya ens recorda que és la nostra madrastra, com la dels contes terrorífics que acolloneixen els infants. Però nosaltres ja som adults i aquestes amenaces no fan més que solidificar-nos i enfortir-nos. De vegades les pel·lícules de terror encara fan riure.

Per aixó avui vull parlar-vos de TVE, La 1, i no precisament perquè els seus treballadors han anat a l'Eurocambra a denunciar la repressió i la censura que pateixen sobretot a l'hora d'informar. No havíem quedat que era TV3 la que adoctrinava? Ja és ben curiós que la televisió més plural d' Espanya rebi tota mena de crítiques, moltes vegades per part d'aquells que hi han estat convidats i que es neguen a anar-hi i així es fan les víctimes. Curiosa manera d'entendre la democràcia.

Avui vull parlar-vos, doncs, del paper de la llengua de TV1 en la final de la Copa del Rei. D'entrada se'ns fa estrany no poder-la veure per TV3 com ha estat habitualment en els últims anys. En aquesta ocasió no ha pogut ser perquè la televisió catalana no té un duro, ofegada per l' Estat, per la falta d'un pressupost digne acordat pel Parlament i perquè moltes vegades s'ha tirat de veta, diguem-ho tot encara que sigui de passada.

Tot amb tot i temps era temps, com diuen els tòpics, quan la transmissió d'algun esdeveniment important per a l'esport català es feia a través de TV1 normalment era en català amb una desconnexió tècnica per a Catalunya. Ara, però, hi ha hagut una connexió tècnica amb la repressió de l' Estat i s'ha marginat el català. I ni tan sols ha estat possible sentir-lo pel sistema dual que ha donat pas a la versió de Radio Nacional de España.

Curiosament no he llegit cap protesta en lloc. El problema de la falta del català en moltes i importants transmissions esportives per televisió és angoixant. I més preocupant és que això es vegi com un fet normal. D'aquí ve que el color groc no ens hauria d'encegar i hauríem de veure altres colors de l'arc iris per gaudir de totes els espectacles.

Amb la Plataforma per la Llengua vam aconseguir que al menys els partits del Barça, Girona i Espanyol es puguin seguir també en català pel sisterma dual. Aquesta no és la solució ideal, perquè a Catalunya tots els esdeveniments esportius s'haurien de poder seguir en català per defecte i en tots cas que hi hagi versions en castellà o en altres llengües pel sistema dual. Sigui com sigui val més aixó que res i més en les circumstàncies actuals.

El que ha fet TV1 amb la llengua en aquesta final és una agressió en tota la regla. Ens ha tractat com una colònia. Els romans ja deien que eren esclaus " aquells que parlaven la llengua dels seus amos". Justa la fusta. Un pas més per a la nostra desconnexió mental amb Espanya. Però com encertadament va dir no sé qui " un poble no n'és si no té consciència de ser-ho". Em temo que si més no aquesta vegada la nostra consciència lingüística ha estat, per dir-ho suaument, adormida.

Sí, ja sé que ara el tema de la independència ocupa el centre de les nostres preocupacions. Però faríem bé de fer aflorarr el problerma lingüístic sobretot en ocacions ben assenyalades com aquesta, no fos cas que alguna vegada ens despertem com a país independen però com si fòssim una república sud-americana més. Valdria la pena ser una república més de llengua castellana? És això pel que hem lluitat molts? El benestar vol dir només viure millor econòmicament ?

(25-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020551