TVE GIRA L'ESQUENA AL CATALÀ: LA FINAL DE COPA NOMÉS VA SER EN CASTELLÀ

Per Ramon Serra, editor

Sí, ja sé que avui tocaria parlar del groc, aquest color que s'ha convertit en el nostre símbol gairebé d'un no-res. I és que Espanya no ens abandonarà mai. Sempre que l'independentisme té algun problema com ara la formació del nou Govern--el periodista Jordi Grau diu que es reparteixen "hòsties com pans" entre els partits-- Espanya ens recorda que és la nostra madrastra, com la dels contes terrorífics que acolloneixen els infants. Però nosaltres ja som adults i aquestes amenaces no fan més que solidificar-nos i enfortir-nos. De vegades les pel·lícules de terror encara fan riure.

Per aixó avui vull parlar-vos de TVE, La 1, i no precisament perquè els seus treballadors han anat a l'Eurocambra a denunciar la repressió i la censura que pateixen sobretot a l'hora d'informar. No havíem quedat que era TV3 la que adoctrinava? Ja és ben curiós que la televisió més plural d' Espanya rebi tota mena de crítiques, moltes vegades per part d'aquells que hi han estat convidats i que es neguen a anar-hi i així es fan les víctimes. Curiosa manera d'entendre la democràcia.

Avui vull parlar-vos, doncs, del paper de la llengua de TV1 en la final de la Copa del Rei. D'entrada se'ns fa estrany no poder-la veure per TV3 com ha estat habitualment en els últims anys. En aquesta ocasió no ha pogut ser perquè la televisió catalana no té un duro, ofegada per l' Estat, per la falta d'un pressupost digne acordat pel Parlament i perquè moltes vegades s'ha tirat de veta, diguem-ho tot encara que sigui de passada.

Tot amb tot i temps era temps, com diuen els tòpics, quan la transmissió d'algun esdeveniment important per a l'esport català es feia a través de TV1 normalment era en català amb una desconnexió tècnica per a Catalunya. Ara, però, hi ha hagut una connexió tècnica amb la repressió de l' Estat i s'ha marginat el català. I ni tan sols ha estat possible sentir-lo pel sistema dual que ha donat pas a la versió de Radio Nacional de España.

Curiosament no he llegit cap protesta en lloc. El problema de la falta del català en moltes i importants transmissions esportives per televisió és angoixant. I més preocupant és que això es vegi com un fet normal. D'aquí ve que el color groc no ens hauria d'encegar i hauríem de veure altres colors de l'arc iris per gaudir de totes els espectacles.

Amb la Plataforma per la Llengua vam aconseguir que al menys els partits del Barça, Girona i Espanyol es puguin seguir també en català pel sisterma dual. Aquesta no és la solució ideal, perquè a Catalunya tots els esdeveniments esportius s'haurien de poder seguir en català per defecte i en tots cas que hi hagi versions en castellà o en altres llengües pel sistema dual. Sigui com sigui val més aixó que res i més en les circumstàncies actuals.

El que ha fet TV1 amb la llengua en aquesta final és una agressió en tota la regla. Ens ha tractat com una colònia. Els romans ja deien que eren esclaus " aquells que parlaven la llengua dels seus amos". Justa la fusta. Un pas més per a la nostra desconnexió mental amb Espanya. Però com encertadament va dir no sé qui " un poble no n'és si no té consciència de ser-ho". Em temo que si més no aquesta vegada la nostra consciència lingüística ha estat, per dir-ho suaument, adormida.

Sí, ja sé que ara el tema de la independència ocupa el centre de les nostres preocupacions. Però faríem bé de fer aflorarr el problerma lingüístic sobretot en ocacions ben assenyalades com aquesta, no fos cas que alguna vegada ens despertem com a país independen però com si fòssim una república sud-americana més. Valdria la pena ser una república més de llengua castellana? És això pel que hem lluitat molts? El benestar vol dir només viure millor econòmicament ?

(25-4-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151810