LES REBAIXES DE PRIMAVERA D'ERC

Per Ramon Serra

Si la primavera arriba a El Corte Inglés les rebaixes arriben a ERC. Em costa molt d'empassar-me aquest document que pràcticament assenyala la fi de l'independentisme o, el que és el mateix, ajornar la independència"ad calendas " fins a aconseguir una majoria social.

Que ERC cregui que ara mateix cal aparcar la via unilateral cap a la independència pot ser comprensible. Però no per no disposar d'una majoria social sinó pel terror de l' Estat. Aquesta és la clau de las qüestió i no emmascarar-ho amb la "majoria social". I quina és la majoria social: el 80%, el 95%, el 100%? Un argument infantil que no fa més que reforçar le mentides del colonialisme. Any enrere es va dir que quan al País Basc s'acabés la violència es podria parlar de tot. Vet aquí que s'ha acabat la violència, si més no la d'una part del poble basc, i la vida continua igual. No veieu que aquí encara que hi hagués el 100% de l'independentisme l' Estat se'n foteria igual?

D'altra banda dubtar que l'indpendentisme és majoritari és una blasfèmia. Hem, guanyat totes les eleccions clarament i el referèndum de l'1-O. I les darreres eleccions no només amb un 47.7%., Per què cal considerar al bàndol espanyolista els vost nuls, em blanc o els dels partit minoritaris com l'Animalista? De veritat que tots els vots dels Comuns són a favor de l'unionime? Els vots espanyols no ens han superat mai ni menys han arribat el 50%. Si això fos un referèndum la independència almenys hauria guantar per quatre vots.Però si veu que aquí, segurament per falta de costum, ni els dirigents no saben llegir els resultats de les votacions. Talossos!

A mi em fa gràcia això del país de les " dues meitats". res de res, minyons. El país és majoritàriament independentista i no necessita més vots ni més votacions. Tots sabem que Escòcia i el Quebec van perdre els referèndums per poc. Aleshores, alguú pensa que no accepta els resultats perquè van perdre per poc?

En fi, senyors d'ERC l'heu ben cagada. Repeteixo un cop més que etnenc la situació: no hem de voler més presoners i hem de sortir del pas com sigui. Acceptable. Però no vingueu amb excuses de mal pagador per renunciar a la via unilateral.Digeu claramentque el terror de l' Estat ens impideix ara mateix fer efectiva la independència .No busqueu excuses de mal pagadors. O sou uns covards o sou uns ignorants. Si no es parla clar i català sàrriba a aquesta conclusió.Lamentable.De pena.Indignat.

(4-5-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537725