NI LA SUBMISSIÓ D'ERC NI EL SUÏCIDI DE LA CUP: ARA TOCA INVESTIR QUIM TORRA SENSE NECESSITAT DE MORTS

"Que la prudència no ens faci traïdors... ni la imprudència suïcides"

Per RAMON SERRA, editor

El gran Joan Oliver, Pere Quart, pocs mesos abans de morir ens deia a Taradell:" si ara que sóc gran i no dic el que penso, quan ho faré?" En efecte, si molta gent quan es fa gran s'arronsa els qui hem estat uns activistes tota la vida no podem deixar de fer sentir la nostra veu, petit qui peti. No tinc gran cosa a perdre.

Tots tenim la pell molt final. I a vegades critiquem persones, entitats o partits que ens són propers amb molta força precisament perquè voldríem que les coses anessin bé. És el que passa a mi amb la CUP a qui li reconec una gran aportació a molts municipis i que ha representat una gran sacsejada al sistema. En aquest món d'un capitalisme tan despiatat convé partits, agrupacions o entitats com la CUP que facin sortir els colors a la cara a més d'un. És més, penso que en una Catalunya independent hauria de tenir un paper important per fer una república més social, perquè cal pensar que hi haurà un pressupost suficient i no com en l'actualitat, que si fins ara hem tingut les molles del pa ara només ens quedaran les engrunes..

Dit això, no puc estar d' exposar algunes coses que em semblen del tot desencertades ara que vivim uns moments crucials en la història d'aquest dissortat país. Com tothom sap, el president Puigdemont ha triat Quim Torra com el seu successor atès que és impossible la seva investidura legal pels obstacles de l'Estat. Fins ara s'havia dit que la CUP s'abstindria en les votacions, circumstància que afavoriria la investidura en la segona votació per majoria simple, encara que només fos d'un vot.

Però, ah minyons, sempre hi ha algun roc a la sabata. D'entrada no sabem si el TC farà cas de la petició del PP de Madrid per impedir el vot delegat de Comín i de Puigdemont. Un autèntic terrabastall. Però encara ho seria més si l'assemblea de la CUP que es reunirà aquest diumenge a Cervera aprovés transformar els seus quatre vots d'abstenció a la investidura en negatius. En aquest cas no hi hauria investidura i segurament caldria anar a noves eleccions, perque gairebé no hi hauria temps per trobar un altre candidat i de ben segur que un de nou tampoc no seria de l'agrat dels anticapitalistes.

A hores d'ara no sembla pas que unes altres eleccions sigui el camí més convenient per al país, tot i que les darreres enquestes continuen donant encara una majoria més àmplia als independentistes i un repunt més que notable a la CUP que, en teoria, passaria de quatre a onze diputats. Molts votants admiren la seva coherència. Amb tot, onze escons no haurien de decidir el futur del país i menys els quatre d'ara. De la mateixa manera que prou que ens queixem que els quatre disputats del PP al Parlament manin més que tothom.

La CUP presumeix de coherència, però jo no la veig moltes vegades i dubto que sempre les coses s'hagin de fer al peu de la lletra. La flexibilitat, que no la baixada de pantalons, moltes vegades val més que la radicalitat. D'entrada aquesta coherència ja es va tallar quan va decidir participar en els últims comicis. No eren unes eleccions il·legals convocades per l'Estat? Aleshores, per què fer-li el joc? Deixar les eleccions a mans dels nostres enemics hauria estat una catàstrofe. I la CUP va cedir amb encert i va participar en les eleccions. Per tant, la cessió ha estat evident.

Ara entrem en una altra textura molt important: o s'investeix Quim Torra que ja ha dit que ho serà de forma provisional fins que sigui possible el restabliment de Puigdemont o es va pràcticament a unes noves eleccions. Tot i que els independentistes aconseguíssim més vots la situació continuaria pràcticament embussada com ara i Puigdemont no podria pas ser president. En aquestes circumstàncies cal preguntar-se què es vol fer si tot pot quedar igual o qui sap si pitjor.

LA CUP també vol anar de pet a la proclamació pràctica de la República. D'acord. Faria bé, però, d'explicar-nos com aconseguir-ho. Em sembla que no cal ser gaire espabilat per veure que la brutalitat de l'Estat seria d'un no dir. En aquest cas seria bo que la CUP ens digués quants morts està disposada a posar sobre la taula. I ni així, perquè la violència de l'Estat és infinitament superior a la que podríem fer nosaltres i quedaríem aixefats en un tres i no res. Una desobediència sense rebre violència és una utopia. Encara no estem suficientment avisats? Si més no, una desobediència amb tots els ets i uts. Altra cosa són desobediències puntuals.

D'altra banda, la CUP vol per al nou govern un programa socialment avançat. I qui no? Llàstima que per això falten diners. D'on els traurà el nou Govern si l'Estat li tanca l'aixeta com ha fet i com farà a partir d'ara? Recordem que JxSÍ va ser segurament el Govern amb més sensibilitat social de tots els que hi ha hagut fins ara, malgrat descuidar l'ajut a molts sectors productius. El resultat ja el sabem: pràcticament una quarentena de lleis nostres van ser tombades pels tribunals espanyols. Hem de tornar a caure en el mateix parany de la demagògia i amb els mateixos resultats? I per postres ens diu que si no es va cap a la República passarà a l'oposició. De veritat que la CUP pensa fer costat als del 155? No fotem!

Vistes així les coses, algú es preguntarà què es pot fer. D'entrada tocar de peus a terra que no vol pas dir tornar al camp base, renunciar d'entrada a la unilateralitat i buscar una majoria més àmplia. Curiosament els més abrandats partidaris de la independència que van acusar pràcticament de traïdor Puigdemont per haver intentat convocar noves eleccions a canvi de posar el comptador a zero ara s'han acollonit i si hagués estat per ells ja tindríem un govern des de fa mesos o setmanes. Una visió molt curta del país, perquè Espanya no aplacarà mai la seva ira i la majoria independentista d'ara és més que suficient per tirar endavant el projecte. Però encara que fos el 100% de la població independentista Espanya no ho acceptaria. És que no ho veieu? Només sembla com que si es vulguessin aferrar-se a les poltrones. S'ha de dir la veritat, senyors d' ERC, no som independents per la brutalitat de l' Estat. I punt. I deixeu-vos de romanços o d'excuses de mal pagador, de submissions innecessàries.

Entre el suïcidi de la CUP i la renúncia "ad calendas" d' ERC hi ha la tercera via de Puigdemont. Aquesta és la bona, perquè no és la tercera via de Duran i companyia sinó el camí més segur per a l'independentisme ara mateix.O si voleu la menys dolenta ateses les circumstàncies.Es tracta de tenir un govern provisional a Catalunya i un altre a Berlín o Brusel.les per internacionalitzar encara més el procés. S'ha hagut d'esperar fins al darrer moment per designar un president per carregar-nos de raons. Puigdemont no pot ser president perquè ho impideix l'Estat. Si s'hagués fet govern de seguida hauríem perdut molta part de raó. Per això cal que el nou govern tingui un peu a Catalunya i l'altre a l'exterior. Desenganyem-nos: sense una pressió internacional to tenim molt pelut. Aquest ha de ser el punt fort dels pròxims mesos o anys

Sí, ja sabem que tot és molt provisional i ningú no sap què passarà en el futur. Però aquest és el camí més enraonat ara mateix: saber jugar totes les cartes en el moment oportú. Quim Torra no es Petain ni en el pròxim govern serà com el de Vichy.

De moment, Puigdemont ha demostrat que sap aguantar bé el timó i que no ha fet cas als cants de sirenes. Ni covardies ni jugar-s'ho tot a una carta. Com deia el mestre Fabra, no perdem ni el treball ni l'esperança, encara que l'espera sigui llarga i feixuga.

O així m´ho sembla a mi...

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020549