NI LA SUBMISSIÓ D'ERC NI EL SUÏCIDI DE LA CUP: ARA TOCA INVESTIR QUIM TORRA SENSE NECESSITAT DE MORTS

"Que la prudència no ens faci traïdors... ni la imprudència suïcides"

Per RAMON SERRA, editor

El gran Joan Oliver, Pere Quart, pocs mesos abans de morir ens deia a Taradell:" si ara que sóc gran i no dic el que penso, quan ho faré?" En efecte, si molta gent quan es fa gran s'arronsa els qui hem estat uns activistes tota la vida no podem deixar de fer sentir la nostra veu, petit qui peti. No tinc gran cosa a perdre.

Tots tenim la pell molt final. I a vegades critiquem persones, entitats o partits que ens són propers amb molta força precisament perquè voldríem que les coses anessin bé. És el que passa a mi amb la CUP a qui li reconec una gran aportació a molts municipis i que ha representat una gran sacsejada al sistema. En aquest món d'un capitalisme tan despiatat convé partits, agrupacions o entitats com la CUP que facin sortir els colors a la cara a més d'un. És més, penso que en una Catalunya independent hauria de tenir un paper important per fer una república més social, perquè cal pensar que hi haurà un pressupost suficient i no com en l'actualitat, que si fins ara hem tingut les molles del pa ara només ens quedaran les engrunes..

Dit això, no puc estar d' exposar algunes coses que em semblen del tot desencertades ara que vivim uns moments crucials en la història d'aquest dissortat país. Com tothom sap, el president Puigdemont ha triat Quim Torra com el seu successor atès que és impossible la seva investidura legal pels obstacles de l'Estat. Fins ara s'havia dit que la CUP s'abstindria en les votacions, circumstància que afavoriria la investidura en la segona votació per majoria simple, encara que només fos d'un vot.

Però, ah minyons, sempre hi ha algun roc a la sabata. D'entrada no sabem si el TC farà cas de la petició del PP de Madrid per impedir el vot delegat de Comín i de Puigdemont. Un autèntic terrabastall. Però encara ho seria més si l'assemblea de la CUP que es reunirà aquest diumenge a Cervera aprovés transformar els seus quatre vots d'abstenció a la investidura en negatius. En aquest cas no hi hauria investidura i segurament caldria anar a noves eleccions, perque gairebé no hi hauria temps per trobar un altre candidat i de ben segur que un de nou tampoc no seria de l'agrat dels anticapitalistes.

A hores d'ara no sembla pas que unes altres eleccions sigui el camí més convenient per al país, tot i que les darreres enquestes continuen donant encara una majoria més àmplia als independentistes i un repunt més que notable a la CUP que, en teoria, passaria de quatre a onze diputats. Molts votants admiren la seva coherència. Amb tot, onze escons no haurien de decidir el futur del país i menys els quatre d'ara. De la mateixa manera que prou que ens queixem que els quatre disputats del PP al Parlament manin més que tothom.

La CUP presumeix de coherència, però jo no la veig moltes vegades i dubto que sempre les coses s'hagin de fer al peu de la lletra. La flexibilitat, que no la baixada de pantalons, moltes vegades val més que la radicalitat. D'entrada aquesta coherència ja es va tallar quan va decidir participar en els últims comicis. No eren unes eleccions il·legals convocades per l'Estat? Aleshores, per què fer-li el joc? Deixar les eleccions a mans dels nostres enemics hauria estat una catàstrofe. I la CUP va cedir amb encert i va participar en les eleccions. Per tant, la cessió ha estat evident.

Ara entrem en una altra textura molt important: o s'investeix Quim Torra que ja ha dit que ho serà de forma provisional fins que sigui possible el restabliment de Puigdemont o es va pràcticament a unes noves eleccions. Tot i que els independentistes aconseguíssim més vots la situació continuaria pràcticament embussada com ara i Puigdemont no podria pas ser president. En aquestes circumstàncies cal preguntar-se què es vol fer si tot pot quedar igual o qui sap si pitjor.

LA CUP també vol anar de pet a la proclamació pràctica de la República. D'acord. Faria bé, però, d'explicar-nos com aconseguir-ho. Em sembla que no cal ser gaire espabilat per veure que la brutalitat de l'Estat seria d'un no dir. En aquest cas seria bo que la CUP ens digués quants morts està disposada a posar sobre la taula. I ni així, perquè la violència de l'Estat és infinitament superior a la que podríem fer nosaltres i quedaríem aixefats en un tres i no res. Una desobediència sense rebre violència és una utopia. Encara no estem suficientment avisats? Si més no, una desobediència amb tots els ets i uts. Altra cosa són desobediències puntuals.

D'altra banda, la CUP vol per al nou govern un programa socialment avançat. I qui no? Llàstima que per això falten diners. D'on els traurà el nou Govern si l'Estat li tanca l'aixeta com ha fet i com farà a partir d'ara? Recordem que JxSÍ va ser segurament el Govern amb més sensibilitat social de tots els que hi ha hagut fins ara, malgrat descuidar l'ajut a molts sectors productius. El resultat ja el sabem: pràcticament una quarentena de lleis nostres van ser tombades pels tribunals espanyols. Hem de tornar a caure en el mateix parany de la demagògia i amb els mateixos resultats? I per postres ens diu que si no es va cap a la República passarà a l'oposició. De veritat que la CUP pensa fer costat als del 155? No fotem!

Vistes així les coses, algú es preguntarà què es pot fer. D'entrada tocar de peus a terra que no vol pas dir tornar al camp base, renunciar d'entrada a la unilateralitat i buscar una majoria més àmplia. Curiosament els més abrandats partidaris de la independència que van acusar pràcticament de traïdor Puigdemont per haver intentat convocar noves eleccions a canvi de posar el comptador a zero ara s'han acollonit i si hagués estat per ells ja tindríem un govern des de fa mesos o setmanes. Una visió molt curta del país, perquè Espanya no aplacarà mai la seva ira i la majoria independentista d'ara és més que suficient per tirar endavant el projecte. Però encara que fos el 100% de la població independentista Espanya no ho acceptaria. És que no ho veieu? Només sembla com que si es vulguessin aferrar-se a les poltrones. S'ha de dir la veritat, senyors d' ERC, no som independents per la brutalitat de l' Estat. I punt. I deixeu-vos de romanços o d'excuses de mal pagador, de submissions innecessàries.

Entre el suïcidi de la CUP i la renúncia "ad calendas" d' ERC hi ha la tercera via de Puigdemont. Aquesta és la bona, perquè no és la tercera via de Duran i companyia sinó el camí més segur per a l'independentisme ara mateix.O si voleu la menys dolenta ateses les circumstàncies.Es tracta de tenir un govern provisional a Catalunya i un altre a Berlín o Brusel.les per internacionalitzar encara més el procés. S'ha hagut d'esperar fins al darrer moment per designar un president per carregar-nos de raons. Puigdemont no pot ser president perquè ho impideix l'Estat. Si s'hagués fet govern de seguida hauríem perdut molta part de raó. Per això cal que el nou govern tingui un peu a Catalunya i l'altre a l'exterior. Desenganyem-nos: sense una pressió internacional to tenim molt pelut. Aquest ha de ser el punt fort dels pròxims mesos o anys

Sí, ja sabem que tot és molt provisional i ningú no sap què passarà en el futur. Però aquest és el camí més enraonat ara mateix: saber jugar totes les cartes en el moment oportú. Quim Torra no es Petain ni en el pròxim govern serà com el de Vichy.

De moment, Puigdemont ha demostrat que sap aguantar bé el timó i que no ha fet cas als cants de sirenes. Ni covardies ni jugar-s'ho tot a una carta. Com deia el mestre Fabra, no perdem ni el treball ni l'esperança, encara que l'espera sigui llarga i feixuga.

O així m´ho sembla a mi...

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151845