TORRA DIU QUE S'HAURIA D'HAVER DECLARAT LA INDEPENDÈNCIA EL 10-O, PERÒ NO DIU ELS MORTS QUE HAURIA COSTAT

Per RAMON SERRA, editor

El nou president és una persona amb molts bons coneixements d'història i per això mira sovint al passat. D'aquí ve la referència al 10-O, dia que, segons ell, s'hauria hagut de proclamar la independència i després defensar-la. Llàstima, però, que no ens digui quants morts hauria costat de defensar-la. O es pensa que Espanya no s'hauria mogut o arronsat? Si no es va procalmar la indpendència és que Europa ho va demanar a Puigdemont i després ens van deixar tirats com ja és normal. En tot cas aquí va fallar la comunicació. El Govern hauria d'haver dit que ens van enganyar i que no volia morts. És un capítol encara fosc el d'aquell 10-O amb tot d'anades i tornades pels passadissos a càrrec de molt gent.. Puigdemont diu que algun dia en parlarà. Ho esperem. Mentrestant, faríem bé de no pontificar sobre aquell dia.

El nou president parla també de diàleg bilateral amb Espanya. Doncs,no; mai no hi haurà diàleg. Una cosa és el que s'hagi de dir de portes enfora i d'altra el que un pensi de portes endins. Si realment Quim Torra pensa que és possible el diàleg de tut a tu va molt equivocat. En aquest cas cometria un pecat d'ingenuïtat, un pecat que sovinteja entre els catalans i que tants maldecaps ens ha ocasionat.

Dit això, endavant president!. Simplement es tracta d'unes anotacions personals.

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537689