TORRA DIU QUE S'HAURIA D'HAVER DECLARAT LA INDEPENDÈNCIA EL 10-O, PERÒ NO DIU ELS MORTS QUE HAURIA COSTAT

Per RAMON SERRA, editor

El nou president és una persona amb molts bons coneixements d'història i per això mira sovint al passat. D'aquí ve la referència al 10-O, dia que, segons ell, s'hauria hagut de proclamar la independència i després defensar-la. Llàstima, però, que no ens digui quants morts hauria costat de defensar-la. O es pensa que Espanya no s'hauria mogut o arronsat? Si no es va procalmar la indpendència és que Europa ho va demanar a Puigdemont i després ens van deixar tirats com ja és normal. En tot cas aquí va fallar la comunicació. El Govern hauria d'haver dit que ens van enganyar i que no volia morts. És un capítol encara fosc el d'aquell 10-O amb tot d'anades i tornades pels passadissos a càrrec de molt gent.. Puigdemont diu que algun dia en parlarà. Ho esperem. Mentrestant, faríem bé de no pontificar sobre aquell dia.

El nou president parla també de diàleg bilateral amb Espanya. Doncs,no; mai no hi haurà diàleg. Una cosa és el que s'hagi de dir de portes enfora i d'altra el que un pensi de portes endins. Si realment Quim Torra pensa que és possible el diàleg de tut a tu va molt equivocat. En aquest cas cometria un pecat d'ingenuïtat, un pecat que sovinteja entre els catalans i que tants maldecaps ens ha ocasionat.

Dit això, endavant president!. Simplement es tracta d'unes anotacions personals.

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937590