EXISTEIXEN TRETS CARACTEROLÒGICS QUE SEPAREN CATALANS I CASTELLANS

"AVUI COM AHIR III"

Existeixen uns trets caracterològics que separen catalans i castellans

Enric Padrosa

Ens separen culturalment i política, venim de molt lluny hi ho certifica la història. Naturalment que generalitzem, altrament seria impossible d’explicar no solament les guerres, sinó també les agressions polítiques i verbals. Es pot dir de diferent manera i podrà semblar més o menys subjectiu, però si es vol es pot constatar històricament.

Desprès de molts anys de viure el franquisme i ara el partit popular i entre els dos esmentats règims feixistes altrament rellegim la història d’aquest dissortat país que resisteix entre dos estats clarament xovinistes. Em refereixo a l’estat espanyol i francès.

Algunes diferències entre nosaltres i ells:

gent pacífica /agressiva

democràtics /autoritaris

vivim del treball /subvencions

majorment culte/ menor nivell

L’actual situació política imposada pels hereus del franquisme és una còpia d’anteriors règims monàrquics, sempre propers a la força bruta, una confirmació històrica que tothom pot llegir i veure com invariablement porta el segell castellà i mai el nostre. Sembla però que a la Comissió Europea no li interessa o els és igual. El que passi amb el Partit Popular Europeu,

Emparats per l’article 155 de la Constitució espanyola retorna la brutal agressivitat que tan bé coneixem i patim a Catalunya de fa segles, una agressivitat que no és solament de violència verbal sinó també física, com es va demostrar el passat 1 d’octubre de 2017, una violència que es va filmar i que ha donat la volta al món. Però és igual, cada vegada més els eurodiputats estan en contra

Una vegada constatada aquesta reiterada situació hom hauria d’impulsar una informació veraç i massiva als mitjans d’informació social i política a tot el món per tal que s’assabentin del tipus d’estat existent a Europa en ple segle XXI. Malgrat tot, la Europa dels “Clubs” no dirà res contra l’espanyolisme exacerbat, autoritari, violent, mentider, tergiversador i intolerant perquè és la “ideologia” majoritària

La força bruta a la que al·ludim arriba a situacions esperpèntiques i se situa al marge de qualsevol esquema democràtic de la Europa del segle XXI Catalunya és una terra maltractada per un enemic que vol imposar la seva retrògrada mentalitat.

Hem de constatar que l’emigració rebuda durant anys i panys ens porta indefectiblement a la imposició d’un castellanisme cada vegada més amenaçador iniciat per una arribada massiva de persones majoritàriament castellanoparlants, en principi inofensiu i actualment molt bel·ligerant contra la llengua i cultura catalana

Al Parlament de Catalunya mai no havia existint tant poca diferència entre diputats dels partits catalans i dels espanyolistes, amb un partit “socialista” que invariablement dona poder al PP però., perquè aquesta invasió de gent forana?

Ras i curt, perquè a Andalusia i a Castella, les classes populars no tenien feina ni menjaven suficient i aquí hi havia una classe burgesa que volia mà d’obra barata.

(17-5-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537688