EL VENTILADOR DE LA PORQUERIA: SEMBLA QUE ELS INDEPENDENTISTES SOM CULPABLES DE TOT

" Com que em sento impotent per canviar la realitat només puc descriure-la" ( Montserrat Roig)

Per Ramon Serra, editor

Tots sabem molt bé que el relat dels fets i les pautes a seguir el marca sempre qui té el poder. Els negres tenien assumit que eren inferiors als blancs fins que algú s'hi va rebel·lar. L' Església catòlica durant segles ens ha imposat el seu concepte de moral fins que ha perdut molta part del seu poder. Per tant, no podem estranyar-nos que l'espanyolisme marqui les pautes del relat independentista. Ells tenen el poder i fan mans i mànigues per humiliar-nos al màxim fent servir tota mena de mentides i eixemplant els nostres errors o possibles errors.

Em sembla que tot és ben clar i que ens serà gairebé impossible trabucar la situació si no som independents. Amb tot, és necessari que, d'entrada, en siguem conscients per no deixar-nos emportar per la ventada espanyolista, ventilador de porqueria. Volen decapitar el moviment de cap a peus. Qualsevol candidat a la presidència de la Generalitat que no sigui dels seus serà sempre mal vist i li abocaran a sobre un carro de fems. Ho hem vist ara amb el nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat. Ràpidament li han buscat les pessigolles per unes piulades fetes fa anys, en unes altres circumstàncies i fora de context. En resum, Quim Torra venia a dir que els espanyols ens espolien, que parlar d'Albert Rivera com a demòcrata era una broma i que alguns espanyols s'han comportat com a nazis a Catalunya a l'hora de voler acabar amb la nostra llengua.

Com a bon català, el president ha demanat disculpes sense aclarir que eren puilades d'un altre temps i d'unes altres circumstàncies. En tot cas podria haver afegit que en parlar dels espanyols es referia a l'Estat. Per tant, no crec que hagi de demanar disculpes i com a màxim fer un aclariment. Ara, com que ni figa ni raïm els nostres enemics ho han aprofitat per presentar-lo com a nazi, xenòfon, racista i no sé quantes coses més.Total perquè va dir el que molts catalans pensem.

Quim Torra és una independentista sobretot identitari com jo i molta més gent. Cert que el moviment avui és sobretot de caire econòmic i social. L'independentisme només pot engrescar si s'ofereix als ciutadans un millor futur que el que tindrem a Espanya. Tot amb tot, no hem d'amagar les nostres raons identitàries perquè jo no voldria pas que Catalunya es convertís en una república castellana més com qualsevol de les que hi ha a sud-amèrica.

Aquestes declaracions ja han estat presentades a Europa com un gran perill. S'hi han abocat Ciuidadanos, el PP i tot l'aparell de l'Estat. Ja se sap que quan es tracta d'anar contra Catalunya tot s'hi val i els diners surten a dojo com per art de màgia.

És ben bé que cap geperut veu el seu gep i que sempre seràs emmascarat per una paella. Les piulades de Quim Torra, bo i donant per bo que siguin tòxiques, no es poden comparar amb les tones i tones de porqueria que els espanyols--sí, els espanyols-- ens tiren al damunt cada dia. Ciudadanos i el PP són els principals atiadors de la catalanofòbia i els principals genocides de la nostra llengua.Si un dia Catalunya arriba a la independència hauran de ser jutjats i hauran de pagar pels crims comesos contra la nostra cultura. Tan clar com l'aigua del Montseny.

Quines galtes tenen d'anar de puritans per la vida! Hem de recordar, per exemple, que el PP sempre ha estat contrari a la Constitució, especialment Aznar? Hem de passar per alt les subvencions a entitats franquistes? Hem de permetre que el president del Tribunal Suprem estripés fa uns anys al Constitució? No hem de dir que el militar encarregar de reprimir l'1-O es va oferir a Tejero?

Tot això només és un tast de la bogeria espanyola. Però sembla que no té importància i només cal magnificar les opinions dels independentistes susceptibles de totes les maldats. Com a penúltima nota, segurament avui ja n'hi ha hagut moltes més, cal recordar les opinions de terrorista Jiménez Losantos que aprofita la ràdio per demanar que es bomardegi Barcelona! I no passa res. Fa unes setmanes, quan Alemanya no va lliurar Puigdemont a les autoritats espanyoles, va dir que s'havia d'atemptar a les cerveceries de Munic i retenir com a ostages els milers d'alemanys que viuen a Mallorca. Aquestes declaracions incendiàries més pròpies d'una persona amb rampells de locura i amb les facultats mentals perturbades fins ara no han merescut cap qualificatiu d'"odi" ni s'han emprès mesures judicials. Us imagineu que algú de nosaltres digués que cal bomardejar, per exemple, Madrid?

Això no és més que la llei de l'embut. Ens serà molt difícil contrarestar aquesta situació. Sigui com sigui no cal caure amb el parany. Potser abans de res ens cal dutxar-nos per treure'ns la merda de sobre.

(17-5-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937528