EL VENTILADOR DE LA PORQUERIA: SEMBLA QUE ELS INDEPENDENTISTES SOM CULPABLES DE TOT

" Com que em sento impotent per canviar la realitat només puc descriure-la" ( Montserrat Roig)

Per Ramon Serra, editor

Tots sabem molt bé que el relat dels fets i les pautes a seguir el marca sempre qui té el poder. Els negres tenien assumit que eren inferiors als blancs fins que algú s'hi va rebel·lar. L' Església catòlica durant segles ens ha imposat el seu concepte de moral fins que ha perdut molta part del seu poder. Per tant, no podem estranyar-nos que l'espanyolisme marqui les pautes del relat independentista. Ells tenen el poder i fan mans i mànigues per humiliar-nos al màxim fent servir tota mena de mentides i eixemplant els nostres errors o possibles errors.

Em sembla que tot és ben clar i que ens serà gairebé impossible trabucar la situació si no som independents. Amb tot, és necessari que, d'entrada, en siguem conscients per no deixar-nos emportar per la ventada espanyolista, ventilador de porqueria. Volen decapitar el moviment de cap a peus. Qualsevol candidat a la presidència de la Generalitat que no sigui dels seus serà sempre mal vist i li abocaran a sobre un carro de fems. Ho hem vist ara amb el nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat. Ràpidament li han buscat les pessigolles per unes piulades fetes fa anys, en unes altres circumstàncies i fora de context. En resum, Quim Torra venia a dir que els espanyols ens espolien, que parlar d'Albert Rivera com a demòcrata era una broma i que alguns espanyols s'han comportat com a nazis a Catalunya a l'hora de voler acabar amb la nostra llengua.

Com a bon català, el president ha demanat disculpes sense aclarir que eren puilades d'un altre temps i d'unes altres circumstàncies. En tot cas podria haver afegit que en parlar dels espanyols es referia a l'Estat. Per tant, no crec que hagi de demanar disculpes i com a màxim fer un aclariment. Ara, com que ni figa ni raïm els nostres enemics ho han aprofitat per presentar-lo com a nazi, xenòfon, racista i no sé quantes coses més.Total perquè va dir el que molts catalans pensem.

Quim Torra és una independentista sobretot identitari com jo i molta més gent. Cert que el moviment avui és sobretot de caire econòmic i social. L'independentisme només pot engrescar si s'ofereix als ciutadans un millor futur que el que tindrem a Espanya. Tot amb tot, no hem d'amagar les nostres raons identitàries perquè jo no voldria pas que Catalunya es convertís en una república castellana més com qualsevol de les que hi ha a sud-amèrica.

Aquestes declaracions ja han estat presentades a Europa com un gran perill. S'hi han abocat Ciuidadanos, el PP i tot l'aparell de l'Estat. Ja se sap que quan es tracta d'anar contra Catalunya tot s'hi val i els diners surten a dojo com per art de màgia.

És ben bé que cap geperut veu el seu gep i que sempre seràs emmascarat per una paella. Les piulades de Quim Torra, bo i donant per bo que siguin tòxiques, no es poden comparar amb les tones i tones de porqueria que els espanyols--sí, els espanyols-- ens tiren al damunt cada dia. Ciudadanos i el PP són els principals atiadors de la catalanofòbia i els principals genocides de la nostra llengua.Si un dia Catalunya arriba a la independència hauran de ser jutjats i hauran de pagar pels crims comesos contra la nostra cultura. Tan clar com l'aigua del Montseny.

Quines galtes tenen d'anar de puritans per la vida! Hem de recordar, per exemple, que el PP sempre ha estat contrari a la Constitució, especialment Aznar? Hem de passar per alt les subvencions a entitats franquistes? Hem de permetre que el president del Tribunal Suprem estripés fa uns anys al Constitució? No hem de dir que el militar encarregar de reprimir l'1-O es va oferir a Tejero?

Tot això només és un tast de la bogeria espanyola. Però sembla que no té importància i només cal magnificar les opinions dels independentistes susceptibles de totes les maldats. Com a penúltima nota, segurament avui ja n'hi ha hagut moltes més, cal recordar les opinions de terrorista Jiménez Losantos que aprofita la ràdio per demanar que es bomardegi Barcelona! I no passa res. Fa unes setmanes, quan Alemanya no va lliurar Puigdemont a les autoritats espanyoles, va dir que s'havia d'atemptar a les cerveceries de Munic i retenir com a ostages els milers d'alemanys que viuen a Mallorca. Aquestes declaracions incendiàries més pròpies d'una persona amb rampells de locura i amb les facultats mentals perturbades fins ara no han merescut cap qualificatiu d'"odi" ni s'han emprès mesures judicials. Us imagineu que algú de nosaltres digués que cal bomardejar, per exemple, Madrid?

Això no és més que la llei de l'embut. Ens serà molt difícil contrarestar aquesta situació. Sigui com sigui no cal caure amb el parany. Potser abans de res ens cal dutxar-nos per treure'ns la merda de sobre.

(17-5-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08166317