TV3: LA NOSTRA ? CAL NO CAURE EN PARANYS

TV3 -LA NOSTRA?

Enric Padrosa

Fa un temps (l’any passat)TV3 va organitzar una trobada de 12 persones per fer preguntes al Molt Honorable president de la Generalitat Sr. Carles Puigdemont, i ell a la vegada va respondre en directe. Però per les preguntes que es van fer -amb l’aquiescència de la presentadora- va resultar ser sense cap mena de dubte més un parany que una roda de preguntes on s’evidenciava que les veritables intencions era atacar la Generalitat de Catalunya. Diem que va ser un parany, perquè tots els que van preguntar eren provinents de l’espanyolisme més ranci, com després va deixar clara la informació de les xarxes socials. Les tonteries i errades que fan emplenaria un complert llistat

El president va respondre majorment amb calma el torrent de “preguntes capcioses” que li van formular. Per començar la primera “pregunta” que se li va fer fou la d’una senyora que va aprofitar per fer un discurs més a viat llarg que va fou una afirmació en comptes d’una pregunta; “La llengua castellana està perseguida per la catalana” (sic) caram senyora, creu correcta que en comptes de preguntar s’afirmi una mentida tant repetida pels mitjans unionistes?. La resta de preguntes van ser mes o menys d’aquest estil, però el que sap grau és que TV3 permeti aquest paranys, en plural, es dirà que és llibertat d’expressió, mentida, i si no és així o no ho volen veuen, que els responsables del programa siguin acomiadats.

En aquest sentit, caldrà veure com amb força assiduïtat, la televisió castellana també fan programes d’aquest estil. Qualsevol persona mitjanament assabentada del pa que si dóna majorment són conegudes pel seu profund patriotisme feixista ho troben tan natural, no recordo el nom d’un conegut independentista que en una d’aquestes televisions no va poder aguantar-se i desprès d’avisar seguidament es va aixecar i marxar en ple programa. El presentador i els que feien de comparsa van quedar amb el somriure congelat. Malgrat les aparences d’acabar l’entrevista de cop al poc temps d’iniciada em va semblar una decisió justa i un advertiment per altres televisions que intenten mortificar l’entrevista’t

(21-5-2018)

L'ANC I UN FUTUR INCERT: LA RESPOSTA NOMÉS LA SAP EL VENT...

 

Per Ramon Serra, editor

 

 

Malament rai si com era d'esperar la premsa col·laboracionista espanyola se n'alegra de l'absència d'actes de protesta al Rei per part de l'ANC. És evident que la premsa espanyola/espanyolista és un bon termòmetre per saber l'abast dels nostres actes. Com més ens critiquen vol dir que més mal els fem i a l'inrevés com passa ara.

En resum, un pas en fals de l'ANC molt important..Bé està el respecte als morts---per cert, encara circula la hipòtesi d'un possible atemptat d' Estat per evitar el referèndum--, però també per als vius sobretot si han estat atonyinats, viuen a l'exili o són a la presó.

Encara és d'hora per fer-nos la pregunta: quo vadis ANC? Dic això no solament per mostrar la meva disconformitat. Al capdavall tot és opinable i la meva opinió és una més. No per això deixaré de donar suport a l'ANC. Com en la mili, primer cal complir i després protestar. La meva inquietud rau en el fet que l'ANC sembla molt llançada per anar de pet cap a la independència sense valorar-ne els possibles morts, ferits, empresonats o exiliats. És molt fàcil fer proclames maximialistes... quan ens referim als polítics o als altres. Per tant, si s'arronsa davant d'una oportunitat d'or com aquesta, què farà els moments difícils?. Quina credibilitat tindrà ? Ara per ara, com diu una cançó de Bob Dylan "això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent ".

(11-8-2018).

Visites Rebudes

07996221