SÓC INDEPENDENTISTA IDENTITARI: I QUÈ ?

"Tota política que no fem nosaltres es farà contra nosaltres " (Joan Fuster)

Per Ramon Serra, editor

Assetjats pere terra,mar i aire. Aquesta és la situació del nostre país. Fins i tot se'ns vol prohibir el groc, possiblement per part dels qui tenen moltes coses negres.L'excusa és que cal prohibir allò que crea divisió. Per aquest motiu segurament la bandera espanyola és la que crea més divisió, mentre que la catalana és acceptada fins i tot per Ciudadanos. Seguint aquesta lògica, cal prohibir també la bandera espanyola de l'espai públic?

Ja és sabut que qui té el poder controla el llenguatge. Per si calia una exemple més ho veiem amb la campanya de descrèdit del president Torra per unes frases que van ser escrites fa anys. I què deia en aquestes frases? Doncs, carregava fortament la bateria contra l'espanyolisme que hi ha a Catalunya i que tant odia la nostra llengua. És això una mentida, una mostra de racisme o de supremacia? Més aviat sembla una mostra de realisme. En tot cas potser s'havia d'haver puntualitzat que només es referia als espanyols "irreductibles " i no pas a tota la població.

Un cop fet aquest aclariment em sembla que la situació és prou clara: Catalunya és un país ocupat. En els últims anys hi ha hagut una "conllevancia" entre Espanya i Catalunya si fem servir la paraula del filòsof espanyol Ortega que descriu prou bé la situació. Però ara tot ha canviat. Espanya ens ha collat cada cop més, però per fortuna el nostre poble s'ha despertat i ja som majoria els qui no hi veiem més sortida que la independència.

Com diria Vicenç Vives, Catalunya és una voluntat de ser que es demostra al llarg de la història i que es reflecteix sobretot en la defensa de la seva llengua i cultura. És el que en podríem dir-ne el nacionalisme identitari. Certament les condicions demogràfiques, socials, polítiques i econòmiques del país en els últims temps han capgirat la situació de totes totes. Amb un nacionalisme purament identitari no arrossegaríem molts milers de votants. Hem de procurar atraure'ls sobretot intentant que hi hagi benestar entre la població. Però curiosament aquest benestar només pot arribar amb la independència que posi fi a l'espoli que patim per part d' Espanya.

Amb tot, aquest benestar no ha de ser a costa de perdre la nostra identitat nacional. Quan nosaltres la defensem som acusats de tot, mentre que els ocupants podem imposar-nos el castellà tant si com no i gràcies que encara no ens fulminin del tot.I no serà pas que alguns no se'n morin de ganes. Els " manifestos " que una i altra vegada surten com bolets a tto estirar ens perdonen la vida. I això no és racisme, xenofòbia, supremacisme i tota la cantarella d'acusacions que ens etziben. La llei de l'embut, la llei que permet administrar el poder de les paraules a mans dels qui manen.

Mentrestant veiem, per exemple, que TV3 cada cop té menys diners acorralada per l'Estat.Cal dir adéu a les transmissions esportives importants i altres grans programes. Aviat es pot convertir en una televisió residual, de caire folklòrica, una televisió " antropològica " com deia Calviño quan es va crear TV3. Segurament no tocarà fons per la professionalitat dels seus treballadors. Però les perspectives no són gaire bones.

Lluitar per la independència com a objectiu principal no ens hauria de fer perdre els nostres arrels, la base de la nostra personalitat. No m'agradaria gens ni mica que Catalunya es convertís en un Estat independent, un més de llengua espanyola, com sud-amèrica.

Certament aconseguir una certa normalitat lingüística no és ni serà fàcil.I més encara si abandonem o postposem la lluita. Com dic en el titular, jo sóc independentista identitari: i què? I vosaltres? No dic " vostès", perquè en el català de sempre fem servir el " vosaltres".L'ocupació mental a què estem sotmesos segurament és la més difícil de l'alliberar-nos-en.

(28-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153153