SÓC INDEPENDENTISTA IDENTITARI: I QUÈ ?

"Tota política que no fem nosaltres es farà contra nosaltres " (Joan Fuster)

Per Ramon Serra, editor

Assetjats pere terra,mar i aire. Aquesta és la situació del nostre país. Fins i tot se'ns vol prohibir el groc, possiblement per part dels qui tenen moltes coses negres.L'excusa és que cal prohibir allò que crea divisió. Per aquest motiu segurament la bandera espanyola és la que crea més divisió, mentre que la catalana és acceptada fins i tot per Ciudadanos. Seguint aquesta lògica, cal prohibir també la bandera espanyola de l'espai públic?

Ja és sabut que qui té el poder controla el llenguatge. Per si calia una exemple més ho veiem amb la campanya de descrèdit del president Torra per unes frases que van ser escrites fa anys. I què deia en aquestes frases? Doncs, carregava fortament la bateria contra l'espanyolisme que hi ha a Catalunya i que tant odia la nostra llengua. És això una mentida, una mostra de racisme o de supremacia? Més aviat sembla una mostra de realisme. En tot cas potser s'havia d'haver puntualitzat que només es referia als espanyols "irreductibles " i no pas a tota la població.

Un cop fet aquest aclariment em sembla que la situació és prou clara: Catalunya és un país ocupat. En els últims anys hi ha hagut una "conllevancia" entre Espanya i Catalunya si fem servir la paraula del filòsof espanyol Ortega que descriu prou bé la situació. Però ara tot ha canviat. Espanya ens ha collat cada cop més, però per fortuna el nostre poble s'ha despertat i ja som majoria els qui no hi veiem més sortida que la independència.

Com diria Vicenç Vives, Catalunya és una voluntat de ser que es demostra al llarg de la història i que es reflecteix sobretot en la defensa de la seva llengua i cultura. És el que en podríem dir-ne el nacionalisme identitari. Certament les condicions demogràfiques, socials, polítiques i econòmiques del país en els últims temps han capgirat la situació de totes totes. Amb un nacionalisme purament identitari no arrossegaríem molts milers de votants. Hem de procurar atraure'ls sobretot intentant que hi hagi benestar entre la població. Però curiosament aquest benestar només pot arribar amb la independència que posi fi a l'espoli que patim per part d' Espanya.

Amb tot, aquest benestar no ha de ser a costa de perdre la nostra identitat nacional. Quan nosaltres la defensem som acusats de tot, mentre que els ocupants podem imposar-nos el castellà tant si com no i gràcies que encara no ens fulminin del tot.I no serà pas que alguns no se'n morin de ganes. Els " manifestos " que una i altra vegada surten com bolets a tto estirar ens perdonen la vida. I això no és racisme, xenofòbia, supremacisme i tota la cantarella d'acusacions que ens etziben. La llei de l'embut, la llei que permet administrar el poder de les paraules a mans dels qui manen.

Mentrestant veiem, per exemple, que TV3 cada cop té menys diners acorralada per l'Estat.Cal dir adéu a les transmissions esportives importants i altres grans programes. Aviat es pot convertir en una televisió residual, de caire folklòrica, una televisió " antropològica " com deia Calviño quan es va crear TV3. Segurament no tocarà fons per la professionalitat dels seus treballadors. Però les perspectives no són gaire bones.

Lluitar per la independència com a objectiu principal no ens hauria de fer perdre els nostres arrels, la base de la nostra personalitat. No m'agradaria gens ni mica que Catalunya es convertís en un Estat independent, un més de llengua espanyola, com sud-amèrica.

Certament aconseguir una certa normalitat lingüística no és ni serà fàcil.I més encara si abandonem o postposem la lluita. Com dic en el titular, jo sóc independentista identitari: i què? I vosaltres? No dic " vostès", perquè en el català de sempre fem servir el " vosaltres".L'ocupació mental a què estem sotmesos segurament és la més difícil de l'alliberar-nos-en.

(28-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716166