" EL IMPERIO DE LA LEY " NO ÉS IGUAL PER A TOTHOM

“El IMPERIO DE LA LEY”

Enric Padrosa

Ja no pot ser més antidemocràtic i ridícul parlar contínuament del “imperio de la ley” quan són ells els primers a vulnerar-la, tantes vegades com els faci falta, afegint amb gran cinisme que la llei és igual “pera todos els espanyols”. Per no anar més lluny recordem entre molts altres quan l’anterior ministre de l’interior, Sr. Fernàndez Diaz és sorprès en una conversa que va quedar gravada conspirant telefònicament amb el director de l’oficina Antifrau de la Generalitat Sr. De Alfonso en la que un i l’altre es jactaven d’haver desmuntat la sanitat pública catalana, malgrat tot el ministre de interior va continuar mantenint el seu lloc de ministre amb el beneplàcit del govern espanyol que ràpidament li va trobar una altra canongia.

Però la pregunta del milió és, de quina llei ens parlen? D’una que han manipulat a la seva imatge i semblança? I perquè parlen tant de la llei perquè saben que la llei no és “para todos los espanyoles” sinó per als que ells volen aplicar-la.. Una doble vara de mesurar perquè no és cert, o per dir-ho d’una manera més concloent que menteixen sabent que estant prevaricant- saben que la llei la llei no és igual per a tots els espanyols, al contrari uns es poden saltar la llei i altres han de pagar o ser castigats, inhabilitats a qualsevol persona que els sembli bé, amb la connivència de l’aparell judicial. Quins miserables!!

El cinisme també hauria de tenir un límit per poder parlar amb la gent, sobretot amb els càrrecs polítics quan aquestos prevariquen, menteixen i fan tota la demagògia que els dóna la gana sense que ningú del “gobierno” els cridi a l’ordre, com per exemple tots els ministres feixistes sense excepció. És de suposar que també tenen instruccions per fer-ho sense inhibicions. Les mentides i tergiversacions són constant. Tots els catalans democràtics ho saben però estic segur que altres ho troben tan bé i no diuen res sinó al contrari, ho repeteixen com unes vulgars cacatues

En el cas famós de De Alfonso la llista d’accions antidemocràtiques; de deslleialtat i de traïció cap a la institució que el va acollir fou notable. Això li va passar al nostre govern per no haver investigat el personatge abans d’acceptar-lo com a funcionari. Els dos cassos són paradigma de corrupció en un partit on aquesta s’ha multiplicat exponencialment sabent que l’espanyolisme els continuarà votant i això perquè? perquè en el partit del govern espanyol saben que a tots els “compadres” que es portin bé, continuaran sent protegits. .Quin fàstic

(31-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153070