" EL IMPERIO DE LA LEY " NO ÉS IGUAL PER A TOTHOM

“El IMPERIO DE LA LEY”

Enric Padrosa

Ja no pot ser més antidemocràtic i ridícul parlar contínuament del “imperio de la ley” quan són ells els primers a vulnerar-la, tantes vegades com els faci falta, afegint amb gran cinisme que la llei és igual “pera todos els espanyols”. Per no anar més lluny recordem entre molts altres quan l’anterior ministre de l’interior, Sr. Fernàndez Diaz és sorprès en una conversa que va quedar gravada conspirant telefònicament amb el director de l’oficina Antifrau de la Generalitat Sr. De Alfonso en la que un i l’altre es jactaven d’haver desmuntat la sanitat pública catalana, malgrat tot el ministre de interior va continuar mantenint el seu lloc de ministre amb el beneplàcit del govern espanyol que ràpidament li va trobar una altra canongia.

Però la pregunta del milió és, de quina llei ens parlen? D’una que han manipulat a la seva imatge i semblança? I perquè parlen tant de la llei perquè saben que la llei no és “para todos los espanyoles” sinó per als que ells volen aplicar-la.. Una doble vara de mesurar perquè no és cert, o per dir-ho d’una manera més concloent que menteixen sabent que estant prevaricant- saben que la llei la llei no és igual per a tots els espanyols, al contrari uns es poden saltar la llei i altres han de pagar o ser castigats, inhabilitats a qualsevol persona que els sembli bé, amb la connivència de l’aparell judicial. Quins miserables!!

El cinisme també hauria de tenir un límit per poder parlar amb la gent, sobretot amb els càrrecs polítics quan aquestos prevariquen, menteixen i fan tota la demagògia que els dóna la gana sense que ningú del “gobierno” els cridi a l’ordre, com per exemple tots els ministres feixistes sense excepció. És de suposar que també tenen instruccions per fer-ho sense inhibicions. Les mentides i tergiversacions són constant. Tots els catalans democràtics ho saben però estic segur que altres ho troben tan bé i no diuen res sinó al contrari, ho repeteixen com unes vulgars cacatues

En el cas famós de De Alfonso la llista d’accions antidemocràtiques; de deslleialtat i de traïció cap a la institució que el va acollir fou notable. Això li va passar al nostre govern per no haver investigat el personatge abans d’acceptar-lo com a funcionari. Els dos cassos són paradigma de corrupció en un partit on aquesta s’ha multiplicat exponencialment sabent que l’espanyolisme els continuarà votant i això perquè? perquè en el partit del govern espanyol saben que a tots els “compadres” que es portin bé, continuaran sent protegits. .Quin fàstic

(31-5-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716160