CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGUIANA "

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

Per Ramon Serra, editor

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos.

No cal que expliqui què ha passat en els darrers temps ni què passa ara mateix, perquè tothom n´és conscient. Durant alguns anys de la transició semblava que es podia consolidar aquesta "conllevancia". Tots sabem que Catalunya i Espanya era com un matrimoni malavingut però que es toleraven. Ara això ja s'ha acabat. Ni tan sols podem agafar-nos a la "conllevancia". Espanya és així i no canviarà mai. Als somiatruites que encara confien en una Espanya plurilingüe convé recordar-los un cop més que Espanya accepta el bilingüisme sempre que sigui el castellà i... l'espanyol.
(20-5-2018)

L'ANC I UN FUTUR INCERT: LA RESPOSTA NOMÉS LA SAP EL VENT...

 

Per Ramon Serra, editor

 

 

Malament rai si com era d'esperar la premsa col·laboracionista espanyola se n'alegra de l'absència d'actes de protesta al Rei per part de l'ANC. És evident que la premsa espanyola/espanyolista és un bon termòmetre per saber l'abast dels nostres actes. Com més ens critiquen vol dir que més mal els fem i a l'inrevés com passa ara.

En resum, un pas en fals de l'ANC molt important..Bé està el respecte als morts---per cert, encara circula la hipòtesi d'un possible atemptat d' Estat per evitar el referèndum--, però també per als vius sobretot si han estat atonyinats, viuen a l'exili o són a la presó.

Encara és d'hora per fer-nos la pregunta: quo vadis ANC? Dic això no solament per mostrar la meva disconformitat. Al capdavall tot és opinable i la meva opinió és una més. No per això deixaré de donar suport a l'ANC. Com en la mili, primer cal complir i després protestar. La meva inquietud rau en el fet que l'ANC sembla molt llançada per anar de pet cap a la independència sense valorar-ne els possibles morts, ferits, empresonats o exiliats. És molt fàcil fer proclames maximialistes... quan ens referim als polítics o als altres. Per tant, si s'arronsa davant d'una oportunitat d'or com aquesta, què farà els moments difícils?. Quina credibilitat tindrà ? Ara per ara, com diu una cançó de Bob Dylan "això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent ".

(11-8-2018).

Visites Rebudes

07998368