VOLIES DIÀLEG ? DONCS TÉ, BORRELL

 

"Som nosaltres qui hem portat Borell al ministeri. Que ens aprofiti! "

 

Bernat Dedéu

 

Només han calgut dos dies, dos, quaranta-vuit horetes d’aquelles que passen com un constipat de primavera, perquè Pedro Sánchez acabés amb les esperances dels il·lusos independentistes que l’havien fet president. El capatàs socialista ha regalat dos dies, com un parell de bessonets acabats de néixer, als propagandistes de la tribu perquè li cantessin les bondats, i s’abraonessin tots al micròfon per dir allò tan patètic que ja pregonaren amb Aznar quan Zapatero arribà al govern d’Espanya: el que calia ara era fer fora la dreta, perquè aquest noi, en Sánchez, si més no tindrà una mica més de “talante” que en Rajoy. Dos dies, quaranta-vuit hores i ja tenim Josep Borrell de ministre d’Exteriors! Pepe Borrel, el desinfectador de separatistes, l’apologeta de mossèn Junqueras, el paladí del jacobinisme mesetari. Pepe Borrel, investit ministre per Convergència i Esquerra. Felicitats, reietons!

He de reconèixer que admiro per igual la capacitat dels espanyols per pixar-se’ns a la cara amb tanta expertesa i la naïvetat dels meus en esperar que la història canviï i s’adapti a les seves intencions angèliques. Fa pocs dies, encara hi havia companys de causa que, amb Sánchez investit, especulaven gojosos amb un govern espanyol ordit per acontentar les ànsies dialogants dels secessionistes. Hi havia gent, ho creieu o no, tan creativa com per pensar que Sánchez (un president espanyol!!!) escolliria un ministre o ministressa perquè Joan Tardà, Gabriel Rufián o Carles Campuzano anessin més tranquils a dormir al seu hotelet madrileny. I va i el president espanyol els endinya Pepe Borrel, pobrets fills meus! Abans de saber-se cap altre ministre o vicepresident, quasi abans d’arribar a l’oficina, Sánchez fot una bufa als que l’han dut a la Moncloa amb un anti-indepe radical.

 

L’independentisme ho ha aconseguit, novament: cornuts i pagar el beure

El pitjor de tot plegat és que, per mantenir el PP i Ciutadans a ratlla, acostar els presoners a casa i somniar amb un possible indult, prèvia sentència, la nostra esquerrovergència haurà de veure’s obligada a empassar-se tots els gripaus d’aquest president socialista, que mireu si n’és de diferent dels altres que farà ministra d’igualtat Carmen Calvo, un càrrec que li escau com anell al dit perquè, si Calvo és ministra d’un país europeu, això vol dir que ho podria ser qualsevol persona bípeda. Ja em perdonareu l’escarni, però els nostres polítics es mereixen aquest ridícul, mereixen que sigui Borell, com a ministre de l’estranger, el seu principal i il·lustrat interlocutor. Ahir, republicans i pedecàtors protestaven a Twitter pel nomenament perquè, això sí, a la xarxa tothom té els collons de bronze i és molt valent. Tothom grunyia, certament, per un ministre que ha estat investit pel propi independentisme. Mengeu-vos-el amb patates, guapos!

A cada nova cessió del sobiranisme, Sánchez anirà creixent com arbre que s’enfila al cel. Mentre Rufián tuitegi i Tardà continuï amb els seus sermons de pa sucat amb oli, mentre Campuzano exigeixi al president que porti els presos a casa quan Pascal negocia sota mà amb els espanyols des del Senat, l’independentisme anirà sufragant les accions d’aquest nou socialista que encara és més perillós i sectari que ZP. L’independentisme ho ha aconseguit, novament: cornuts i pagar el beure. Mereixem que Pepe Borrel, Societat Civil Catalana, desinfectant il·lustrat, sigui el ministre d’Exteriors amb qui hagin de parlar els secessionistes. Mereixem aquest ridícul espantós i mereixem aquests polítics a qui hem votat després de tots i cadascun dels seus incompliments amb el poble. Som nosaltres, no us equivoqueu, qui hem portat Borrell al ministeri. Que ens aprofiti!

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-6-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08500189