VOLIES DIÀLEG ? DONCS TÉ, BORRELL

 

"Som nosaltres qui hem portat Borell al ministeri. Que ens aprofiti! "

 

Bernat Dedéu

 

Només han calgut dos dies, dos, quaranta-vuit horetes d’aquelles que passen com un constipat de primavera, perquè Pedro Sánchez acabés amb les esperances dels il·lusos independentistes que l’havien fet president. El capatàs socialista ha regalat dos dies, com un parell de bessonets acabats de néixer, als propagandistes de la tribu perquè li cantessin les bondats, i s’abraonessin tots al micròfon per dir allò tan patètic que ja pregonaren amb Aznar quan Zapatero arribà al govern d’Espanya: el que calia ara era fer fora la dreta, perquè aquest noi, en Sánchez, si més no tindrà una mica més de “talante” que en Rajoy. Dos dies, quaranta-vuit hores i ja tenim Josep Borrell de ministre d’Exteriors! Pepe Borrel, el desinfectador de separatistes, l’apologeta de mossèn Junqueras, el paladí del jacobinisme mesetari. Pepe Borrel, investit ministre per Convergència i Esquerra. Felicitats, reietons!

He de reconèixer que admiro per igual la capacitat dels espanyols per pixar-se’ns a la cara amb tanta expertesa i la naïvetat dels meus en esperar que la història canviï i s’adapti a les seves intencions angèliques. Fa pocs dies, encara hi havia companys de causa que, amb Sánchez investit, especulaven gojosos amb un govern espanyol ordit per acontentar les ànsies dialogants dels secessionistes. Hi havia gent, ho creieu o no, tan creativa com per pensar que Sánchez (un president espanyol!!!) escolliria un ministre o ministressa perquè Joan Tardà, Gabriel Rufián o Carles Campuzano anessin més tranquils a dormir al seu hotelet madrileny. I va i el president espanyol els endinya Pepe Borrel, pobrets fills meus! Abans de saber-se cap altre ministre o vicepresident, quasi abans d’arribar a l’oficina, Sánchez fot una bufa als que l’han dut a la Moncloa amb un anti-indepe radical.

 

L’independentisme ho ha aconseguit, novament: cornuts i pagar el beure

El pitjor de tot plegat és que, per mantenir el PP i Ciutadans a ratlla, acostar els presoners a casa i somniar amb un possible indult, prèvia sentència, la nostra esquerrovergència haurà de veure’s obligada a empassar-se tots els gripaus d’aquest president socialista, que mireu si n’és de diferent dels altres que farà ministra d’igualtat Carmen Calvo, un càrrec que li escau com anell al dit perquè, si Calvo és ministra d’un país europeu, això vol dir que ho podria ser qualsevol persona bípeda. Ja em perdonareu l’escarni, però els nostres polítics es mereixen aquest ridícul, mereixen que sigui Borell, com a ministre de l’estranger, el seu principal i il·lustrat interlocutor. Ahir, republicans i pedecàtors protestaven a Twitter pel nomenament perquè, això sí, a la xarxa tothom té els collons de bronze i és molt valent. Tothom grunyia, certament, per un ministre que ha estat investit pel propi independentisme. Mengeu-vos-el amb patates, guapos!

A cada nova cessió del sobiranisme, Sánchez anirà creixent com arbre que s’enfila al cel. Mentre Rufián tuitegi i Tardà continuï amb els seus sermons de pa sucat amb oli, mentre Campuzano exigeixi al president que porti els presos a casa quan Pascal negocia sota mà amb els espanyols des del Senat, l’independentisme anirà sufragant les accions d’aquest nou socialista que encara és més perillós i sectari que ZP. L’independentisme ho ha aconseguit, novament: cornuts i pagar el beure. Mereixem que Pepe Borrel, Societat Civil Catalana, desinfectant il·lustrat, sigui el ministre d’Exteriors amb qui hagin de parlar els secessionistes. Mereixem aquest ridícul espantós i mereixem aquests polítics a qui hem votat després de tots i cadascun dels seus incompliments amb el poble. Som nosaltres, no us equivoqueu, qui hem portat Borrell al ministeri. Que ens aprofiti!

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-6-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07840949